T.11 LA 2ª REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)
1. PER QUÈ UNE ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR LA REPÚBLICA?
OBJECTIU – el procés va dur a la instauració d’un règim republicà a Espanya a partir les eleccions
municipals de l’abril del 1931 fins a la formació del govern al juny.
12 abril 1931 – resultats eleccions municipals convocades pel govern de Aznar (alimirall).
Zones rurals – candidatures monàrquiques.
Capitals – conjunció republicanosocialista (volien un règim republicà).
A Catalunya – partit vencedor – ESQUERRA REPUBLICANA, dirigit per Francesc Macià – proclama
la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Alfons XIII – renuncia potestat reial – abandona Espanya.
Madrid – representants del Pacte de Sant Sebastià constitueixen un govern provisionals –
presidit per Alcalá-Zamora.
El govern de la República va decretar mesures amb urgència:
- La concessió d’una amnistia general pels presos polítics.
- Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.
- Designació d’alts càrrecs de l’administració.
- Eleccions a les Corts Constituents – 28 juny victòria de la conjugació
republicanosocialista.
- PSOE principal grup parlamentari.
Executiu en mans de la coalició republicanosocialista.
Sector eclesiàstic dirigit per l’arquebisbe de Toledo es van manifestar contra el règim republicà
Onada anticlericalista popular – crema de convents, edificis religiosos... (Madrid, sevilla...)
2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ
2.1 LA CONSTITUCIÓ DE 1931
Corts Constituents – inauguren sessions el 14 juliol.
La nova constitució respondria als criteris de la majoria parlamentària, (socialistes i republicans
esquerres).
Constitució – caràcter democràtic i progressista:
- Caràcter pacifista – renúncia de la guerra.
, - S’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms.
Sobirania popular – forma de govern republicana
Corts de caire unicameral. Poder legislatiu – Parlament – predomina sobre el govern i
Divisió de poders. el cap d’estat.
Presidents de la República – 6 anys al mandat – l’escollien
els diputats.
Declaració de drets i llibertats – preocupació pels temes socials.
- Igualtat davant: llei, educació, feina i no discriminació.
- Educació primària i secundària obligatòria i gratuïta.
- Treball com obligació social.
- Vot a partir dels 23, i a dones.
Laïcitat de l’Estat – separació d’Esglèsia – Estat, es reconeixia el matrimoni civil i divorci.
2.2 ELS DEBATS PARLAMENTARIS
Alguns dels debats parlamentaris van ser:
El dret de sufragi de les dones, que va acabar amb la implantació a Espanya d’un
autèntic sufragi universal.
Laïcisme – prohibició als ordres religiosos d’impartir l’ensenyament.
Constitució aprovada el 9 desembre 1931 – rebuig dels partits de dretes, catòlics, republicans
moderats.
Alcalá-Zamora – president de la república.
Manuel Azaña – president del govern.
1. PER QUÈ UNE ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR LA REPÚBLICA?
OBJECTIU – el procés va dur a la instauració d’un règim republicà a Espanya a partir les eleccions
municipals de l’abril del 1931 fins a la formació del govern al juny.
12 abril 1931 – resultats eleccions municipals convocades pel govern de Aznar (alimirall).
Zones rurals – candidatures monàrquiques.
Capitals – conjunció republicanosocialista (volien un règim republicà).
A Catalunya – partit vencedor – ESQUERRA REPUBLICANA, dirigit per Francesc Macià – proclama
la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Alfons XIII – renuncia potestat reial – abandona Espanya.
Madrid – representants del Pacte de Sant Sebastià constitueixen un govern provisionals –
presidit per Alcalá-Zamora.
El govern de la República va decretar mesures amb urgència:
- La concessió d’una amnistia general pels presos polítics.
- Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.
- Designació d’alts càrrecs de l’administració.
- Eleccions a les Corts Constituents – 28 juny victòria de la conjugació
republicanosocialista.
- PSOE principal grup parlamentari.
Executiu en mans de la coalició republicanosocialista.
Sector eclesiàstic dirigit per l’arquebisbe de Toledo es van manifestar contra el règim republicà
Onada anticlericalista popular – crema de convents, edificis religiosos... (Madrid, sevilla...)
2. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ
2.1 LA CONSTITUCIÓ DE 1931
Corts Constituents – inauguren sessions el 14 juliol.
La nova constitució respondria als criteris de la majoria parlamentària, (socialistes i republicans
esquerres).
Constitució – caràcter democràtic i progressista:
- Caràcter pacifista – renúncia de la guerra.
, - S’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms.
Sobirania popular – forma de govern republicana
Corts de caire unicameral. Poder legislatiu – Parlament – predomina sobre el govern i
Divisió de poders. el cap d’estat.
Presidents de la República – 6 anys al mandat – l’escollien
els diputats.
Declaració de drets i llibertats – preocupació pels temes socials.
- Igualtat davant: llei, educació, feina i no discriminació.
- Educació primària i secundària obligatòria i gratuïta.
- Treball com obligació social.
- Vot a partir dels 23, i a dones.
Laïcitat de l’Estat – separació d’Esglèsia – Estat, es reconeixia el matrimoni civil i divorci.
2.2 ELS DEBATS PARLAMENTARIS
Alguns dels debats parlamentaris van ser:
El dret de sufragi de les dones, que va acabar amb la implantació a Espanya d’un
autèntic sufragi universal.
Laïcisme – prohibició als ordres religiosos d’impartir l’ensenyament.
Constitució aprovada el 9 desembre 1931 – rebuig dels partits de dretes, catòlics, republicans
moderats.
Alcalá-Zamora – president de la república.
Manuel Azaña – president del govern.
