UNITAT 2
La crisi de la Restauració (1898-1931)
1.INTRODUCCIÓ: Conseqüències de la pèrdua de les colònies
1.1 Econòmiques
• Despeses de guerra—>dè cit (manca de Diners)
• Augment de la in ació (munten els preus)
• Pèrdues Indústria tèxtil catalana
• Tornen capitals espanyols de Cuba (és bo)
1.2 Socials
• Alta mortalitat entre les classes populars
• Antimilitarisme creixent.
1.3 Polítiques
• Malestar de l’exèrcit cap al govern.
• Creix el nacionalisme (basc i català)
• Crisi moral per la desaparició de l’imperi de Felip II (s.XVI)
• Crisi política—>necessitat de canviar el sistema.
2. EL REGENERACIONISME
Apareix per la crisi política del desastre del 98. La població necessita un canvi. Se’n adonen que
el sistema no funciona i Joaquim Costa proposa un canvi.
En la Tª Joaquim Costa, aquest proposa:
• Impulsar l’educació
• Canvis polítics parlamentaris que evitin el frau.
• Obertura cap a Europa.
• Fomen d’obres públiques.
2.1 Francisco Silvela-Polavieja: el govern conservador
Francisco Silvela, president del govern, I Camilo García de Polavieja, ministre. La proposta se
Silvela és recuperar el país de les despeses de la guerra a través de noves Polítiques
pressupostàries. La nova política pressupostària està constituida per dos parts: una espècie d’IVA
imposada als productes de 1ª necessitat i un impost de negocis que a Catalunya desencadena
amb el tancament de les caixes.
3. EL TANCAMENT DE CAIXES
A conseqüència de l’apujada d’impostos per a pagar les despeses de la guerra, els comerços
catalans es neguen a pagar. Liderats Per l’alcalde de Barcelona, els comerciants catalans van
donar de baixa els seus negocis per no haver de pagar les contribucions. Aquest fet causa la
dimissió de Silvela i fracàs del seu projecte regeneracionista, a més a més, de la consodilació del
catalanisme.
3.1 Consolidació del catalanisme
A nals el segle XIX existeixen a Catalunya 2 partits polítics.
fi fl fi
, Per una part, l’escissió de la Unió catalanista, considerada massa apolítica, dona lloc al CENTRE
NACIONAL CATALÀ (1899). Per l’altra banda, el tancament de caixes dona lloc a la creació d’un
nou partit la UNIÓ REGIONALISTA (1899).
Tots dos partits presenten una candidatura conjunta a les eleccions de 1901. Aquesta s’anomena
CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS, on es presenten Bertomeu Robert, Albert Rossinyol, Lluís
Domènech i Montaner i Sebastià Forner. Bertomeu Robert i Lluís Domènech surten escollits a les
Corts espanyoles i és la 1ª vegada que es trenca el torn.
4.LLIGA REGIONALISTA (1901)
Aquesta Lliga surt del triomf de la candidatura dels 4 presidents. El Centre Nacional Català aporta
a la lliga un ideari polític i la Unió Regionalista aporta els electors (burgesos catalans
desencantats pel torn i la política catalana).
Els fundadors són: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadalfalch. Els objectius
del partit són:
• Aconseguir una Catalunya autònoma dintre del conjunt Espanyol.
• Defensar el dret i la llengua catalana
• Establir mesures proteccionistes.
Finalment, l’any 1904 aquest partit acaba amb una escissió a causa de la visita d’Alfons XIII a
Barcelona. El partit s’havia inclinat per boicotejar l’acte, però alguns dels dirigents van anar a
rebre’l, provocant la sortida d’alguns militants.
5. EL LLARG GOVERN DE MAURA (1903-1909)
Maura, le substitut de Silvela va fer un nou intent de regeneracionisme amb el que ell anomena
REVOLUCIÓ DES DE DALT. Amb aquest intent pretén:
• Acabar amb els cacics a través de la reforma de la llei electoral . En la pràctica va ser Molt
difícil la seva aplicació.
• Impedir el protagonisme de les classes populars per l’augment que estava tenint el
republicanisme a través de polaritzar les classes mitjanes que són les que considera que
son capaces de votar amb seny (els anomena bases neutres).
• Nova legislació laboral per evitar revoltes obreres.
• Atraure els industrials catalans amb mesures proteccionistes per la indústria tèxtil.
• Atraure els militars amb l’iuntervenció del Marroc, que des de la derrota de Cuba estaven
nerviosos.
La llei electoral de 1907 és una reforma de la llei de 1890. Incloïa un cens electoral real i controlat,
enviament dels delegats governamentals que controlaven les eleccions i el sufragi obligatori per
tots els homes Majors de 25 anys (intenció d’obligar a votar a les zones rurals, normalment més
conservadores que les ciutats)
5.1 L’aparició de la solidaritat catalana
La crisi de la Restauració (1898-1931)
1.INTRODUCCIÓ: Conseqüències de la pèrdua de les colònies
1.1 Econòmiques
• Despeses de guerra—>dè cit (manca de Diners)
• Augment de la in ació (munten els preus)
• Pèrdues Indústria tèxtil catalana
• Tornen capitals espanyols de Cuba (és bo)
1.2 Socials
• Alta mortalitat entre les classes populars
• Antimilitarisme creixent.
1.3 Polítiques
• Malestar de l’exèrcit cap al govern.
• Creix el nacionalisme (basc i català)
• Crisi moral per la desaparició de l’imperi de Felip II (s.XVI)
• Crisi política—>necessitat de canviar el sistema.
2. EL REGENERACIONISME
Apareix per la crisi política del desastre del 98. La població necessita un canvi. Se’n adonen que
el sistema no funciona i Joaquim Costa proposa un canvi.
En la Tª Joaquim Costa, aquest proposa:
• Impulsar l’educació
• Canvis polítics parlamentaris que evitin el frau.
• Obertura cap a Europa.
• Fomen d’obres públiques.
2.1 Francisco Silvela-Polavieja: el govern conservador
Francisco Silvela, president del govern, I Camilo García de Polavieja, ministre. La proposta se
Silvela és recuperar el país de les despeses de la guerra a través de noves Polítiques
pressupostàries. La nova política pressupostària està constituida per dos parts: una espècie d’IVA
imposada als productes de 1ª necessitat i un impost de negocis que a Catalunya desencadena
amb el tancament de les caixes.
3. EL TANCAMENT DE CAIXES
A conseqüència de l’apujada d’impostos per a pagar les despeses de la guerra, els comerços
catalans es neguen a pagar. Liderats Per l’alcalde de Barcelona, els comerciants catalans van
donar de baixa els seus negocis per no haver de pagar les contribucions. Aquest fet causa la
dimissió de Silvela i fracàs del seu projecte regeneracionista, a més a més, de la consodilació del
catalanisme.
3.1 Consolidació del catalanisme
A nals el segle XIX existeixen a Catalunya 2 partits polítics.
fi fl fi
, Per una part, l’escissió de la Unió catalanista, considerada massa apolítica, dona lloc al CENTRE
NACIONAL CATALÀ (1899). Per l’altra banda, el tancament de caixes dona lloc a la creació d’un
nou partit la UNIÓ REGIONALISTA (1899).
Tots dos partits presenten una candidatura conjunta a les eleccions de 1901. Aquesta s’anomena
CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS, on es presenten Bertomeu Robert, Albert Rossinyol, Lluís
Domènech i Montaner i Sebastià Forner. Bertomeu Robert i Lluís Domènech surten escollits a les
Corts espanyoles i és la 1ª vegada que es trenca el torn.
4.LLIGA REGIONALISTA (1901)
Aquesta Lliga surt del triomf de la candidatura dels 4 presidents. El Centre Nacional Català aporta
a la lliga un ideari polític i la Unió Regionalista aporta els electors (burgesos catalans
desencantats pel torn i la política catalana).
Els fundadors són: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadalfalch. Els objectius
del partit són:
• Aconseguir una Catalunya autònoma dintre del conjunt Espanyol.
• Defensar el dret i la llengua catalana
• Establir mesures proteccionistes.
Finalment, l’any 1904 aquest partit acaba amb una escissió a causa de la visita d’Alfons XIII a
Barcelona. El partit s’havia inclinat per boicotejar l’acte, però alguns dels dirigents van anar a
rebre’l, provocant la sortida d’alguns militants.
5. EL LLARG GOVERN DE MAURA (1903-1909)
Maura, le substitut de Silvela va fer un nou intent de regeneracionisme amb el que ell anomena
REVOLUCIÓ DES DE DALT. Amb aquest intent pretén:
• Acabar amb els cacics a través de la reforma de la llei electoral . En la pràctica va ser Molt
difícil la seva aplicació.
• Impedir el protagonisme de les classes populars per l’augment que estava tenint el
republicanisme a través de polaritzar les classes mitjanes que són les que considera que
son capaces de votar amb seny (els anomena bases neutres).
• Nova legislació laboral per evitar revoltes obreres.
• Atraure els industrials catalans amb mesures proteccionistes per la indústria tèxtil.
• Atraure els militars amb l’iuntervenció del Marroc, que des de la derrota de Cuba estaven
nerviosos.
La llei electoral de 1907 és una reforma de la llei de 1890. Incloïa un cens electoral real i controlat,
enviament dels delegats governamentals que controlaven les eleccions i el sufragi obligatori per
tots els homes Majors de 25 anys (intenció d’obligar a votar a les zones rurals, normalment més
conservadores que les ciutats)
5.1 L’aparició de la solidaritat catalana
