Fisiología del sistema respiratori
La respiració és l'intercanvi de gasos entre l’organisme i l’entorn, això és fa mitjançant la
respiració cel·lular, que es la degradació dels compostos orgànics a partir d’un consum
d’O2.
SISTEMA RESPIRATORI
Els pulmons son el principal órgan respiratori que tenen una superfície de 75m², i es
troben en un espai molt comprimit el qual només pot abarcar un aproximat de 3 L.
És forma per les següents estructures: víes aéreas (sistema de conducció), alvèols
(sistema d’intercanvi), ossos i musculatura del tòrax i abdomen.
Els pulmons es recobreixen de pleures de forma independent, que forma un sac pleural que
en el seu interior té el líquid pleural, el qual s’estructura en dues capes; la pleura parietal, en
contacte amb les costelles, i la pleura visceral, en contacte directa amb el pulmó.
El líquid pleural ens permet lliscar les membranes del sac pleural en els diferents
moviments que es generen en la caixa toràcica.
Funcions de l’aparell respiratori:
- Intercanvi de gasos entre l'atmosfera i sang.
- Regulació homeostática de pH.
- Metabolisme (angiotensina, prostaglandina…)
- Inmunitaria
- Fonació
- Reserva de volemia
1
,RESPIRACIÓ
Tenim dos diferents tipus de respiració:
- Respiració EXTERNA: el moviment de
gasos desde l’ambient fins a les
cèl·lules de l’organisme.
- Respiració INTERNA/ respiració
cel·lular: intercanvi de gasos entre
cèl·lules i vasos sanguinis.
La respiració externa és duu a terme a través de la ventilació, que és l’intercanvi d’aire
entre els alvèols i l'atmosfera, que és facilitat per la musculatura de la respiració
que en variar les condicions de pressió (baixes o altes) es du a terme
l’expulsió d’aire o l’entrada.
L’aire es pot moure a través dels gradients de pressió formats en els pulmons a
causa dels canvis de volum que es genera al tòrax. Té un flux de convecció es
mou de zones altes de pressió a baixes.
Pressió dels gasos ideals orientada a la respiració:
Pressió= 1/ volum → això significa que pressió i volum es relacionen indirectament.
2
, INSPIRACIÓ I EXPIRACIÓ
Inspiració: el diafragma es contrau (s’aplana), i el
volum toràcic augmenta i la pressió baixa.
Expiració: el diafragma es relaxa (forma de cúpula), i el
volum toràcic disminueix i la pressió augmenta.
Musculatura INSPIRATORIA Musculatura ESPIRATORIA (moviment
passiu majoritàriament)
Intercostals externs (30%) Intercostals interns
Diafragma (70%) Abdominals
Escalens (accessoris)
Esternocleidomastoideo (accessoris)
VÍAS AÉREAS
Las vías aéreas superiors tenen la funció de protegir als alvèols de l’arribada de
particules extranyes através del transport mucociliar. El
moc es secretat per les cèl·lules caliciformes.
En l’entrada de l’aire, el moc es secreta i en estar en
contacte amb els cilis de la part apical, i això genera una
protecció molt gran davant a patògens amb capacitat de
captar-los. Els cilis generen un moviment cap a la superfície,
per poder retirar la substància mucosa amb els patògens
atrapats.
3
La respiració és l'intercanvi de gasos entre l’organisme i l’entorn, això és fa mitjançant la
respiració cel·lular, que es la degradació dels compostos orgànics a partir d’un consum
d’O2.
SISTEMA RESPIRATORI
Els pulmons son el principal órgan respiratori que tenen una superfície de 75m², i es
troben en un espai molt comprimit el qual només pot abarcar un aproximat de 3 L.
És forma per les següents estructures: víes aéreas (sistema de conducció), alvèols
(sistema d’intercanvi), ossos i musculatura del tòrax i abdomen.
Els pulmons es recobreixen de pleures de forma independent, que forma un sac pleural que
en el seu interior té el líquid pleural, el qual s’estructura en dues capes; la pleura parietal, en
contacte amb les costelles, i la pleura visceral, en contacte directa amb el pulmó.
El líquid pleural ens permet lliscar les membranes del sac pleural en els diferents
moviments que es generen en la caixa toràcica.
Funcions de l’aparell respiratori:
- Intercanvi de gasos entre l'atmosfera i sang.
- Regulació homeostática de pH.
- Metabolisme (angiotensina, prostaglandina…)
- Inmunitaria
- Fonació
- Reserva de volemia
1
,RESPIRACIÓ
Tenim dos diferents tipus de respiració:
- Respiració EXTERNA: el moviment de
gasos desde l’ambient fins a les
cèl·lules de l’organisme.
- Respiració INTERNA/ respiració
cel·lular: intercanvi de gasos entre
cèl·lules i vasos sanguinis.
La respiració externa és duu a terme a través de la ventilació, que és l’intercanvi d’aire
entre els alvèols i l'atmosfera, que és facilitat per la musculatura de la respiració
que en variar les condicions de pressió (baixes o altes) es du a terme
l’expulsió d’aire o l’entrada.
L’aire es pot moure a través dels gradients de pressió formats en els pulmons a
causa dels canvis de volum que es genera al tòrax. Té un flux de convecció es
mou de zones altes de pressió a baixes.
Pressió dels gasos ideals orientada a la respiració:
Pressió= 1/ volum → això significa que pressió i volum es relacionen indirectament.
2
, INSPIRACIÓ I EXPIRACIÓ
Inspiració: el diafragma es contrau (s’aplana), i el
volum toràcic augmenta i la pressió baixa.
Expiració: el diafragma es relaxa (forma de cúpula), i el
volum toràcic disminueix i la pressió augmenta.
Musculatura INSPIRATORIA Musculatura ESPIRATORIA (moviment
passiu majoritàriament)
Intercostals externs (30%) Intercostals interns
Diafragma (70%) Abdominals
Escalens (accessoris)
Esternocleidomastoideo (accessoris)
VÍAS AÉREAS
Las vías aéreas superiors tenen la funció de protegir als alvèols de l’arribada de
particules extranyes através del transport mucociliar. El
moc es secretat per les cèl·lules caliciformes.
En l’entrada de l’aire, el moc es secreta i en estar en
contacte amb els cilis de la part apical, i això genera una
protecció molt gran davant a patògens amb capacitat de
captar-los. Els cilis generen un moviment cap a la superfície,
per poder retirar la substància mucosa amb els patògens
atrapats.
3