SISTEMA DIGESTIU FISIO
Generalitats
Funcions principals sistema digestiu: moviment de nutrient i aigua cap a l’interior de
l’organisme que es duu a terme mitjançant funcions motores (masticació, moviment
peristáltics…), funcions secretores (saliva, sucs gàstrics, pancreàtics), digestió i absorció.
➔ Altres funcions:
- Excreció
- Balanç de fluids: càlcul entre els líquids que entren i els que surten.
IMMUNITAT SISTEMA DIGESTIU
El sistema inmune s’adhereix a la mucosa o al teixit limfoide.
➔ Funcions:
- Protecció contra patògens
- Permet tolerancia inmunológica als microorganismes presents en la dieta i bacteries
presents en l’intestí gross (bàsicament tenen funció de reconèixer les bacteries
“saludables” per nosaltres i no atacarles)
CONTROL SISTEMA DIGESTIU
Capes del tracte digestiu: (intern a extern)
1. Mucosa
2. Submucosa
3. Musculatura externa
4. Serosa o adventicia
El SDG (Sistema DiGestiu) es controla per dos sistemes: SNA (SN entèric, simpàtic,
parasimpàtic) i el sistema hormonal o humoral.
● SN ENTÈRIC:
Es un petit cervell (the little brain) que conté aproximadament 100 milions de neurones al
llarg de tot el SGI. Té quasi bé el mateix no de neurones que la medul·la espinal i també
funciona de manera autònoma, per això, és diu que és el segon cervell.
1
,Quines són les entitats que el formen?
➢ Neurones intrínseques primàries aferents (IPANs): neurones sensorials que
detecten estímuls químics/mecànics per iniciar reflexes.
➢ Neurones eferents o neurones motores: Transmeten informació a les cèl·lules
efectores (arterioles, glàndules o múscul llis).
➢ Interneurones: Cèl·lules de relleu, integren i modifiquen els reflexes. Format per dos
plexes:
- Plexe mientèric (Auerbach): entre la capa
longitudinal i circular: modula els moviments
peristàltics.
- Plexe submucós (Meissner): per sota de la capa
longitudinal, té un efecte alhora de les secrecions.
Funcions del SNE:
- Control d’alliberament d’hormones
- Determina el patró dels moviments
- Regula el flux sanguini que arribi en aquesta regió.
- Interactua amb el sistema endocrí i immune.
● SISTEMA HORMONAL I HUMORAL: sistema endocrí, neural i paracri.
Mecanismes neurals: Activació de nervis i alliberació de neurotransmissors que influencien
l’activitat secretora o motora. Implica el SNE o el SNA
Mecanismes endocrins: Alliberació d’un transmissor (p.e. pèptid) a la sang
Mecanismes paracrins: S’allibera un transmissor d’una cèl·lula que afecta a les cèl·lules
veïnes, sense entrar a la sang o activar mecanismes neuronals
2
, ● Reflexos gastrointestinals
Integrats al SNE Controls de les secrecions i el peristaltisme.
Integrats als ganglis simpàtics Reflexos a llarga distància entre diferents
porcions de l’intestí, com per exemple el
buidament a ceg a partir de l’ili, mitjançant
la vàlvula ileocecal.
Integrats a la medul·la espinal i tronc Reflexes dolorosos, de defecació i
encefàlic associats amb nervis (com el nervi vagal).
● Hormones gastrointestinals
- Gastrina: en l’estómac, fabricada per les cèl·lules G. Secreta àcid clorhídric.
- Colecistoquinina (CKK): es secreta quan es detecten lípids, sobretot en el duodè.
- Secretina: no vol que en el duodè hi hagi àcid (bicarbonat ajuda a neutralitzar).
- Pèptic inhibidor gàstric
- Motilina
● Funcions motores
El múscul majoritari és el LLIS, a excepció de la primera porció de l’esòfag, l’esfínter
esofàgic superior i l’esfínter anal extern.
El múscul llis digestiu:
Funciona com un sincici (cèl·lules que estan intercomunicades per una membrana
especialitzada gràcies a unions gap, es a dir per conexións elèctricament), i separades per
teixit conjuntiu. Les seves unions Gap són molt fortes i tenen una actuació conjunta (és a dir
no una primer i després les altres).
*Característica del múscul llis: les ones són basals, és a dir, tota l’estona hi ha.
Activitat elèctrica del múscul llis digestiu:
- Ones lentes: es genera entre 5-15mV, s’encarreguen de controlar l’aparició dels
potencials d’agulla SPIKES.
- Potencials d’agulla SPIKES: es generen a un potencial de -40mV i és deguda a la
entrada de Ca+2 que es genera la contracció muscular.
Factors que AUGMENTEN l'excitabilitat Factors que AUGMENTEN l'excitabilitat
(desporalitzen la membrana) (desporalitzen la membrana)
Estimulació hormonal i del SN parasimpàtic Noradrenalina i Adrenalina
Acetilcolina (ACh) Estimulació SN simpàtic
Distensió muscular
3
Generalitats
Funcions principals sistema digestiu: moviment de nutrient i aigua cap a l’interior de
l’organisme que es duu a terme mitjançant funcions motores (masticació, moviment
peristáltics…), funcions secretores (saliva, sucs gàstrics, pancreàtics), digestió i absorció.
➔ Altres funcions:
- Excreció
- Balanç de fluids: càlcul entre els líquids que entren i els que surten.
IMMUNITAT SISTEMA DIGESTIU
El sistema inmune s’adhereix a la mucosa o al teixit limfoide.
➔ Funcions:
- Protecció contra patògens
- Permet tolerancia inmunológica als microorganismes presents en la dieta i bacteries
presents en l’intestí gross (bàsicament tenen funció de reconèixer les bacteries
“saludables” per nosaltres i no atacarles)
CONTROL SISTEMA DIGESTIU
Capes del tracte digestiu: (intern a extern)
1. Mucosa
2. Submucosa
3. Musculatura externa
4. Serosa o adventicia
El SDG (Sistema DiGestiu) es controla per dos sistemes: SNA (SN entèric, simpàtic,
parasimpàtic) i el sistema hormonal o humoral.
● SN ENTÈRIC:
Es un petit cervell (the little brain) que conté aproximadament 100 milions de neurones al
llarg de tot el SGI. Té quasi bé el mateix no de neurones que la medul·la espinal i també
funciona de manera autònoma, per això, és diu que és el segon cervell.
1
,Quines són les entitats que el formen?
➢ Neurones intrínseques primàries aferents (IPANs): neurones sensorials que
detecten estímuls químics/mecànics per iniciar reflexes.
➢ Neurones eferents o neurones motores: Transmeten informació a les cèl·lules
efectores (arterioles, glàndules o múscul llis).
➢ Interneurones: Cèl·lules de relleu, integren i modifiquen els reflexes. Format per dos
plexes:
- Plexe mientèric (Auerbach): entre la capa
longitudinal i circular: modula els moviments
peristàltics.
- Plexe submucós (Meissner): per sota de la capa
longitudinal, té un efecte alhora de les secrecions.
Funcions del SNE:
- Control d’alliberament d’hormones
- Determina el patró dels moviments
- Regula el flux sanguini que arribi en aquesta regió.
- Interactua amb el sistema endocrí i immune.
● SISTEMA HORMONAL I HUMORAL: sistema endocrí, neural i paracri.
Mecanismes neurals: Activació de nervis i alliberació de neurotransmissors que influencien
l’activitat secretora o motora. Implica el SNE o el SNA
Mecanismes endocrins: Alliberació d’un transmissor (p.e. pèptid) a la sang
Mecanismes paracrins: S’allibera un transmissor d’una cèl·lula que afecta a les cèl·lules
veïnes, sense entrar a la sang o activar mecanismes neuronals
2
, ● Reflexos gastrointestinals
Integrats al SNE Controls de les secrecions i el peristaltisme.
Integrats als ganglis simpàtics Reflexos a llarga distància entre diferents
porcions de l’intestí, com per exemple el
buidament a ceg a partir de l’ili, mitjançant
la vàlvula ileocecal.
Integrats a la medul·la espinal i tronc Reflexes dolorosos, de defecació i
encefàlic associats amb nervis (com el nervi vagal).
● Hormones gastrointestinals
- Gastrina: en l’estómac, fabricada per les cèl·lules G. Secreta àcid clorhídric.
- Colecistoquinina (CKK): es secreta quan es detecten lípids, sobretot en el duodè.
- Secretina: no vol que en el duodè hi hagi àcid (bicarbonat ajuda a neutralitzar).
- Pèptic inhibidor gàstric
- Motilina
● Funcions motores
El múscul majoritari és el LLIS, a excepció de la primera porció de l’esòfag, l’esfínter
esofàgic superior i l’esfínter anal extern.
El múscul llis digestiu:
Funciona com un sincici (cèl·lules que estan intercomunicades per una membrana
especialitzada gràcies a unions gap, es a dir per conexións elèctricament), i separades per
teixit conjuntiu. Les seves unions Gap són molt fortes i tenen una actuació conjunta (és a dir
no una primer i després les altres).
*Característica del múscul llis: les ones són basals, és a dir, tota l’estona hi ha.
Activitat elèctrica del múscul llis digestiu:
- Ones lentes: es genera entre 5-15mV, s’encarreguen de controlar l’aparició dels
potencials d’agulla SPIKES.
- Potencials d’agulla SPIKES: es generen a un potencial de -40mV i és deguda a la
entrada de Ca+2 que es genera la contracció muscular.
Factors que AUGMENTEN l'excitabilitat Factors que AUGMENTEN l'excitabilitat
(desporalitzen la membrana) (desporalitzen la membrana)
Estimulació hormonal i del SN parasimpàtic Noradrenalina i Adrenalina
Acetilcolina (ACh) Estimulació SN simpàtic
Distensió muscular
3
