NOUCENTISME (1906 –1923)
Què és?
Reacció classicitzant al Modernisme.
Defensa un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme -retorn a les
normes del Renaixement i la Il·lustració.
Des d’un punt de vista ideològic i polític
El Noucentisme va significar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de
la burgesia catalana.
Va començar a haver-hi una xarxa d’infraestructures culturals com mai abans s’havia
vist a la Catalunya moderna: Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i
l’Escola de Bibliotecàries, entre d’altres.
El Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906) va impulsar la normalització
ortogràfica i gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Noucentisme-Modernisme
El Noucentisme es diferencia del Modernisme en l'estètica i la ideologia, però també
en el fet que té un creador del terme ideòleg del moviment: Eugeni d'Ors, un dels
personatges més singulars.
És el creador del terme noucentisme: designava la nova estètica classicitzant
catalana i fou el teòric del moviment fins al punt d'establir quins escriptors i artistes
es podien considerar noucentistes.
Estètica i ideologia
Exaltació del present: el mateix terme noucentisme implica la voluntat de sentir-se
del nou-cents, és a dir, del nou segle.
Imperialisme: voluntat de recuperació catalana i unificació de pensament i creació
literària.
Arbitrarisme: domini de l’ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat.
Classicisme i mediterranisme: reivindicació de la cultura grecollatina.
Exaltació de l’obra ben feta: necessitat de la perfecció formal de l’obra de l’art.
Josep Carner
Josep Carner és un dels poetes més importants del segle XX, més enllà de l’època
estrictament Noucentista. Se’l conegué com a “príncep dels poetes”, però va tenir
prestigi també com a prosista i traductor.
Reconegut per la seva finor a l’hora de conversar i escriure i per la seva ironia.
Josep Carner: característiques
Rebutja l’ambientació rural. Importància de la vida a les ciutats.
Ironia.
Interès per descriure els costums burgesos.
Què és?
Reacció classicitzant al Modernisme.
Defensa un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme -retorn a les
normes del Renaixement i la Il·lustració.
Des d’un punt de vista ideològic i polític
El Noucentisme va significar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de
la burgesia catalana.
Va començar a haver-hi una xarxa d’infraestructures culturals com mai abans s’havia
vist a la Catalunya moderna: Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i
l’Escola de Bibliotecàries, entre d’altres.
El Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906) va impulsar la normalització
ortogràfica i gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Noucentisme-Modernisme
El Noucentisme es diferencia del Modernisme en l'estètica i la ideologia, però també
en el fet que té un creador del terme ideòleg del moviment: Eugeni d'Ors, un dels
personatges més singulars.
És el creador del terme noucentisme: designava la nova estètica classicitzant
catalana i fou el teòric del moviment fins al punt d'establir quins escriptors i artistes
es podien considerar noucentistes.
Estètica i ideologia
Exaltació del present: el mateix terme noucentisme implica la voluntat de sentir-se
del nou-cents, és a dir, del nou segle.
Imperialisme: voluntat de recuperació catalana i unificació de pensament i creació
literària.
Arbitrarisme: domini de l’ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat.
Classicisme i mediterranisme: reivindicació de la cultura grecollatina.
Exaltació de l’obra ben feta: necessitat de la perfecció formal de l’obra de l’art.
Josep Carner
Josep Carner és un dels poetes més importants del segle XX, més enllà de l’època
estrictament Noucentista. Se’l conegué com a “príncep dels poetes”, però va tenir
prestigi també com a prosista i traductor.
Reconegut per la seva finor a l’hora de conversar i escriure i per la seva ironia.
Josep Carner: característiques
Rebutja l’ambientació rural. Importància de la vida a les ciutats.
Ironia.
Interès per descriure els costums burgesos.
