TEMA 4 RISC DE PREU/VOLATILITAT: COBERTURA AMB FUTURS
1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS FUTURS
Futur financer: Acord, negociat a borsa o mercat organitzat que obliga a les parts contractants (comprador/venedor) a
comprar/vendre una determinada quantitat d’actiu (actiu subjacent) en una data futura (data de venciment) i a un preu
preestablert.
El risc de preu fa referencia a la variabilitat a la que es troba exposat el preu dels actius financers que es mantenen en cartera.
Veurem com cobrir el risc de preu mitjançant futurs financers.
Dins dels futurs trobem dos posicions:
El comprador del futur té la obligació de comprar l’actiu subjacent en la data de venciment del contracte → Té una posició
llarga en futurs
El venedor del futur té la obligació de vendre l’actiu subjacent en la data de venciment del contracte → Té una posició curta
en futurs
Origen dels mercats de futurs
Els orígens dels mercats de futurs es remunten a l'Edat Mitjana. Es van crear inicialment per satisfer les demandes d'agricultors i
comerciants:
Posem-nos en el lloc d'un agricultor que sembra el seu cereal al mes de març i el recull al juny. En el moment de sembrar, no
sap a quant li pagaran la collita. Si es tracta d'un any d'abundància, pot ser que el cereal s'hagi de vendre a un preu molt baix,
amb el que està exposat a un alt risc de preu.
Posem-nos en el lloc d'un comerciant que necessita comprar cereal de forma habitual. També estarà exposat a el risc de
preu, ja que en anys d'escassetat de cereal pot ser que els preus siguin exorbitants.
Tant a l'agricultor com al comerciant els pot resultar interessant posar-se d'acord durant el mes de març i fixar per endavant el
preu per al cereal que l'agricultor recollirà en el mes de juny (contracte de futur). Aquest contracte assegurarà un preu
convenient per a l'agricultor i el comerciant, i eliminarà el risc que suposa la incertesa sobre el preu futur del cereal.
Els futurs van néixer associats a el mercat de 'commodities' (matèries primeres). Amb el pas dels anys, van començar a aparèixer
també futurs sobre actius financers (divises, bons del Tresor, accions o índexs borsaris). Avui dia hi ha molts mercats on es
negocien futurs. A Espanya, els derivats (futurs i opcions) es negocien al Mercat Oficial de Futurs i Opcions Financers (MEFF).
Característiques dels futurs: càmera de compensació
Els contractes de futurs es negocien a través d'una càmera de compensació, que fa d’intermediària en les transaccions i
garanteix l'actuació de les parts en cada transacció. Els contractes de futurs estan estandarditzats:
Nominal del contracte Dipòsits de garantia i liquidació diària de guanys i
Dates de venciment pèrdues
Fluctuació mínima de la cotització Horari de mercat i regles de negociació
Mitjançant la cambra de compensació s'elimina el risc de contrapartida. La càmera fa de comprador enfront de el venedor, i de
venedor enfront de comprador.
Altres funcions de la cambra de compensació:
Determinació diària dels dipòsits de garantia per a les Liquidació diària de les pèrdues i guanys
posicions obertes Liquidació dels contractes en la seva data de venciment
Determinació diària del preu de liquidació
¿Com es pot tancar una posició oberta?
• A la data de venciment del contracte. Dues possibilitats:
o Liquidant el contracte de futur amb el lliurament físic de l'actiu
o Liquidant el contracte per diferències, calculant la diferència de preus (per exemple, els futurs sobre índexs borsaris es
liquiden sempre per diferències)
• Abans de la data de venciment del contracte. Fent una operació de signe contrari (el comprador d'el futur pren una posició
curta, i el venedor entra en una posició llarga)
, FORWARD FUTUR
▪ Mercats OTC ▪ Mercats organitzats (MEFF)
▪ Cobertura perfecta ▪ Cobertura imperfecta
▪ Risc de contrapartida ▪ No existeix risc de contrapartida
▪ Liquidació al venciment ▪ Liquidació diària
▪ Agents intermediaris, entitats financeres ▪ Brokers especialitzats
▪ Contractes no estandarditzats ▪ Contractes estandarditzats
▪ Les garanties depenen del banc contractant ▪ S’exigeix un dipòsit inicial
+ RISC - RISC
+ FLEXIBILITAT - FLEBILITAT
2. USOS DELS CONTRACTES DE FUTURS
o Cobertura. Reduir o eliminar el risc de mercat que deriva de l’evolució de les cotitzacions de l’actiu subjacent. Els mercats de
futurs van néixer per cobrir certs riscos: els agricultors podien fixar un preu segur per als seus productes i els comerciants
podien fixar un preu de compra per avançat.
Quan una empresa vol utilitzar els mercats de futurs per
cobrir un risc, ha d’agafar una posició que neutralitzi fins on
sigui possible el risc. L’estratègia de cobertura amb futurs pot
ser:
▪ Per cobrir el risc de pujada dels preus→ Comprar futurs
(posició llarga en futurs, long hedge)
▪ Per cobrir el risc de baixada dels preus→ Vendre futurs (posició curta en futurs, short hedge)
Quant més gran sigui la correlació entre els preus dels actius objecte de cobertura i els preus dels futurs, més efectiva serà la
cobertura perquè les pèrdues en la posició al comptat es compensaran amb el benefici obtingut al mercat de futurs.
Exemple: Una empresa té 100 accions d’una companyia que cotitzen a borsa a 11’5€/acció. Ara bé, l’empresa creu que
el preu de les accions caurà i per cobrir-se ven un futur sobre les accions de la companyia a un preu de 11’57€/acció. Si
el preu de l’acció al venciment és:
1 futur = 100 accions
Posició al comptat -0’5*100 = -50€
P = 11€ Total = 7€
Posició futur +0’57*100 = 57€
Posició al comptat 0€
P = 11’5€ Total = 7€
Posició futur +0’07*100 = 50€
Posició al comptat +0’5*100 = 50€
P = 12€ Total = 7€
Posició futur -0’43*100 = -43€
o Especulació. Consisteix en obtenir beneficis a partir dels moviments previstos en les cotitzacions. Posicionant-nos en el
mercat de futurs (comprant o venent contractes de futurs sobre un determinat actiu) podem aprofitar tant les tendències a
l’alça com a la baixa.
L’estratègia d’especulació amb preus pot ser:
▪ Si es preveu una pujada en els preus (tendència alcista) → Comprar futurs (posició llarga en futurs)
▪ Si es preveu una baixada en els preus (tendència baixista) → Vendre futurs (posició curta en futurs)
1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS FUTURS
Futur financer: Acord, negociat a borsa o mercat organitzat que obliga a les parts contractants (comprador/venedor) a
comprar/vendre una determinada quantitat d’actiu (actiu subjacent) en una data futura (data de venciment) i a un preu
preestablert.
El risc de preu fa referencia a la variabilitat a la que es troba exposat el preu dels actius financers que es mantenen en cartera.
Veurem com cobrir el risc de preu mitjançant futurs financers.
Dins dels futurs trobem dos posicions:
El comprador del futur té la obligació de comprar l’actiu subjacent en la data de venciment del contracte → Té una posició
llarga en futurs
El venedor del futur té la obligació de vendre l’actiu subjacent en la data de venciment del contracte → Té una posició curta
en futurs
Origen dels mercats de futurs
Els orígens dels mercats de futurs es remunten a l'Edat Mitjana. Es van crear inicialment per satisfer les demandes d'agricultors i
comerciants:
Posem-nos en el lloc d'un agricultor que sembra el seu cereal al mes de març i el recull al juny. En el moment de sembrar, no
sap a quant li pagaran la collita. Si es tracta d'un any d'abundància, pot ser que el cereal s'hagi de vendre a un preu molt baix,
amb el que està exposat a un alt risc de preu.
Posem-nos en el lloc d'un comerciant que necessita comprar cereal de forma habitual. També estarà exposat a el risc de
preu, ja que en anys d'escassetat de cereal pot ser que els preus siguin exorbitants.
Tant a l'agricultor com al comerciant els pot resultar interessant posar-se d'acord durant el mes de març i fixar per endavant el
preu per al cereal que l'agricultor recollirà en el mes de juny (contracte de futur). Aquest contracte assegurarà un preu
convenient per a l'agricultor i el comerciant, i eliminarà el risc que suposa la incertesa sobre el preu futur del cereal.
Els futurs van néixer associats a el mercat de 'commodities' (matèries primeres). Amb el pas dels anys, van començar a aparèixer
també futurs sobre actius financers (divises, bons del Tresor, accions o índexs borsaris). Avui dia hi ha molts mercats on es
negocien futurs. A Espanya, els derivats (futurs i opcions) es negocien al Mercat Oficial de Futurs i Opcions Financers (MEFF).
Característiques dels futurs: càmera de compensació
Els contractes de futurs es negocien a través d'una càmera de compensació, que fa d’intermediària en les transaccions i
garanteix l'actuació de les parts en cada transacció. Els contractes de futurs estan estandarditzats:
Nominal del contracte Dipòsits de garantia i liquidació diària de guanys i
Dates de venciment pèrdues
Fluctuació mínima de la cotització Horari de mercat i regles de negociació
Mitjançant la cambra de compensació s'elimina el risc de contrapartida. La càmera fa de comprador enfront de el venedor, i de
venedor enfront de comprador.
Altres funcions de la cambra de compensació:
Determinació diària dels dipòsits de garantia per a les Liquidació diària de les pèrdues i guanys
posicions obertes Liquidació dels contractes en la seva data de venciment
Determinació diària del preu de liquidació
¿Com es pot tancar una posició oberta?
• A la data de venciment del contracte. Dues possibilitats:
o Liquidant el contracte de futur amb el lliurament físic de l'actiu
o Liquidant el contracte per diferències, calculant la diferència de preus (per exemple, els futurs sobre índexs borsaris es
liquiden sempre per diferències)
• Abans de la data de venciment del contracte. Fent una operació de signe contrari (el comprador d'el futur pren una posició
curta, i el venedor entra en una posició llarga)
, FORWARD FUTUR
▪ Mercats OTC ▪ Mercats organitzats (MEFF)
▪ Cobertura perfecta ▪ Cobertura imperfecta
▪ Risc de contrapartida ▪ No existeix risc de contrapartida
▪ Liquidació al venciment ▪ Liquidació diària
▪ Agents intermediaris, entitats financeres ▪ Brokers especialitzats
▪ Contractes no estandarditzats ▪ Contractes estandarditzats
▪ Les garanties depenen del banc contractant ▪ S’exigeix un dipòsit inicial
+ RISC - RISC
+ FLEXIBILITAT - FLEBILITAT
2. USOS DELS CONTRACTES DE FUTURS
o Cobertura. Reduir o eliminar el risc de mercat que deriva de l’evolució de les cotitzacions de l’actiu subjacent. Els mercats de
futurs van néixer per cobrir certs riscos: els agricultors podien fixar un preu segur per als seus productes i els comerciants
podien fixar un preu de compra per avançat.
Quan una empresa vol utilitzar els mercats de futurs per
cobrir un risc, ha d’agafar una posició que neutralitzi fins on
sigui possible el risc. L’estratègia de cobertura amb futurs pot
ser:
▪ Per cobrir el risc de pujada dels preus→ Comprar futurs
(posició llarga en futurs, long hedge)
▪ Per cobrir el risc de baixada dels preus→ Vendre futurs (posició curta en futurs, short hedge)
Quant més gran sigui la correlació entre els preus dels actius objecte de cobertura i els preus dels futurs, més efectiva serà la
cobertura perquè les pèrdues en la posició al comptat es compensaran amb el benefici obtingut al mercat de futurs.
Exemple: Una empresa té 100 accions d’una companyia que cotitzen a borsa a 11’5€/acció. Ara bé, l’empresa creu que
el preu de les accions caurà i per cobrir-se ven un futur sobre les accions de la companyia a un preu de 11’57€/acció. Si
el preu de l’acció al venciment és:
1 futur = 100 accions
Posició al comptat -0’5*100 = -50€
P = 11€ Total = 7€
Posició futur +0’57*100 = 57€
Posició al comptat 0€
P = 11’5€ Total = 7€
Posició futur +0’07*100 = 50€
Posició al comptat +0’5*100 = 50€
P = 12€ Total = 7€
Posició futur -0’43*100 = -43€
o Especulació. Consisteix en obtenir beneficis a partir dels moviments previstos en les cotitzacions. Posicionant-nos en el
mercat de futurs (comprant o venent contractes de futurs sobre un determinat actiu) podem aprofitar tant les tendències a
l’alça com a la baixa.
L’estratègia d’especulació amb preus pot ser:
▪ Si es preveu una pujada en els preus (tendència alcista) → Comprar futurs (posició llarga en futurs)
▪ Si es preveu una baixada en els preus (tendència baixista) → Vendre futurs (posició curta en futurs)
