Escolàstica: Baixa edat mitjana.
• Perspectiva ètico-religiosa: l’objectiu no és analitzar l’activitat econòmica sinó
prescriure normes de conducta.
• Mètode: Principi d’autoritat (Bíblia)
• Principals temes:
• Propietat privada.
• Preu just (comerç).
• Cobrament d’interessos (usura).
• Problema essencial: És lícit enriquir-se a través del comerç? Necessitat d’adaptar la
doctrina eclesiàstica davant la nova realitat de la Baixa Edat Mitjana.
• Principals autors: Sant Tomàs d’Aquino, Escola de Salamanca (Martín de Azpilicueta)
Mercantilisme: 1550-1750 (aparició i consolidació dels estats-nació moderns i expansió del
comerç internacional).
• No és un cos teòric compacte sinó un conjunt d’autors que analitzen una sèrie de
fenòmens a partir de l’objectiu d’enriquir la nació. Funcionaris de l’estat o grans
companyies comercials (visió estatalista, no social).
• Recomanacions de política econòmica (els interessos pràctics dominen sobre el treball
teòric).
• Problema essencial: Com assolir l’enfortiment econòmic dels estats? Enriquiment a
través del comerç internacional (superàvit balança comercial) Visió del comerç com a
joc de suma zero.
• Crítiques:
• Hume: price-specie flow mechanism.
• Smith i els clàssics: el mercantilisme és un conjunt de “fal·làcies
proteccionistes”. Noció errònia del concepte riquesa (confusió amb renda).
• Schumpeter: el mercantilisme és una escola pre-analítica.
• Però:
• Keynes: reivindica la idea de la importància de l’estat i la possibilitat de
que l’estímul monetari tingui efectes reals.
• Principals autors: Gerard de Malynes, Thomas Mun.
Fisiocracia: França, tercer quart del s. XVIII
• Primera escola d’economistes (la secte des économistes): unitat doctrinal, revistes de
difusió, un “manual” (La philosophie rurale, de Mirabeau (1763)).
• Influència del racionalisme de Descartes i l’esperit sistèmic de la física de Newton.
• Perspectiva ètico-religiosa: l’objectiu no és analitzar l’activitat econòmica sinó
prescriure normes de conducta.
• Mètode: Principi d’autoritat (Bíblia)
• Principals temes:
• Propietat privada.
• Preu just (comerç).
• Cobrament d’interessos (usura).
• Problema essencial: És lícit enriquir-se a través del comerç? Necessitat d’adaptar la
doctrina eclesiàstica davant la nova realitat de la Baixa Edat Mitjana.
• Principals autors: Sant Tomàs d’Aquino, Escola de Salamanca (Martín de Azpilicueta)
Mercantilisme: 1550-1750 (aparició i consolidació dels estats-nació moderns i expansió del
comerç internacional).
• No és un cos teòric compacte sinó un conjunt d’autors que analitzen una sèrie de
fenòmens a partir de l’objectiu d’enriquir la nació. Funcionaris de l’estat o grans
companyies comercials (visió estatalista, no social).
• Recomanacions de política econòmica (els interessos pràctics dominen sobre el treball
teòric).
• Problema essencial: Com assolir l’enfortiment econòmic dels estats? Enriquiment a
través del comerç internacional (superàvit balança comercial) Visió del comerç com a
joc de suma zero.
• Crítiques:
• Hume: price-specie flow mechanism.
• Smith i els clàssics: el mercantilisme és un conjunt de “fal·làcies
proteccionistes”. Noció errònia del concepte riquesa (confusió amb renda).
• Schumpeter: el mercantilisme és una escola pre-analítica.
• Però:
• Keynes: reivindica la idea de la importància de l’estat i la possibilitat de
que l’estímul monetari tingui efectes reals.
• Principals autors: Gerard de Malynes, Thomas Mun.
Fisiocracia: França, tercer quart del s. XVIII
• Primera escola d’economistes (la secte des économistes): unitat doctrinal, revistes de
difusió, un “manual” (La philosophie rurale, de Mirabeau (1763)).
• Influència del racionalisme de Descartes i l’esperit sistèmic de la física de Newton.