BIOLOGIA
SONDOSSE EL MOUDEN
LES PROTEÏNES
Molècules orgàniques formades per C, H, O, N i sovint P, S, Fe, Cu, Mg quan la cadena
polpeptídica està unida a un altre tipus de mol·lècula...
- Polímer d’aminoàcids (compostos orgànics de pes molecular baix) → grup carboxil i
grup amino
Les proteïnes són fonamentals degut a la seva varietat de funcions i abundància: 50% pes
sec dels animals.
AMINOÀCIDS
Compostos orgànics de pes molecular baix formats per un grup carboxil i un grup amino.
El grup radical (R) és el que determina les propietats d’un aminoàcid. (depenent de com es
pleguen els colzes)
Hi ha més de 100 aa lliures, però a les proteïnes trobem només 20 aa diferents:
- aa proteics o aa primaris: Grup carboxil i grup amino units al mateix carboni a
Els animals no poden sintetitzar els 20aa:
- Essencials: No poden ser sintetitzats pels animals, són 8 i s’han d’ingerir amb la
dieta.
Propietats físiques:
Són sòlids, cristal·lins, tenen un punt de fusió alt i són solubles en aigua.
Presenten un carboni asimètric (enllaçats a quatre radicals diferents), excepte la glicina
(GLY)
- Per tant, presenten activitat òptica: capaços de desviar la llum polaritzada.
Configuració (independentment de la activitat òptica) :
- L → grup amino a l'esquerra
- D →grup amino a la dreta
Propietats químiques:
Comportament amfòter
Actuen com a base o com a àcid segons els que convingui, realitzen l’acció contrària a la del
medi en què es troben:
- Medi àcid: grup carboxil capta protons ( deixa de comportar-se com un àcid)
- Medi bàsic: grup amino allibera protons (deixa de comportar-se com una base)
D’aquesta manera mantenen el pH del medi constant→ efecte tampó
El punt d’equilibri del pH s’anomena punt isoelèctric
Classificació segons el R que s’enllaça el carboni a:
- aminoàcid apolar: R és una cadena hidrocarbonada. Ex: alanina
- aminoàcid polar: sense càrrega que poden fer enllaços d’H amb aigua. Ex: glicina i
cisteïna
- aminoàcid àcid: càrrega iónica negativa R(-COOH). Ex: àcid aspàrtic i àcid glutàmic
- aminoàcid bàsic: càrrega iónica positiva R(-NH2). Ex: lisina
SONDOSSE EL MOUDEN
LES PROTEÏNES
Molècules orgàniques formades per C, H, O, N i sovint P, S, Fe, Cu, Mg quan la cadena
polpeptídica està unida a un altre tipus de mol·lècula...
- Polímer d’aminoàcids (compostos orgànics de pes molecular baix) → grup carboxil i
grup amino
Les proteïnes són fonamentals degut a la seva varietat de funcions i abundància: 50% pes
sec dels animals.
AMINOÀCIDS
Compostos orgànics de pes molecular baix formats per un grup carboxil i un grup amino.
El grup radical (R) és el que determina les propietats d’un aminoàcid. (depenent de com es
pleguen els colzes)
Hi ha més de 100 aa lliures, però a les proteïnes trobem només 20 aa diferents:
- aa proteics o aa primaris: Grup carboxil i grup amino units al mateix carboni a
Els animals no poden sintetitzar els 20aa:
- Essencials: No poden ser sintetitzats pels animals, són 8 i s’han d’ingerir amb la
dieta.
Propietats físiques:
Són sòlids, cristal·lins, tenen un punt de fusió alt i són solubles en aigua.
Presenten un carboni asimètric (enllaçats a quatre radicals diferents), excepte la glicina
(GLY)
- Per tant, presenten activitat òptica: capaços de desviar la llum polaritzada.
Configuració (independentment de la activitat òptica) :
- L → grup amino a l'esquerra
- D →grup amino a la dreta
Propietats químiques:
Comportament amfòter
Actuen com a base o com a àcid segons els que convingui, realitzen l’acció contrària a la del
medi en què es troben:
- Medi àcid: grup carboxil capta protons ( deixa de comportar-se com un àcid)
- Medi bàsic: grup amino allibera protons (deixa de comportar-se com una base)
D’aquesta manera mantenen el pH del medi constant→ efecte tampó
El punt d’equilibri del pH s’anomena punt isoelèctric
Classificació segons el R que s’enllaça el carboni a:
- aminoàcid apolar: R és una cadena hidrocarbonada. Ex: alanina
- aminoàcid polar: sense càrrega que poden fer enllaços d’H amb aigua. Ex: glicina i
cisteïna
- aminoàcid àcid: càrrega iónica negativa R(-COOH). Ex: àcid aspàrtic i àcid glutàmic
- aminoàcid bàsic: càrrega iónica positiva R(-NH2). Ex: lisina
