L’ORATÒRIA A ROMA
DEFINICIONS
La Retòrica és la tècnica del ben parlar i està constituïda per un conjunt de regles o
instruccions que s’han de seguir per elaborar un bon discurs.
L’Oratòria és una part de la Retòrica o va sorgir a Sicília al s.V aC. S’utilitza per convèncer,
ensenyar o agradar a un determinat públic. S’encarrega de l'estructura interna del discurs.
El domini d’aquesta disciplina era necessària per aconseguir triomfar en la vida pública, per
aquest motiu es va incloure com a part de l’educació dels joves romans.
PARTS D’UN DISCURS
1. Introducció (exordium). L’orador capta l’atenció del públic per començar amb el
contingut del discurs.
2. Exposició (narratio). Posa en context als espectadors sobre els temes que es tractaran.
3. Argumentació (argumentatio). S’exposa el punt del debat, es defensen les idees i de
l’orador i s’ataquen les de l’oponent.
4. Conclusió (epilogum). Es resumeixen els arguments exposats per posar a l’Auditori a
favor de l’orador.
PARTS PRÈVIES
1. Invuentio. Recerca dels temes i els arguments que es defensaran al discurs. Es la part
més important.
2. Dispositio. Ordenar les idees de manera estratègica.
3. Elocutio. Buscar les paraules adequades per fer que el missatge sigui convincent.
4. Memoria. Memoritzar el discurs.
5. Actio. Posada en escena. Cal tenir en compte els gestos i la dicció (articulació dels
sons).
TIPUS D’ORATÒRIA
Seguint la distinció d’Aristòtil:
1. Deliberativa. Reflexionar sobre temes civils relacionats amb la legislació, les formes de
govern, la guerra, la pau, etc. Va desenvolupar-se a l’època de la República. Destaquen
Cató, els germans Grac. Va ser molt utilitzat a Roma.
2. Demostrativa. Ensenyar valors com la virtud, la prudència, la justícia, etc.
DEFINICIONS
La Retòrica és la tècnica del ben parlar i està constituïda per un conjunt de regles o
instruccions que s’han de seguir per elaborar un bon discurs.
L’Oratòria és una part de la Retòrica o va sorgir a Sicília al s.V aC. S’utilitza per convèncer,
ensenyar o agradar a un determinat públic. S’encarrega de l'estructura interna del discurs.
El domini d’aquesta disciplina era necessària per aconseguir triomfar en la vida pública, per
aquest motiu es va incloure com a part de l’educació dels joves romans.
PARTS D’UN DISCURS
1. Introducció (exordium). L’orador capta l’atenció del públic per començar amb el
contingut del discurs.
2. Exposició (narratio). Posa en context als espectadors sobre els temes que es tractaran.
3. Argumentació (argumentatio). S’exposa el punt del debat, es defensen les idees i de
l’orador i s’ataquen les de l’oponent.
4. Conclusió (epilogum). Es resumeixen els arguments exposats per posar a l’Auditori a
favor de l’orador.
PARTS PRÈVIES
1. Invuentio. Recerca dels temes i els arguments que es defensaran al discurs. Es la part
més important.
2. Dispositio. Ordenar les idees de manera estratègica.
3. Elocutio. Buscar les paraules adequades per fer que el missatge sigui convincent.
4. Memoria. Memoritzar el discurs.
5. Actio. Posada en escena. Cal tenir en compte els gestos i la dicció (articulació dels
sons).
TIPUS D’ORATÒRIA
Seguint la distinció d’Aristòtil:
1. Deliberativa. Reflexionar sobre temes civils relacionats amb la legislació, les formes de
govern, la guerra, la pau, etc. Va desenvolupar-se a l’època de la República. Destaquen
Cató, els germans Grac. Va ser molt utilitzat a Roma.
2. Demostrativa. Ensenyar valors com la virtud, la prudència, la justícia, etc.
