NIETZSCHE
1844-1900
- INTRODUCCIÓ
Nietzsche fou un filòsof alemany polèmic que va pertànyer als filòsofs de la sospita. Tenia la
intenció de fer filosofia a cops de martell (crítica radical).
Pren com a referents als presocràtics, sofistes, Darwin, Schopenhauer.
- FILOSOFIA
La seva filosofia es basa en 2 parts: filosofia a cops de martell i proposta nietzscheana.
“Basada en la crítica a la filosofia occidental”
Crítica a la metafísica
Error de la metafísica occidental: separació de dos mons.
Món de les Món dels
idees sentits
(real) (irreal, aparent)
Pensen que les coses de valor suprem tenen un origen propi, que no poden derivar gens
d’aquest món efímer i terrenal, sinó que provenen directament de Déu, de «l’altre món».
Aquesta metafísica condueix al: NIHILISME (falses esperances). Dirigeix la vida humana
a l’objectiu d’un món més enllà que no existeix.
Nietzsche? Considera que aquesta separació menysprea la vida, ja que
donen més importància al mon dels sentits que al de les idees. No hi ha un món
aparent i un altre de vertader, sinó l’esdevenir constant de l’ésser creat i la
destrucció de l’únic món existent. La ontologia tradicional es basa en els prejudicis
que tenen envers les manifestacions de la vida: por a la mort, canvi, vellesa, etc. La
necessitat de racionalitzar l’esdevenir és el que ens obliga a inventar ficcions
lògiques i models de coneixement que ens permetin l’estabilitat davant del caràcter
caòtic del món.
PROPOSTA
“Vitalisme” — Nega la filosofia decadent per proposar una filosofia amb l’afirmació de la
vida com a veritable valor, realitat en constant canvi. Vida com a centre de les reflexió
filosòfica. Vida = voluntat de poder, de ser més, de viure més, etc. L’única realitat
existent és la vida present.
1844-1900
- INTRODUCCIÓ
Nietzsche fou un filòsof alemany polèmic que va pertànyer als filòsofs de la sospita. Tenia la
intenció de fer filosofia a cops de martell (crítica radical).
Pren com a referents als presocràtics, sofistes, Darwin, Schopenhauer.
- FILOSOFIA
La seva filosofia es basa en 2 parts: filosofia a cops de martell i proposta nietzscheana.
“Basada en la crítica a la filosofia occidental”
Crítica a la metafísica
Error de la metafísica occidental: separació de dos mons.
Món de les Món dels
idees sentits
(real) (irreal, aparent)
Pensen que les coses de valor suprem tenen un origen propi, que no poden derivar gens
d’aquest món efímer i terrenal, sinó que provenen directament de Déu, de «l’altre món».
Aquesta metafísica condueix al: NIHILISME (falses esperances). Dirigeix la vida humana
a l’objectiu d’un món més enllà que no existeix.
Nietzsche? Considera que aquesta separació menysprea la vida, ja que
donen més importància al mon dels sentits que al de les idees. No hi ha un món
aparent i un altre de vertader, sinó l’esdevenir constant de l’ésser creat i la
destrucció de l’únic món existent. La ontologia tradicional es basa en els prejudicis
que tenen envers les manifestacions de la vida: por a la mort, canvi, vellesa, etc. La
necessitat de racionalitzar l’esdevenir és el que ens obliga a inventar ficcions
lògiques i models de coneixement que ens permetin l’estabilitat davant del caràcter
caòtic del món.
PROPOSTA
“Vitalisme” — Nega la filosofia decadent per proposar una filosofia amb l’afirmació de la
vida com a veritable valor, realitat en constant canvi. Vida com a centre de les reflexió
filosòfica. Vida = voluntat de poder, de ser més, de viure més, etc. L’única realitat
existent és la vida present.
