TEMA 1: LA ZOOLOGIA
1. ZOOLOGIA
1.1 Definició de zoologia:
La zoologia és la ciència (branca de la biologia) que es dedica al estudi dels animals.
Els animals es poden estudiar des de moltes perspectives diferents, com la seva estructura (forma),
funció, les interaccions amb el seu medi i entre els propis animals o amb altres organismes, el
desenvolupament a nivell embrionari i l'evolució.
1.2 Història breu de la zoologia
En les societats prehistòriques es depenia dels animals ja que les societats eren caçadores o
ramaderes. En el neolític els humans van començar a domesticar els animals, cosa que amplia el
coneixement d'aquest.
A la Grècia clàssica hi havia un interès filosòfic pels animals i pels seus orígens. Aristòtil va establir
el primer intent de classificació dels animals. Va formar dos grans grups:
• els enaima (amb sang)
• els anaima (sense sang)
Va establir una escala natural, que organitzava els essers vius segons la seva complexitat, on els
humans representaven els éssers més ben desenvolupats.
A l'imperi romà va destacar bàsicament Plini el Vell, que va escriure nombroses descripcions
zoològiques i botàniques.
Amb la pèrdua de l'imperi romà va haver-hi una desaparició de molts coneixements. L'edat
mitjana va ser un gran període d'inactivitat i de barreja de coneixement i llegendes, sense qüestionar
el coneixement aristotèlic.
Els científics musulmans van fer aportacions importants sobre l'evolució i la lluita per la
supervivència.
Albert magne es basava en els coneixements d'Aristòtil (escala natural), deixant de banda els
estudis pràctics (empirisme) i basant-se únicament en discutiu i filosofar,
En el renaixement reneix l'empirisme, que es basa en la verificació mitjançant la recol·lecció i
observació. Cal destacar a:
1
, • Leonardo da Vinci va introduir diferents conceptes com el d'òrgans homòlegs.
• Conrad Gesner va connectar el coneixement antic amb la zoologia moderna, barreja
animals mítics amb la fauna real.
• Ulisse Aldrovandi va ser el pare dels estudis d'història natural
Als segles XVIII i XIX es desenvolupa el pensament evolutiu. Carl von linné fa una descripció de
més de 18000 espècies, crea la nomenclatura binomial (taxonomia). Tenia una concepció fixista.
1.3 Zoologia i evolució
• Georges-Louis LeClerc, es va oposar a Linné. Considerava que s'havia de dissociar la
ciència de la fe. Ell considerava que el canvi morfològic es donava dintre llinatges
independents.
• Jean Baptiste Lamarck va ser el creador de la clau dicotòmica (llibres que serveixen per
identificar espècies), era anti-fixista, posava les bases pel que seria l'evolució. Tenia un
mecanisme d'evolució que es basava en l'herència dels caràcters adquirits, o la llei de l'ús o
el desús. Aquest mecanisme és erroni.
• Georges cuvier estableix l'anatomia comparada, era fixista i considerava els organismes
com a unitats, si una part s'altera, falla tot l'organisme. Creia que l'evolució no era possible
ja que si un caràcter canviava, no era viable el desenvolupament de l'organisme.
• Richard Owen estava a favor de l'anatomia comparada, però estava en contra de la selecció
natural. Busca una explicació per la homologia.
• Charles Darwin va ser un personatge important en el concepte d'evolució d'avui en dia. Va
fer un viatge decisiu pel seu pensament. El seu mecanisme d'evolució es basa en la selecció
natural. Va escriure l'origen de les espècies.
La selecció natural aporta diversitat intraespecífica (té una base genètica i una base
ambiental). Els organismes s'adapten al medi i només sobreviuen aquells que millor ho fan,
donant més descendència i fent variar les freqüències al·lèliques.
• Ernst Haeckel era un zoòleg i embriòleg, evolucionista, accepta les idees lamarckianes i
escala natural, i defensor de la selecció natural. Va ser el creador de termes com filum,
filogenia...
• Mendel va fer estudis amb pèsols per establir les bases de l'herència genètica desconegudes
per Darwin.
2
1. ZOOLOGIA
1.1 Definició de zoologia:
La zoologia és la ciència (branca de la biologia) que es dedica al estudi dels animals.
Els animals es poden estudiar des de moltes perspectives diferents, com la seva estructura (forma),
funció, les interaccions amb el seu medi i entre els propis animals o amb altres organismes, el
desenvolupament a nivell embrionari i l'evolució.
1.2 Història breu de la zoologia
En les societats prehistòriques es depenia dels animals ja que les societats eren caçadores o
ramaderes. En el neolític els humans van començar a domesticar els animals, cosa que amplia el
coneixement d'aquest.
A la Grècia clàssica hi havia un interès filosòfic pels animals i pels seus orígens. Aristòtil va establir
el primer intent de classificació dels animals. Va formar dos grans grups:
• els enaima (amb sang)
• els anaima (sense sang)
Va establir una escala natural, que organitzava els essers vius segons la seva complexitat, on els
humans representaven els éssers més ben desenvolupats.
A l'imperi romà va destacar bàsicament Plini el Vell, que va escriure nombroses descripcions
zoològiques i botàniques.
Amb la pèrdua de l'imperi romà va haver-hi una desaparició de molts coneixements. L'edat
mitjana va ser un gran període d'inactivitat i de barreja de coneixement i llegendes, sense qüestionar
el coneixement aristotèlic.
Els científics musulmans van fer aportacions importants sobre l'evolució i la lluita per la
supervivència.
Albert magne es basava en els coneixements d'Aristòtil (escala natural), deixant de banda els
estudis pràctics (empirisme) i basant-se únicament en discutiu i filosofar,
En el renaixement reneix l'empirisme, que es basa en la verificació mitjançant la recol·lecció i
observació. Cal destacar a:
1
, • Leonardo da Vinci va introduir diferents conceptes com el d'òrgans homòlegs.
• Conrad Gesner va connectar el coneixement antic amb la zoologia moderna, barreja
animals mítics amb la fauna real.
• Ulisse Aldrovandi va ser el pare dels estudis d'història natural
Als segles XVIII i XIX es desenvolupa el pensament evolutiu. Carl von linné fa una descripció de
més de 18000 espècies, crea la nomenclatura binomial (taxonomia). Tenia una concepció fixista.
1.3 Zoologia i evolució
• Georges-Louis LeClerc, es va oposar a Linné. Considerava que s'havia de dissociar la
ciència de la fe. Ell considerava que el canvi morfològic es donava dintre llinatges
independents.
• Jean Baptiste Lamarck va ser el creador de la clau dicotòmica (llibres que serveixen per
identificar espècies), era anti-fixista, posava les bases pel que seria l'evolució. Tenia un
mecanisme d'evolució que es basava en l'herència dels caràcters adquirits, o la llei de l'ús o
el desús. Aquest mecanisme és erroni.
• Georges cuvier estableix l'anatomia comparada, era fixista i considerava els organismes
com a unitats, si una part s'altera, falla tot l'organisme. Creia que l'evolució no era possible
ja que si un caràcter canviava, no era viable el desenvolupament de l'organisme.
• Richard Owen estava a favor de l'anatomia comparada, però estava en contra de la selecció
natural. Busca una explicació per la homologia.
• Charles Darwin va ser un personatge important en el concepte d'evolució d'avui en dia. Va
fer un viatge decisiu pel seu pensament. El seu mecanisme d'evolució es basa en la selecció
natural. Va escriure l'origen de les espècies.
La selecció natural aporta diversitat intraespecífica (té una base genètica i una base
ambiental). Els organismes s'adapten al medi i només sobreviuen aquells que millor ho fan,
donant més descendència i fent variar les freqüències al·lèliques.
• Ernst Haeckel era un zoòleg i embriòleg, evolucionista, accepta les idees lamarckianes i
escala natural, i defensor de la selecció natural. Va ser el creador de termes com filum,
filogenia...
• Mendel va fer estudis amb pèsols per establir les bases de l'herència genètica desconegudes
per Darwin.
2
