Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 2: LA NEURÒGLIA O GLIA
Les seves cèl·lules sempre acompanyen a les neurones. De forma més o menys marcada, presenten
amplies expansions citoplasmàtiques. Regulen la fisiologia neuronal i no participen en la generació
de l'impuls nerviós. Qui participa en la propagació de l'impuls es la cèl·lula glial.
2.1 Classificació
2.1.1 Sistema nerviós central
2.1.1.1 Astròcits
El conjunt d'astròcits d'una regió encefàlica són el conjunt de cèl·lules de
l'astròglia. És una cèl·lula que recorda una estrella. Té moltes prolongacions
citoplasmàtiques. Totes aquestes envolten capil·lars sanguinis, dendrites, somes
neuronals i els axons de les neurones. Tenen tres funcions i cada una dona
nom a la glia:
• Glia perivascular: envolten els vasos sanguinis. Formen la barrera
hematoencefàlica. Les cèl·lules endotelials, que revesteixen els vasos
sanguinis, descansen sobre una lamina basal, i ocasionalment hi pot haver una mica de
conjuntiu. La prolongació citoplasmàtica d'un astròcit que contacta amb el capil·lar sanguini
rep el nom de peu xuclador o peu terminal que no participen en l'elaboració de la lamina
basal (la fan les cèl·lules endotelials). El peu xuclador, la lamina basal, la mica de teixit
conjuntiu i el citoplasma de la cèl·lula endotelial formen la barrera hematoencefàlica que fa
que tot el que arribi a la sang no té perquè arribar a les neurones. El peu xuclador només
transporta a les neurones allò que creu que li pot ser útil a les neurones (com l'alcohol).
Poden creuar el peu xuclador per dos tipus de transport:
◦ Transport intercelular: creuen per on hi ha les unions entre cèl·lules.
◦ Transport paracelular: creuen atravessant el citoplasma de la celula endotelial, la
lamina basal i el peu xuclador.
Peu subpial
• Glia marginal: limiten el sistema nerviós. Separa el sistema nerviós de les
meninges. Aquest recobriment es realitza gracies a les prolongacions
citoplasmatiques. Aquestes prolongacions citoplasmàtiques de la glia
marginal que contacten amb la lamina basal de les meninges, de la
piamadre, reben el nom dels peus subpials. El conjunt de peus subpials
formen la membrana limitant externa, també anomenada glia limitant
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
externa. Entre ells estan units per desmosomes i GAP's.
• Glia perisinàptica: envolten les fenadures sinàptiques perquè no marxi el neurotransmissor.
Un mateix astrocit té molts tipus de prolongacions
citoplasmatiques.
Tenim dos tipus d'astrocits:
• Astròcits fibrosos: presenten menys
prolongacions citoplasmatiques. Es troben
preferentment a la substància blanca
• Astròcits protoplasmatics: localitzats preferentment a la substància
grisa. Mostres més prolongacions citoplasmàtiques.
Tots els astròcits, independentment d'on es trobin i de la seva tasca, tenen els filaments intermedis
del citosquelet molt desenvolupats i estan constituïts per la proteïna àcida fibril·lar glial. Aquesta
proteïna està sobreexposada en moltes malalties.
2.1.1.2 Oligodendrocits
Localitzats tant a la substancia grisa com a la blanca. Presenten poque
prolongacions citoplasmatiques. No presenten làmina basal.
2 tipus:
• Satelits: estan associats amb el soma neuronal
• Interfasciculars: els trobem relacionats amb l'axó i són els
resposables de formar la beina de mielina en el sistema nerviós
central.
Cada oligodendròcits amb les seves prolongacions citoplasmàtiques té la
capacitat de mielitzar diferents segments de diferents axons.
2
Ampliació d'histologia
TEMA 2: LA NEURÒGLIA O GLIA
Les seves cèl·lules sempre acompanyen a les neurones. De forma més o menys marcada, presenten
amplies expansions citoplasmàtiques. Regulen la fisiologia neuronal i no participen en la generació
de l'impuls nerviós. Qui participa en la propagació de l'impuls es la cèl·lula glial.
2.1 Classificació
2.1.1 Sistema nerviós central
2.1.1.1 Astròcits
El conjunt d'astròcits d'una regió encefàlica són el conjunt de cèl·lules de
l'astròglia. És una cèl·lula que recorda una estrella. Té moltes prolongacions
citoplasmàtiques. Totes aquestes envolten capil·lars sanguinis, dendrites, somes
neuronals i els axons de les neurones. Tenen tres funcions i cada una dona
nom a la glia:
• Glia perivascular: envolten els vasos sanguinis. Formen la barrera
hematoencefàlica. Les cèl·lules endotelials, que revesteixen els vasos
sanguinis, descansen sobre una lamina basal, i ocasionalment hi pot haver una mica de
conjuntiu. La prolongació citoplasmàtica d'un astròcit que contacta amb el capil·lar sanguini
rep el nom de peu xuclador o peu terminal que no participen en l'elaboració de la lamina
basal (la fan les cèl·lules endotelials). El peu xuclador, la lamina basal, la mica de teixit
conjuntiu i el citoplasma de la cèl·lula endotelial formen la barrera hematoencefàlica que fa
que tot el que arribi a la sang no té perquè arribar a les neurones. El peu xuclador només
transporta a les neurones allò que creu que li pot ser útil a les neurones (com l'alcohol).
Poden creuar el peu xuclador per dos tipus de transport:
◦ Transport intercelular: creuen per on hi ha les unions entre cèl·lules.
◦ Transport paracelular: creuen atravessant el citoplasma de la celula endotelial, la
lamina basal i el peu xuclador.
Peu subpial
• Glia marginal: limiten el sistema nerviós. Separa el sistema nerviós de les
meninges. Aquest recobriment es realitza gracies a les prolongacions
citoplasmatiques. Aquestes prolongacions citoplasmàtiques de la glia
marginal que contacten amb la lamina basal de les meninges, de la
piamadre, reben el nom dels peus subpials. El conjunt de peus subpials
formen la membrana limitant externa, també anomenada glia limitant
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
externa. Entre ells estan units per desmosomes i GAP's.
• Glia perisinàptica: envolten les fenadures sinàptiques perquè no marxi el neurotransmissor.
Un mateix astrocit té molts tipus de prolongacions
citoplasmatiques.
Tenim dos tipus d'astrocits:
• Astròcits fibrosos: presenten menys
prolongacions citoplasmatiques. Es troben
preferentment a la substància blanca
• Astròcits protoplasmatics: localitzats preferentment a la substància
grisa. Mostres més prolongacions citoplasmàtiques.
Tots els astròcits, independentment d'on es trobin i de la seva tasca, tenen els filaments intermedis
del citosquelet molt desenvolupats i estan constituïts per la proteïna àcida fibril·lar glial. Aquesta
proteïna està sobreexposada en moltes malalties.
2.1.1.2 Oligodendrocits
Localitzats tant a la substancia grisa com a la blanca. Presenten poque
prolongacions citoplasmatiques. No presenten làmina basal.
2 tipus:
• Satelits: estan associats amb el soma neuronal
• Interfasciculars: els trobem relacionats amb l'axó i són els
resposables de formar la beina de mielina en el sistema nerviós
central.
Cada oligodendròcits amb les seves prolongacions citoplasmàtiques té la
capacitat de mielitzar diferents segments de diferents axons.
2
