Aprofitant q el rei (Alfons XII), està a bcn li presenten (al març) el memorial (1885), es va
mostra receptiu, Canovas no ho accepta, al novembre mort el rei (29 anys). La 1r declaració
del catalanisme va al “calaix”, ho arxiven.
EL MOVIMENT OBRER
A partir 1833→ Es funda la 1r fábrica de vapor d’espanya (x Josep Bonaplata).
Catalunya entra en el procés d'industrialització. Sabadell=llana.
1835→ 1r bullanga es crema la fábrica, perq la fábrica de vapor va generar molt atur. !r
moviments obrers (“ludisme”)1, es dedicaven a cremar màquines.
Década 1840→ Catalunya “fàbrica d’espanya”. Etapa → capitalisme salvatge. Es
consolida la industrialització. Etapa obres no tenen drets
Apareix les 1r organitzacions obreres (sindicat) → Associació de Teixidors i mutua de
Bcn.
la seva funció era mutualista (pagaven cuota petita i servia x quan es ficaven malalts). Això
encara no té connotacions polítiques. Reclamen millores laborals.
1854-1856→ Durant Bienni progressista, es faran lleis laborals.
1855→ es declara 1r vaga a Bcn de la història d’espanya. 50% obreres eren a Bcn, tot
Raval eren fàbriques. Govern d’Espartero reprimeix voluntat de vaga.
1856-68→ Moviment obrer torna a ser reprimit. Paral·lelament arriba a espanya
EL MARXISME→ (1850 i 60) Socialisme científic (1848), x Marx, ideología, crítica
capitalisme el vol destruir, vol el comunisme. A espanya això no va tenir gaire fama ni força,
Erem republicans-federalistes.
1868→ Es crea sindicat influït x marxisme → “Les tres classes de Vapor. “ (Bcn) +imp
d’espanya (68-1911), fins q es funda CNT. Es el 1r sindicat amb orientació (es defineixen)
marxista, republicans i federals. La seva época d’explandor va ser durant el sexteni i la 1a
Republica. Va arribar a tenir 20.000 afiliats.
La restauració reprimeix el movi. obrer, torna a posar clandestinitat→ Es funda el PSOE,
madrid (79) i UGT, matarò (88). Partit marxista, no tindre força
fins s.xx
Década 1870→ Arriben a Espanya idees ANARQUISTES (no hi ha estructura, ús
violencia). Famelli intro idees anarquistes a Espanya (força a catalunya i andalusia).
1870 (Bcn) → crea la 1r orga. anarquista. Congrés de Societats obreres de Bcn.
(ideologia anarquista) obres + identificats amb ells. 40.000 afiliats. Aixo es particular
espanya i italia.
1872→ Ciutat Haia (Holanda) es fa el congrés socialista i anarquista junts. II internacional
Marx i Engels→ socialistes Bakunin i Klopotkni→ anarquistes. S’acaben pegan, Es
van dividir. El moviment socialista a espanya va quedar molt afeblit, es consolida
l’anarquisme.
1875→ torna clandestinitat (1r etapa restauració), moviment obrer es
radicalitza. Anarquismes violent afecta catalunya i andalusia→ Es crear org. la
mano negra (75-85), faran atentats als nobles, cremaran terres.
1880→ Canovas demana forta repressió amb la mà negra, 600 mil anarquistes a la presó x
Canovas. Era ilegal ser anarquista anava contra l’estat.
A catalunya (va contra l’esglesia) no hi havia org. sòlida d’anarquisme. Anaven sols, eren
persones individuals q actuaven. No hi ha ma negra a catalunya, a +estaven separats.
1 LUDISME: moviments obrers en contra de la mecanització que creix a Inglaterra i que consisteix a cremar les màquines pq
aquestes treuen la fina de les persones
, Aprofitant q el rei (Alfons XII), està a bcn li presenten (al març) el memorial (1885), es va
mostra receptiu, Canovas no ho accepta, al novembre mort el rei (29 anys). La 1r declaració
del catalanisme va al “calaix”, ho arxiven.
1880-97→ Anarquisme solidari → Bombes, “bomba orsini”, origen italia ,
granades de mà.
Atentats imp:
- Nit 7 novembre 1893. 22.15 teatre del liceu (on anva burgesia) s’inaugurava la
temporada òpera, feien “GUILLEM TELL”, un anarquista va llençar 3
bombes, amb uns 50 morts aprox. 1r→ 25, la 2n → 20 i 3r no explota. x
Anar en contra burgesia.
- juny 1896 (contra església). Festa del “corpus” (festa catolica), van matar aprox. 30
pers. Un anarquista durant la processó tira bomba orsini.
- tmb li tiren a Martínez Campos, no mort, i a Canovas que el maten.
Canovas fa forta repressió, agafen líders anarquistes i fan un macrojudici, al Castell de
Montjuïc (presó militar). Els processos de Montjuïc (1896-97). 21 penes de mort i 60
cadenes perpètues. Tot i així
1906→ Un anarquista de Sabadell (Mateu Morral) va a Madrid, el dia boda d’Alfons XII,
tira 2-3 bombes orsini, pero no el mata. Va ser arrestat. Aquest va ser últim atentat indiv.
A partir década 1910→ Anarquisme evoluciona a ANARCOSINDICALISME. ja no
utilitza violencia, si no la vaga i funden CNT.
EL CATALANISME (polític)
Arrels del
1. Renaixença (1830’), recuperació llengua i cultura (Romanticisme alemany). Reacció
a la il·lustració, recuperar espirit poble)
2. Oposició al “centralisme de Estat Liberal” → sentiment nacionalisme
3. “Bullangues” i moviment republicà federal
4. Nacionalisme eclesiàstic = Montserrat (església catalana)
5. Carlisme
6. Proteccionisme economic (tèxtil Sabdll, no comp. Amsterdam, llvrs posen aranzels).
Antecedent + immediat del catalanisme → republicanisme federal del sexenni. (Pi i
Margall)
1869→ PACTE DE TORTOSA. Idea establir a espanya pacte federal (estat federal), el
recollirà constitució del 73. Firmen: Pi i Margall, Valenti Almirall, Anselm Clavé (rep.
d’esquerres, masons, no església)
Durant restauració Valentí Almirall evoluciona cap al Catalanisme/Nacionalisme.
1880→ Valentí Almirall trenca republicanisme federal, i les primeres formulacions del
catalanisme són republicanes, federalistes i laiques. Convoca el 1r congrés catalanista
sorgeixen 2 tendències: SABER-SE DE MEMORIA ESQUEMA P. 203
- REPUBLICANA FEDERAL
- CONSERVADORA/CULTURAL “APOLÍTICA”
Van arribar a 3 acords→
1. Crear urbanització x defendre el catalanisme (Centre Català→ 1882) caire
catalanisme la 1r
2. Defensa del dret civil català
3. Crear l'acadèmia llengua catalana
1883→ Valentí Almirall i la urbanització convoca el 2n congrés catalanisme. Acords:
mostra receptiu, Canovas no ho accepta, al novembre mort el rei (29 anys). La 1r declaració
del catalanisme va al “calaix”, ho arxiven.
EL MOVIMENT OBRER
A partir 1833→ Es funda la 1r fábrica de vapor d’espanya (x Josep Bonaplata).
Catalunya entra en el procés d'industrialització. Sabadell=llana.
1835→ 1r bullanga es crema la fábrica, perq la fábrica de vapor va generar molt atur. !r
moviments obrers (“ludisme”)1, es dedicaven a cremar màquines.
Década 1840→ Catalunya “fàbrica d’espanya”. Etapa → capitalisme salvatge. Es
consolida la industrialització. Etapa obres no tenen drets
Apareix les 1r organitzacions obreres (sindicat) → Associació de Teixidors i mutua de
Bcn.
la seva funció era mutualista (pagaven cuota petita i servia x quan es ficaven malalts). Això
encara no té connotacions polítiques. Reclamen millores laborals.
1854-1856→ Durant Bienni progressista, es faran lleis laborals.
1855→ es declara 1r vaga a Bcn de la història d’espanya. 50% obreres eren a Bcn, tot
Raval eren fàbriques. Govern d’Espartero reprimeix voluntat de vaga.
1856-68→ Moviment obrer torna a ser reprimit. Paral·lelament arriba a espanya
EL MARXISME→ (1850 i 60) Socialisme científic (1848), x Marx, ideología, crítica
capitalisme el vol destruir, vol el comunisme. A espanya això no va tenir gaire fama ni força,
Erem republicans-federalistes.
1868→ Es crea sindicat influït x marxisme → “Les tres classes de Vapor. “ (Bcn) +imp
d’espanya (68-1911), fins q es funda CNT. Es el 1r sindicat amb orientació (es defineixen)
marxista, republicans i federals. La seva época d’explandor va ser durant el sexteni i la 1a
Republica. Va arribar a tenir 20.000 afiliats.
La restauració reprimeix el movi. obrer, torna a posar clandestinitat→ Es funda el PSOE,
madrid (79) i UGT, matarò (88). Partit marxista, no tindre força
fins s.xx
Década 1870→ Arriben a Espanya idees ANARQUISTES (no hi ha estructura, ús
violencia). Famelli intro idees anarquistes a Espanya (força a catalunya i andalusia).
1870 (Bcn) → crea la 1r orga. anarquista. Congrés de Societats obreres de Bcn.
(ideologia anarquista) obres + identificats amb ells. 40.000 afiliats. Aixo es particular
espanya i italia.
1872→ Ciutat Haia (Holanda) es fa el congrés socialista i anarquista junts. II internacional
Marx i Engels→ socialistes Bakunin i Klopotkni→ anarquistes. S’acaben pegan, Es
van dividir. El moviment socialista a espanya va quedar molt afeblit, es consolida
l’anarquisme.
1875→ torna clandestinitat (1r etapa restauració), moviment obrer es
radicalitza. Anarquismes violent afecta catalunya i andalusia→ Es crear org. la
mano negra (75-85), faran atentats als nobles, cremaran terres.
1880→ Canovas demana forta repressió amb la mà negra, 600 mil anarquistes a la presó x
Canovas. Era ilegal ser anarquista anava contra l’estat.
A catalunya (va contra l’esglesia) no hi havia org. sòlida d’anarquisme. Anaven sols, eren
persones individuals q actuaven. No hi ha ma negra a catalunya, a +estaven separats.
1 LUDISME: moviments obrers en contra de la mecanització que creix a Inglaterra i que consisteix a cremar les màquines pq
aquestes treuen la fina de les persones
, Aprofitant q el rei (Alfons XII), està a bcn li presenten (al març) el memorial (1885), es va
mostra receptiu, Canovas no ho accepta, al novembre mort el rei (29 anys). La 1r declaració
del catalanisme va al “calaix”, ho arxiven.
1880-97→ Anarquisme solidari → Bombes, “bomba orsini”, origen italia ,
granades de mà.
Atentats imp:
- Nit 7 novembre 1893. 22.15 teatre del liceu (on anva burgesia) s’inaugurava la
temporada òpera, feien “GUILLEM TELL”, un anarquista va llençar 3
bombes, amb uns 50 morts aprox. 1r→ 25, la 2n → 20 i 3r no explota. x
Anar en contra burgesia.
- juny 1896 (contra església). Festa del “corpus” (festa catolica), van matar aprox. 30
pers. Un anarquista durant la processó tira bomba orsini.
- tmb li tiren a Martínez Campos, no mort, i a Canovas que el maten.
Canovas fa forta repressió, agafen líders anarquistes i fan un macrojudici, al Castell de
Montjuïc (presó militar). Els processos de Montjuïc (1896-97). 21 penes de mort i 60
cadenes perpètues. Tot i així
1906→ Un anarquista de Sabadell (Mateu Morral) va a Madrid, el dia boda d’Alfons XII,
tira 2-3 bombes orsini, pero no el mata. Va ser arrestat. Aquest va ser últim atentat indiv.
A partir década 1910→ Anarquisme evoluciona a ANARCOSINDICALISME. ja no
utilitza violencia, si no la vaga i funden CNT.
EL CATALANISME (polític)
Arrels del
1. Renaixença (1830’), recuperació llengua i cultura (Romanticisme alemany). Reacció
a la il·lustració, recuperar espirit poble)
2. Oposició al “centralisme de Estat Liberal” → sentiment nacionalisme
3. “Bullangues” i moviment republicà federal
4. Nacionalisme eclesiàstic = Montserrat (església catalana)
5. Carlisme
6. Proteccionisme economic (tèxtil Sabdll, no comp. Amsterdam, llvrs posen aranzels).
Antecedent + immediat del catalanisme → republicanisme federal del sexenni. (Pi i
Margall)
1869→ PACTE DE TORTOSA. Idea establir a espanya pacte federal (estat federal), el
recollirà constitució del 73. Firmen: Pi i Margall, Valenti Almirall, Anselm Clavé (rep.
d’esquerres, masons, no església)
Durant restauració Valentí Almirall evoluciona cap al Catalanisme/Nacionalisme.
1880→ Valentí Almirall trenca republicanisme federal, i les primeres formulacions del
catalanisme són republicanes, federalistes i laiques. Convoca el 1r congrés catalanista
sorgeixen 2 tendències: SABER-SE DE MEMORIA ESQUEMA P. 203
- REPUBLICANA FEDERAL
- CONSERVADORA/CULTURAL “APOLÍTICA”
Van arribar a 3 acords→
1. Crear urbanització x defendre el catalanisme (Centre Català→ 1882) caire
catalanisme la 1r
2. Defensa del dret civil català
3. Crear l'acadèmia llengua catalana
1883→ Valentí Almirall i la urbanització convoca el 2n congrés catalanisme. Acords:
