RACIONALISME:
Situa la raó com a centre de tot, es mou per un criteri d’evidència. Diu que el
coneixement serveix per governar el mon (la raó fa comprensible el mon i
entendre’l ens portarà a poder governar-lo).
Es creu que la raó pura es aquella objectiva, per tant, les sensacions no es
poden anomenar no es poden anomenar raó ni coneixement. El coneixement
suprem son les matemàtiques ja que es l’única ciència que pot ser objectiva i
completament formal, es sistemàtic, universal i pur.
TÈSIS BÀSIQUES DEL RACIONALISME:
1. CONFIANÇA EN LA RAÓ: La raó és el fonament de la ciència i l'eina
que ens permet dominar el món.
2. MINUSVALORACIÓ de la SENSIBLITAT: Aquesta és la diferència
bàsica entre Racionalisme i Empirisme. Els sentits ens enganyen, la raó
no.
3. INNATISME: Les idees innates són el fonament de tot coneixement cert.
Les tenim a priori i les tenen tots els éssers humans.
4. MATEMÀTICA, MODEL DE CIÈNCIA: La matemàtica és universal, està
elaborada a partir de principis evidents per si mateixos. Ens explica el
món a través de càlculs no d'opinions
5. CENTRALITAT DEL MÈTODE: Pensar correctament és pensar amb
ordre. Mètode vol dir ordenar la raó, progressant a partir d'evidències,
seguint regles i cercant principis evidents per ells mateixos.
6. LLUITA CONTRA L'ESCEPTICISME: La raó funciona, si s'aplica
correctament. Permet superar el dubte i ens orienta en l'acció. No és
veritat que al món tot sigui dubtós i, per tant, podem fer progressar la
ciència amb criteris clars.
7. RACIONALITAT DEL MÓN: El món i l'home tenen en comú el fet de ser
racionals, seguim regles i patrons de conducta universals. Les lleis de la
ciència i de la raó superen l'atzar.
DESCARTES:
Es caracteritza per dubtar de tot i buscar la raó (cogito).
Descartes te clar que hem de dubtar de tot, dels sentits, dels coneixements, del
mon exterior, es pregunta si tot allò que veiem i percebem ha estat creat per
un geni maligne que ens controla.
Creia que s’ha de dubtar per deixar de dubtar, buscant el dubte metòdic, busca
dubtar de tot per trobar una evidencia immutable de la qual no es pugui dubtar.
L’única cosa de la que no podem dubtar es de la nostra existència “cogito ergo
sum” (penso per tant existeixo).
Per descartes pensar es un mètode i s’ha de seguir (mètode cartesià):
, El mètode cartesià es basa en un model matemàtic, explica com utilitzar la
ment per cercar una veritat primera, indubtable, mitjançant el dubte metòdic.
Te 4 regles:
1. EVIDENCIA: No admetre mai com a vertadera cap cosa sense conèixer
amb evidència que ho era.
2. ANALISI: Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes
parts com fos possible i com requerís per resoldre-les millor.
3. SINTESI: conduir per ordre els meus pensaments, començant pels
objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir a poc a poc,
com per graus, fins al coneixement dels més compostos, suposant fins i
tot un ordre entre els que es precedeixen naturalment els uns als altres.
4. ENNUMERACIÓ: realitzar en tot uns recomptes tan complets i unes
revisions tan generals que pogués estar segur de no ometre res.
A partir de la primera veritat arribem a trobar la substancia, allò que
existeix sense necessitar res per existir.
Hi ha 2 tipus de substancies:
1. Substancia infinita (Res infinita): Es la substancia màxima, no s’acaba
te la capacitat d’existir des de sempre i per sempre. Sol pot ser Deu. Es
infinita, perfecta, omnipotent i omniscient. (justifica la existència de deu
dient que la perfecció ha d’existir)
2. Substancia finita:
- Substancia pensant (res cogitans)(jo): no es saben les raons de la
seva existència però existeix.
- Substancia extensa (res extensa)(el mon): i existeixo necessito un
espai per existir. No es sap com es el mon però existeix.
Aquests dos tenen atributs substancials, existeixen perquè hi ha un deu
que els deixa existir però no depenen d’ell.
IDEES:
Descartes creia que els essers humans quan naixem tenim unes idees innates
(deu, jo i el mon) es a dir, coneixem les substancies. Aquestes ens permetran
conèixer allò que no es pot dubtar. Son les úniques que ens proporcionen el
veritable coneixement.
De la resta de idees en podem dubtar:
Idees adventícies: aquelles idees que no proporcionen veritable coneixement
(la paret es groga) provenen dels sentits.
Situa la raó com a centre de tot, es mou per un criteri d’evidència. Diu que el
coneixement serveix per governar el mon (la raó fa comprensible el mon i
entendre’l ens portarà a poder governar-lo).
Es creu que la raó pura es aquella objectiva, per tant, les sensacions no es
poden anomenar no es poden anomenar raó ni coneixement. El coneixement
suprem son les matemàtiques ja que es l’única ciència que pot ser objectiva i
completament formal, es sistemàtic, universal i pur.
TÈSIS BÀSIQUES DEL RACIONALISME:
1. CONFIANÇA EN LA RAÓ: La raó és el fonament de la ciència i l'eina
que ens permet dominar el món.
2. MINUSVALORACIÓ de la SENSIBLITAT: Aquesta és la diferència
bàsica entre Racionalisme i Empirisme. Els sentits ens enganyen, la raó
no.
3. INNATISME: Les idees innates són el fonament de tot coneixement cert.
Les tenim a priori i les tenen tots els éssers humans.
4. MATEMÀTICA, MODEL DE CIÈNCIA: La matemàtica és universal, està
elaborada a partir de principis evidents per si mateixos. Ens explica el
món a través de càlculs no d'opinions
5. CENTRALITAT DEL MÈTODE: Pensar correctament és pensar amb
ordre. Mètode vol dir ordenar la raó, progressant a partir d'evidències,
seguint regles i cercant principis evidents per ells mateixos.
6. LLUITA CONTRA L'ESCEPTICISME: La raó funciona, si s'aplica
correctament. Permet superar el dubte i ens orienta en l'acció. No és
veritat que al món tot sigui dubtós i, per tant, podem fer progressar la
ciència amb criteris clars.
7. RACIONALITAT DEL MÓN: El món i l'home tenen en comú el fet de ser
racionals, seguim regles i patrons de conducta universals. Les lleis de la
ciència i de la raó superen l'atzar.
DESCARTES:
Es caracteritza per dubtar de tot i buscar la raó (cogito).
Descartes te clar que hem de dubtar de tot, dels sentits, dels coneixements, del
mon exterior, es pregunta si tot allò que veiem i percebem ha estat creat per
un geni maligne que ens controla.
Creia que s’ha de dubtar per deixar de dubtar, buscant el dubte metòdic, busca
dubtar de tot per trobar una evidencia immutable de la qual no es pugui dubtar.
L’única cosa de la que no podem dubtar es de la nostra existència “cogito ergo
sum” (penso per tant existeixo).
Per descartes pensar es un mètode i s’ha de seguir (mètode cartesià):
, El mètode cartesià es basa en un model matemàtic, explica com utilitzar la
ment per cercar una veritat primera, indubtable, mitjançant el dubte metòdic.
Te 4 regles:
1. EVIDENCIA: No admetre mai com a vertadera cap cosa sense conèixer
amb evidència que ho era.
2. ANALISI: Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes
parts com fos possible i com requerís per resoldre-les millor.
3. SINTESI: conduir per ordre els meus pensaments, començant pels
objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir a poc a poc,
com per graus, fins al coneixement dels més compostos, suposant fins i
tot un ordre entre els que es precedeixen naturalment els uns als altres.
4. ENNUMERACIÓ: realitzar en tot uns recomptes tan complets i unes
revisions tan generals que pogués estar segur de no ometre res.
A partir de la primera veritat arribem a trobar la substancia, allò que
existeix sense necessitar res per existir.
Hi ha 2 tipus de substancies:
1. Substancia infinita (Res infinita): Es la substancia màxima, no s’acaba
te la capacitat d’existir des de sempre i per sempre. Sol pot ser Deu. Es
infinita, perfecta, omnipotent i omniscient. (justifica la existència de deu
dient que la perfecció ha d’existir)
2. Substancia finita:
- Substancia pensant (res cogitans)(jo): no es saben les raons de la
seva existència però existeix.
- Substancia extensa (res extensa)(el mon): i existeixo necessito un
espai per existir. No es sap com es el mon però existeix.
Aquests dos tenen atributs substancials, existeixen perquè hi ha un deu
que els deixa existir però no depenen d’ell.
IDEES:
Descartes creia que els essers humans quan naixem tenim unes idees innates
(deu, jo i el mon) es a dir, coneixem les substancies. Aquestes ens permetran
conèixer allò que no es pot dubtar. Son les úniques que ens proporcionen el
veritable coneixement.
De la resta de idees en podem dubtar:
Idees adventícies: aquelles idees que no proporcionen veritable coneixement
(la paret es groga) provenen dels sentits.
