TEMA 8. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1931)
1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA
RENAIXENÇA à vol recuperar la llengua i cultura catalana – per tant és un moviment cultural i
literari.
1.1 LA SOCIETAT CIVIL, BRESSOL DEL CATALANISME
S. XIX:
La població va mantenir la llengua catalana.
Castellà com a llengua OFICIAL en:
Administració pública
Ensenyament
Actes oficials...
1.2 LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL
Durant la RENAIXENÇA:
MOVIMENT CULTURAL dels anys 1830
Reivindica l’ús públic del català
Començament renaixença
publicació oda La pàtria (1833) – Bonaventura Carles Aribau
manifest de Joaquim Rubió i Ors.
Redescobriment de la idea de pàtria.
Bofarull – reivindica el paper dels comtes de Barcelona i la importància de la Corona d’Aragó.
1858 – JOCS FLORALS:
Intenció: promoure i difondre la llengua catalana + crear un model LLENGUA LITERÀRIA
CULTA.
Autors destacats: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller.
Influència a Mallorca i València.
Figura 1: cartell dels Jocs Florals de Bcn 1908.
, 1.3 LA RENAIXENÇA POPULAR
RENAIXENÇA POPULAR:
Contrari a l’ús de la llengua (renaixença literària).
Escriptors: idees polítiques progressistes – defensaven el “català que ara es parla”.
ARRELAMENT DEL CATALÀ ENTRE ELS OBRERS.
PUBLICACIONS PERIÒDIQUES i revistes (La Renaixença, Diari Català).
Serafí Pitarra escrivia TEATRE CARICATUREC I SARCÀSTIC – parodiava el drama romàntic.
Es va acabar integrant al moviment de la Renaixença.
2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
L’estat liberal a Catalunya aixeca crítiques, proposen fórmules descentralitzadores –
plantejaments FEDERALISTES i AUTONOMISTES.
2.1 EL PROGRESSISME RADICAL I L’ANTICENTRALISME
Nou estat liberal – Espanya nació única amb Corts.
Organització estatal:
Centralització – política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Estat liberal – regnat per Isabel II à crítiques dels progressistes catalans per la centralització
radical ajuntaments
Reclamen més atributs a diputacions
BULLANGUES – moviment popular (1835-1843)
S’oposen al centralisme
Projectes de reforma de l’Estat – anticentralista, federal i popular.
Dècada moderada (1844-1854)
Augmenta el centralisme
Declaració estat de guerra a Catalunya
S’aplica una política d’ordre públic
Reivindiquen el PARTICULARISME CATALÀ.
1. ELS FONAMENTS CULTURALS: LA RENAIXENÇA
RENAIXENÇA à vol recuperar la llengua i cultura catalana – per tant és un moviment cultural i
literari.
1.1 LA SOCIETAT CIVIL, BRESSOL DEL CATALANISME
S. XIX:
La població va mantenir la llengua catalana.
Castellà com a llengua OFICIAL en:
Administració pública
Ensenyament
Actes oficials...
1.2 LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL
Durant la RENAIXENÇA:
MOVIMENT CULTURAL dels anys 1830
Reivindica l’ús públic del català
Començament renaixença
publicació oda La pàtria (1833) – Bonaventura Carles Aribau
manifest de Joaquim Rubió i Ors.
Redescobriment de la idea de pàtria.
Bofarull – reivindica el paper dels comtes de Barcelona i la importància de la Corona d’Aragó.
1858 – JOCS FLORALS:
Intenció: promoure i difondre la llengua catalana + crear un model LLENGUA LITERÀRIA
CULTA.
Autors destacats: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller.
Influència a Mallorca i València.
Figura 1: cartell dels Jocs Florals de Bcn 1908.
, 1.3 LA RENAIXENÇA POPULAR
RENAIXENÇA POPULAR:
Contrari a l’ús de la llengua (renaixença literària).
Escriptors: idees polítiques progressistes – defensaven el “català que ara es parla”.
ARRELAMENT DEL CATALÀ ENTRE ELS OBRERS.
PUBLICACIONS PERIÒDIQUES i revistes (La Renaixença, Diari Català).
Serafí Pitarra escrivia TEATRE CARICATUREC I SARCÀSTIC – parodiava el drama romàntic.
Es va acabar integrant al moviment de la Renaixença.
2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
L’estat liberal a Catalunya aixeca crítiques, proposen fórmules descentralitzadores –
plantejaments FEDERALISTES i AUTONOMISTES.
2.1 EL PROGRESSISME RADICAL I L’ANTICENTRALISME
Nou estat liberal – Espanya nació única amb Corts.
Organització estatal:
Centralització – política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Estat liberal – regnat per Isabel II à crítiques dels progressistes catalans per la centralització
radical ajuntaments
Reclamen més atributs a diputacions
BULLANGUES – moviment popular (1835-1843)
S’oposen al centralisme
Projectes de reforma de l’Estat – anticentralista, federal i popular.
Dècada moderada (1844-1854)
Augmenta el centralisme
Declaració estat de guerra a Catalunya
S’aplica una política d’ordre públic
Reivindiquen el PARTICULARISME CATALÀ.
