BERTA TRABAZO VÀZQUEZ
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
Insurrectes contra la República fan pronunciaments militars per apoderar-se dels òrgans de
govern – decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició.
El cop militar No va triomfar – divisió del país en 2 – originar la guerra civil.
1.1 L’AIXECAMENT MILITAR
Pronunciament – “Alzamiento Nacional” – 17 juliol a Melilla.
El dia 18 Franco arriba al Marroc – agafa el comandament de l’exèrcit d’Àfrica.
Als militars s’hi van afegir sectors civils de falangistes i carlins.
El govern de la República tarda a reaccionar – ni el cap de govern (Quiroga) ni el president
(Azaña) – van prendre mesures.
Quiroga va dimitir – Azaña va nomenar José Giral com cap de Govern.
1ª mesura à lliurament d’armes (a anarquistes, republicans, socialistes, comunistes...) ells +
par de l’exèrcit (fidel a la rep) – planten cara als colpistes i impedeixen el pronunciament militar.
Triomf del pronunciament à Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i
Canàries.
Fracàs à Madrid i Barcelona, València, Múrcia, Extremadura, Andalusia etc.
1.2 LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
General Goded – encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya, a més fa pronunciaments a
Mallorca i Eivissa.
Intent de cop a Barcelona que es frenat per l’ordre lleial al govern i organitzacions obreres.
Organitzacions d’esquerres + militants de la CNT i UGT assalten armeries, incauten pólvora;
organitzacions d’esquerres + Guàrdia d’assalt i la Guàrdia civil – s’enfronten contra les unitats
militars insurrectes.
Goded es rendeix i es detingut – els enfrontaments van continuar 20 dies – el cop va fracassar.
1.3 LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
Al juliol els insurrectes ocupaven una bona part del territori espanyol – continuació
d’enfrontaments civils armats – formació de dos bàndols:
- Insurrectes: militars conservadors, monàrquics de dretes, catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) i oposats a la República.
Feixisme com a suport i inspiració – es definien com a nacionals.
Intenció: restablir l’ordre a partir d’una dictadura militar.
- Lleials a la República: obrers, empleats, petita burgesia, pagesos sense terres (classes
populars), classes mitjanes, intel·lectuals, artistes.
, BERTA TRABAZO VÀZQUEZ
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Anomenats pels de dretes – rojos.
Defensaven la legitimitat republicana, suport al Front Popular.
Aspiraven a una revolució socialista o anarquista.
2. PER QUÈ LA GUERRA CIVILVA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?
La Guerra d’Espanya va tenir repercussió internacional
Confrontació entre les forces democràtiques (socialistes i comunistes) i règims feixistes
(Alemanya i Itàlia). A Espanya s’estaven donant els enfrontaments armats que molts temien.
Opinió democràtica progressista – a favor de la República – obrers i l’URSS.
Forces conservadores – França, Regne Unit, i governs feixistes (Itàlia i Alemanya), Portugal, el
papat – volien la insurrecció de Franco.
El Regne Unit (política pacifista) va comunicar a França que si intervenia a Espanya ajudant la
República no tindria suport britànic davant l’amenaça de Hitler i l’Alemanya Nazi.
Comitè de No-intervenció – creat per França amb 27 països – negaven a un Estat sobirà i legítim
el dret a adquirir armes per defensar-se d’una insurrecció – una de les causes que la República
fos derrotada.
3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
3.1 UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL
Resposta popular contra els feixistes i contra tot allò que podia tenir relació amb els insurrectes.
L’església, burgesia, propietaris, classes benestants, catòlics... van ser perseguits – crema
d’esglésies, assassinats, saqueigs... – es van cometre fets delictius.
LA CONFORMACIÓ D’UN PODER POPULAR
En l’àmbit municipal a pobles i ciutats es creen comitès locals formats per les organitzacions
d’esquerra que van substituir els ajuntaments.
Es van constituir la CNT-FAI – el Comitè de Milícies Antifeixistes (integrat per les forces
oposades als insurrectes).
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
Insurrectes contra la República fan pronunciaments militars per apoderar-se dels òrgans de
govern – decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició.
El cop militar No va triomfar – divisió del país en 2 – originar la guerra civil.
1.1 L’AIXECAMENT MILITAR
Pronunciament – “Alzamiento Nacional” – 17 juliol a Melilla.
El dia 18 Franco arriba al Marroc – agafa el comandament de l’exèrcit d’Àfrica.
Als militars s’hi van afegir sectors civils de falangistes i carlins.
El govern de la República tarda a reaccionar – ni el cap de govern (Quiroga) ni el president
(Azaña) – van prendre mesures.
Quiroga va dimitir – Azaña va nomenar José Giral com cap de Govern.
1ª mesura à lliurament d’armes (a anarquistes, republicans, socialistes, comunistes...) ells +
par de l’exèrcit (fidel a la rep) – planten cara als colpistes i impedeixen el pronunciament militar.
Triomf del pronunciament à Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i
Canàries.
Fracàs à Madrid i Barcelona, València, Múrcia, Extremadura, Andalusia etc.
1.2 LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
General Goded – encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya, a més fa pronunciaments a
Mallorca i Eivissa.
Intent de cop a Barcelona que es frenat per l’ordre lleial al govern i organitzacions obreres.
Organitzacions d’esquerres + militants de la CNT i UGT assalten armeries, incauten pólvora;
organitzacions d’esquerres + Guàrdia d’assalt i la Guàrdia civil – s’enfronten contra les unitats
militars insurrectes.
Goded es rendeix i es detingut – els enfrontaments van continuar 20 dies – el cop va fracassar.
1.3 LA CONSOLIDACIÓ DELS BÀNDOLS
Al juliol els insurrectes ocupaven una bona part del territori espanyol – continuació
d’enfrontaments civils armats – formació de dos bàndols:
- Insurrectes: militars conservadors, monàrquics de dretes, catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) i oposats a la República.
Feixisme com a suport i inspiració – es definien com a nacionals.
Intenció: restablir l’ordre a partir d’una dictadura militar.
- Lleials a la República: obrers, empleats, petita burgesia, pagesos sense terres (classes
populars), classes mitjanes, intel·lectuals, artistes.
, BERTA TRABAZO VÀZQUEZ
T12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Anomenats pels de dretes – rojos.
Defensaven la legitimitat republicana, suport al Front Popular.
Aspiraven a una revolució socialista o anarquista.
2. PER QUÈ LA GUERRA CIVILVA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?
La Guerra d’Espanya va tenir repercussió internacional
Confrontació entre les forces democràtiques (socialistes i comunistes) i règims feixistes
(Alemanya i Itàlia). A Espanya s’estaven donant els enfrontaments armats que molts temien.
Opinió democràtica progressista – a favor de la República – obrers i l’URSS.
Forces conservadores – França, Regne Unit, i governs feixistes (Itàlia i Alemanya), Portugal, el
papat – volien la insurrecció de Franco.
El Regne Unit (política pacifista) va comunicar a França que si intervenia a Espanya ajudant la
República no tindria suport britànic davant l’amenaça de Hitler i l’Alemanya Nazi.
Comitè de No-intervenció – creat per França amb 27 països – negaven a un Estat sobirà i legítim
el dret a adquirir armes per defensar-se d’una insurrecció – una de les causes que la República
fos derrotada.
3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
3.1 UN CLIMA DE REVOLUCIÓ SOCIAL
Resposta popular contra els feixistes i contra tot allò que podia tenir relació amb els insurrectes.
L’església, burgesia, propietaris, classes benestants, catòlics... van ser perseguits – crema
d’esglésies, assassinats, saqueigs... – es van cometre fets delictius.
LA CONFORMACIÓ D’UN PODER POPULAR
En l’àmbit municipal a pobles i ciutats es creen comitès locals formats per les organitzacions
d’esquerra que van substituir els ajuntaments.
Es van constituir la CNT-FAI – el Comitè de Milícies Antifeixistes (integrat per les forces
oposades als insurrectes).
