TEMA 10. Conflicte d’interès
Art 190.2 LSC. L’interès particular del soci entra en conflicte amb l’interès de la societat. La llei diu que les accions o
participacions afectades pel conflicte d’interès es deduiran del CS pel còmput de la majoria del vots en cada cas.
2. Las acciones o participaciones del socio que se encuentre en algunas de las situaciones de conflicto de
interés contempladas en el apartado anterior se deducirán del capital social para el cómputo de la
mayoría de los votos que en cada caso sea necesaria.
Es a dir, s’està regulant la obligació del dret de vot en el sentit de que el dret afectat pel conflicte d’interessos, les
accions o participacions que representa, s’han deduir per formar els còmputs necessaris per aprovar l’acord.
Per exemple, es ven un immoble de la societat i la compra un dels socis. L’interès de la societat és obtenir
el major preu possible, mentre que el soci el vol el més barat possible. Com hi ha un conflicte d’interessos
clar, les accions o participacions que té el soci no es té en compte i se’l priva del seu dret de vot . Per
tant, si l’empresa té 100 mil drets de vot i el soci en conflicte té 10 mil, es resten donant un resultat de 90
mil que votaran.
Un soci que a la vegada és administrador de la societat i es demanda el seu
cessament. El president por permetre que voti o ha de privar de vot el soci
administrador afectat?
Té dret a votar perque no hi ha un conflicte d’interès entre el soci i la societat, sinó que hi ha un conflicte
d’interessos entre socis.
- Si l’empresa es societat anònima cotitzada, l’article 526.2 LSC ens diu que pot haver sol·licitud publica de
representació (una persona representa a més de 3 socis). Si el representant és administrador, en supòsits
de cessament, revocació... l’administrador no podrà fer servir les accions dels socis que representa per
oposar-se al seu cessament.
Quan es preveuen conflictives a les Juntes o la minoria veu en preocupació el funcionament de la junta, un
mecanisme que es fa servir molt és requerir (d’acord a l’article 203), que assisteixi a la junta, un notari (fedatari
públic). El notari deixarà transcripció literal de tots els aspectes que es discuteixen en la junta. El fet de que un
fedatari aixequi acte de la junta, fa que la minoria pugui confiar en el contingut de l’acte, tant pel que diu l’acte en
matèria d’impugnació, acords, etc...
Si la majoria es nega, la llei diu que no tindrà eficàcia els acords presos a la junta. El paper del notari és certificar tot
el que ha passat en aquella Junta (5% la limitada i 1% la anònima) i que està legalment constituïda.
Hem de veure l’Art 101 i ss reglament del registra mercantil regula el registre d’actes notarials a la junta.
Quan tinguem motius d’oposició de la junta del dia, es recomanable entregar-los per escrit al notari i així ho posi en
acta notarial.
- El notari es pot negar a seguir aixecant la Junta.
Per exemple, per portar diners d’altre país en negra a Espanya li van preguntar al notari, com fer-ho. El notari com
es un tema susceptible de condemna penal, el notari es pot negar a constituir la junta o a continuar-la.
- El notari, un cop la junta està legalment constituïda, i es celebra d’acords als requisits de la llei i dels
estatuts de la societat, lo que no pot fer és un control de legalitat dels assumptes. No es pot posicionar
sobre la validesa de l’acord. Té com a límit que no pot participar en temes penals però no pot intervindré
en un control de legalitat dels temes.
Moltes convocatòries de Junta posen: “lectura i aprovació de l’acte de la junta anterior”. Si la junta anterior es la
celebrada al juny del 2024 i ara estem al maig de 2025 aprovant-la. Això vol dir que legalment, durant aquest any,
els acords no han tingut cap validesa perque no han estat aprovats. Això no pot ser, es un contra legem perque
Art 190.2 LSC. L’interès particular del soci entra en conflicte amb l’interès de la societat. La llei diu que les accions o
participacions afectades pel conflicte d’interès es deduiran del CS pel còmput de la majoria del vots en cada cas.
2. Las acciones o participaciones del socio que se encuentre en algunas de las situaciones de conflicto de
interés contempladas en el apartado anterior se deducirán del capital social para el cómputo de la
mayoría de los votos que en cada caso sea necesaria.
Es a dir, s’està regulant la obligació del dret de vot en el sentit de que el dret afectat pel conflicte d’interessos, les
accions o participacions que representa, s’han deduir per formar els còmputs necessaris per aprovar l’acord.
Per exemple, es ven un immoble de la societat i la compra un dels socis. L’interès de la societat és obtenir
el major preu possible, mentre que el soci el vol el més barat possible. Com hi ha un conflicte d’interessos
clar, les accions o participacions que té el soci no es té en compte i se’l priva del seu dret de vot . Per
tant, si l’empresa té 100 mil drets de vot i el soci en conflicte té 10 mil, es resten donant un resultat de 90
mil que votaran.
Un soci que a la vegada és administrador de la societat i es demanda el seu
cessament. El president por permetre que voti o ha de privar de vot el soci
administrador afectat?
Té dret a votar perque no hi ha un conflicte d’interès entre el soci i la societat, sinó que hi ha un conflicte
d’interessos entre socis.
- Si l’empresa es societat anònima cotitzada, l’article 526.2 LSC ens diu que pot haver sol·licitud publica de
representació (una persona representa a més de 3 socis). Si el representant és administrador, en supòsits
de cessament, revocació... l’administrador no podrà fer servir les accions dels socis que representa per
oposar-se al seu cessament.
Quan es preveuen conflictives a les Juntes o la minoria veu en preocupació el funcionament de la junta, un
mecanisme que es fa servir molt és requerir (d’acord a l’article 203), que assisteixi a la junta, un notari (fedatari
públic). El notari deixarà transcripció literal de tots els aspectes que es discuteixen en la junta. El fet de que un
fedatari aixequi acte de la junta, fa que la minoria pugui confiar en el contingut de l’acte, tant pel que diu l’acte en
matèria d’impugnació, acords, etc...
Si la majoria es nega, la llei diu que no tindrà eficàcia els acords presos a la junta. El paper del notari és certificar tot
el que ha passat en aquella Junta (5% la limitada i 1% la anònima) i que està legalment constituïda.
Hem de veure l’Art 101 i ss reglament del registra mercantil regula el registre d’actes notarials a la junta.
Quan tinguem motius d’oposició de la junta del dia, es recomanable entregar-los per escrit al notari i així ho posi en
acta notarial.
- El notari es pot negar a seguir aixecant la Junta.
Per exemple, per portar diners d’altre país en negra a Espanya li van preguntar al notari, com fer-ho. El notari com
es un tema susceptible de condemna penal, el notari es pot negar a constituir la junta o a continuar-la.
- El notari, un cop la junta està legalment constituïda, i es celebra d’acords als requisits de la llei i dels
estatuts de la societat, lo que no pot fer és un control de legalitat dels assumptes. No es pot posicionar
sobre la validesa de l’acord. Té com a límit que no pot participar en temes penals però no pot intervindré
en un control de legalitat dels temes.
Moltes convocatòries de Junta posen: “lectura i aprovació de l’acte de la junta anterior”. Si la junta anterior es la
celebrada al juny del 2024 i ara estem al maig de 2025 aprovant-la. Això vol dir que legalment, durant aquest any,
els acords no han tingut cap validesa perque no han estat aprovats. Això no pot ser, es un contra legem perque
