UNITAT 1: LA COMPOSICIÓ DELS
ÉSSERS VIUS
1. LA BIOLOGIA I ELS ÉSSERS VIUS
Els éssers vius son els éssers que compleixen les tres funcions vitals: nodrir-se, relacionar-se i reproduir-
se.
1.1. LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUS SÓN ÉSSERS NECESSÀRIAMENT COMPLEXOS
Necessiten interactuar amb molècules externes diferents i regular el seu funcionament intern i per a això
es necessita un nombre elevat de molècules diferents. Aquestes molècules reaccionen i es transformen
contínuament per a obtenir energia o per construir estructures moleculars pròpies. El conjunt de totes
aquestes reaccions químiques s’anomena metabolisme.
SÓN ÉSSERS CEL·LULARS
Tots ells estan construïts per una o més cèl·lules. Diferenciem els unicel·lulars i els pluricel·lulars. La seva
estructura corporal es deu a la informació biològica que hi ha dintre de les molècules dels àcids nucleics
(DNA). Cadascuna d’aquestes informacions s’anomena gen, i son hereditaris.
ES NODREIXEN
La nutrició els serveix per captar energia i utilitzar-la. Aquesta els serveix per créixer, desenvolupar-nos i
dur a terme les altres funcions vitals.
ES RELACIONEN
Amb aquesta funció capten estímuls de l’exterior i emeten respostes.
ES REPRODUEIXEN
Gràcies a aquesta, son capaços de crear nous individus.
2. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els nivells d’organització de la matèria son els diversos graus de complexitat estructural. Cada nivell té
unes propietats. Aquests nivells son: subatòmic, atòmic, molecular, cel·lular, pluricel·lular, població i
ecosistema.
2.1. ELS NIVELLS SUBATÒMIC, ATÒMIC I MOLECULAR
Son nivells d’organització abiòtics (també existeixen en la matèria no viva).
, • Nivell subatòmic: les partícules més petites de la matèria que constitueixen els àtoms (protons,
neutrons i electrons).
• Nivell atòmic: format pels àtoms (part més petita d’un element químic). Exemples: àtom de
ferro, àtom d’oxigen.
• Nivell molecular: format per les molècules (unitats formades per la unió de dos o més àtoms).
La força que manté aquesta unió entre els àtoms és l’enllaç químic. Exemple: molècula d’aigua
(H2O), d’oxigen (O2). Les molècules que formen els éssers vius són les biomolècules. Dins
d’aquest nivell diferenciem:
- Macromolècules: unió de moltes molècules orgàniques petites (anomenades monòmer), la
macromolècula que en resulta s’anomena polímer. Exemple: la macromolècula del midó
(polímer) és el resultat de la unió de moltes molècules de glucosa (monòmer).
- Complexos macromoleculars: unió de diverses macromolècules. Exemple: les glicoproteïnes
que hi ha a la membrana citoplasmàtica de la cèl·lula son el resultats de la unió de
macromolècules glucídiques i proteïnes.
- Orgànuls cel·lulars: unió de complexos supramoleculars. Exemple: els lisosomes, els
ribosomes i l’aparell de Golgi. No es consideren éssers vius ja que son incapaços de dur a
terme les tres funcions vitals.
2.2. ELS NIVELLS CEL·LULAR I PLURICEL·LULAR
La cèl·lula és una estructura de matèria viva que té una membrana, un citoplasma i un material genètic
(conté l’àcid desoxiribonucleic). La cèl·lula és l’estructura més senzilla possible de matèria viva autònoma
(es nodreix, reprodueix i relaciona per si mateixa).
• Cèl·lules procariotes: no tenen nucli diferenciat.
• Cèl·lules eucariotes: tenen nucli diferenciat. Dins d’aquest nivell es troba el subnivell colònies
cel·lulars. Aquestes no son éssers pluricel·lulars ja que cada cèl·lula és independent de les altres.
Dins del nivell pluricel·lular es distingeixen els subnivells:
• Tal·lus: estructura pluricel·lular on totes les cèl·lules son iguals entre si i totes poden dur a terme
les tres funcions, son equipotents. La presenten les algues i els fongs pluricel·lulars.
• Teixits: conjunts de cèl·lules semblants especialitzades en una activitat. Exemple: teixit epitelial.
• Òrgans: estructures formades per teixits que fan una funció conjunta. Exemple: el cor està format
de teixit muscular, epitelial i nerviós, i s’encarrega de bombar la sang en la circulació sanguínia.
• Sistemes: conjunts d’òrgans semblants, ja que estan formats pels mateixos teixits, però fan
accions independents. Exemple: sistema muscular (músculs que mouen el cap, el peu...). Els
sistemes i els aparells (que funcionen conjuntament i de forma coordinada) constitueixen
l’organisme.
• Aparells: conjunts d’òrgans que poden ser molt diferents però els seus actes duen a terme una
funció. Exemple: aparell digestiu (format per les dents, la llengua, el pàncrees...), i tots
coordinats fan la digestió.
2.3. ELS NIVELLS DE POBLACIÓ I D’ECOSISTEMA
La població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i temps.
ÉSSERS VIUS
1. LA BIOLOGIA I ELS ÉSSERS VIUS
Els éssers vius son els éssers que compleixen les tres funcions vitals: nodrir-se, relacionar-se i reproduir-
se.
1.1. LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUS SÓN ÉSSERS NECESSÀRIAMENT COMPLEXOS
Necessiten interactuar amb molècules externes diferents i regular el seu funcionament intern i per a això
es necessita un nombre elevat de molècules diferents. Aquestes molècules reaccionen i es transformen
contínuament per a obtenir energia o per construir estructures moleculars pròpies. El conjunt de totes
aquestes reaccions químiques s’anomena metabolisme.
SÓN ÉSSERS CEL·LULARS
Tots ells estan construïts per una o més cèl·lules. Diferenciem els unicel·lulars i els pluricel·lulars. La seva
estructura corporal es deu a la informació biològica que hi ha dintre de les molècules dels àcids nucleics
(DNA). Cadascuna d’aquestes informacions s’anomena gen, i son hereditaris.
ES NODREIXEN
La nutrició els serveix per captar energia i utilitzar-la. Aquesta els serveix per créixer, desenvolupar-nos i
dur a terme les altres funcions vitals.
ES RELACIONEN
Amb aquesta funció capten estímuls de l’exterior i emeten respostes.
ES REPRODUEIXEN
Gràcies a aquesta, son capaços de crear nous individus.
2. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els nivells d’organització de la matèria son els diversos graus de complexitat estructural. Cada nivell té
unes propietats. Aquests nivells son: subatòmic, atòmic, molecular, cel·lular, pluricel·lular, població i
ecosistema.
2.1. ELS NIVELLS SUBATÒMIC, ATÒMIC I MOLECULAR
Son nivells d’organització abiòtics (també existeixen en la matèria no viva).
, • Nivell subatòmic: les partícules més petites de la matèria que constitueixen els àtoms (protons,
neutrons i electrons).
• Nivell atòmic: format pels àtoms (part més petita d’un element químic). Exemples: àtom de
ferro, àtom d’oxigen.
• Nivell molecular: format per les molècules (unitats formades per la unió de dos o més àtoms).
La força que manté aquesta unió entre els àtoms és l’enllaç químic. Exemple: molècula d’aigua
(H2O), d’oxigen (O2). Les molècules que formen els éssers vius són les biomolècules. Dins
d’aquest nivell diferenciem:
- Macromolècules: unió de moltes molècules orgàniques petites (anomenades monòmer), la
macromolècula que en resulta s’anomena polímer. Exemple: la macromolècula del midó
(polímer) és el resultat de la unió de moltes molècules de glucosa (monòmer).
- Complexos macromoleculars: unió de diverses macromolècules. Exemple: les glicoproteïnes
que hi ha a la membrana citoplasmàtica de la cèl·lula son el resultats de la unió de
macromolècules glucídiques i proteïnes.
- Orgànuls cel·lulars: unió de complexos supramoleculars. Exemple: els lisosomes, els
ribosomes i l’aparell de Golgi. No es consideren éssers vius ja que son incapaços de dur a
terme les tres funcions vitals.
2.2. ELS NIVELLS CEL·LULAR I PLURICEL·LULAR
La cèl·lula és una estructura de matèria viva que té una membrana, un citoplasma i un material genètic
(conté l’àcid desoxiribonucleic). La cèl·lula és l’estructura més senzilla possible de matèria viva autònoma
(es nodreix, reprodueix i relaciona per si mateixa).
• Cèl·lules procariotes: no tenen nucli diferenciat.
• Cèl·lules eucariotes: tenen nucli diferenciat. Dins d’aquest nivell es troba el subnivell colònies
cel·lulars. Aquestes no son éssers pluricel·lulars ja que cada cèl·lula és independent de les altres.
Dins del nivell pluricel·lular es distingeixen els subnivells:
• Tal·lus: estructura pluricel·lular on totes les cèl·lules son iguals entre si i totes poden dur a terme
les tres funcions, son equipotents. La presenten les algues i els fongs pluricel·lulars.
• Teixits: conjunts de cèl·lules semblants especialitzades en una activitat. Exemple: teixit epitelial.
• Òrgans: estructures formades per teixits que fan una funció conjunta. Exemple: el cor està format
de teixit muscular, epitelial i nerviós, i s’encarrega de bombar la sang en la circulació sanguínia.
• Sistemes: conjunts d’òrgans semblants, ja que estan formats pels mateixos teixits, però fan
accions independents. Exemple: sistema muscular (músculs que mouen el cap, el peu...). Els
sistemes i els aparells (que funcionen conjuntament i de forma coordinada) constitueixen
l’organisme.
• Aparells: conjunts d’òrgans que poden ser molt diferents però els seus actes duen a terme una
funció. Exemple: aparell digestiu (format per les dents, la llengua, el pàncrees...), i tots
coordinats fan la digestió.
2.3. ELS NIVELLS DE POBLACIÓ I D’ECOSISTEMA
La població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i temps.
