Drets Constitucionals i Drets fonamentals
TEMA 2. GARANTIES DELS DRETS
2.1. Garanties constitucionals
2.2. Les garanties normatives i institucionals dels drets: la reserva de llei, el contingut essencial i el
Defensor del Poble (no jurisdiccionals)
Garantia normativa el propi sistema democràtic és una garantía. Viure en una democracia és una
garantía pels drets. ( rule of law: l’estat de dret)
Tres garanties principals:
La reserva llei Art 53. Tots els drets de capitol II s’han de regular per llei.
Ens referim als drets fonamentals i constitucionals.
Garantia propia de l’estat lliberal ( a la revolució francesa). Les lleis les havia d’aprovar per
força del Parlament.
Els drets fonamentals s’han d’aprovar per llei orgánica. (mai congrés).
Els drets constitucionals s’han d’aprovar per llei ordinària.
Contingut esencial
Limit Constitucional al legisladorevita el vaciament del dret constitucional: protegeix el
contingut mínim indisponible del dret.
Limit indiponible per a tots els poders públics.
Determinació del contingut esencial: criteris fixats per el TC en la seva jurisprudencia [STC
11/1981 (Tol 109335)]:
o Criteri de la “recognoscibilitat” idees generalizades o conviccions generalment
admitides per els especialistes en Dret dels cuals son els trets característics d’un
dret fonamental.
o Criteri dels “interesos protegits” determinació de les facultats que el dret
persegueix.
o Son cristeris complementaris.
Si una llei es contrària al contingut esencial, és invàlida. (es declara inconstitucional)
El defensor del poble Art 54. Alt comissionat de les Corts Generals. S’escollira per 3/5
parts del Congrés.
No posseeix funcions jurisdccionals.
Investiga, recomana i elabora informes.
Actua per la defensa dels drets fonamentals i també pels principis Rec ( art 39-52). Vetlla
per tots els drets del Títol I.
Pot presentar recursos d’inconsctitucionalitat i recursos d’empara.
La llei del defensor del pobre es la 3/1981.
2.3. Les garanties jurisdiccionals dels drets
, Drets Constitucionals i Drets fonamentals
Kelsen va dir “només existeix una agarantia dels drets real si es posible engegar un procediment
jusridiccionals que permeti declarar nul l’acte o norma que vulneri el dret.”
També per poder parlar de dret hi ha d’haver-hi la capacitat de reacció davant les intrumisions.
Es parteix de la idea de que els drets son drets subjectius i no només están en abstracte, sinó que
aquests impliquen capacitat d’obra, de reaccionar i d’exigir. La protecció jurisdiccional es basa en el
fet de que la constitució es una norma (no només una declaració) que en concret vincula els poder
públics i això esta en els articles 9.1 i 53.
La protecció juridiccionals s’han d’afegir a les garanties genèriques pero es van definints en casos
concrets.
2.4. La protecció judicial ordinària i el procediment preferent i sumari
Es protegeixen de forma ordinària.
Tribunal ordinari te la funció de vetllar pels drets fonamentals.
(((1ª instancia- 2ª instancia- Tribunal Superior de justicia- Tribunal Suprem- Tribunal Constitucional-
Tribunal Europeu de drets Humans)))
Art 53 Art 14, 15-29 CE poden anar al Tribunal ordinari basat en el principis de preferencia i
sumarietat i en el seu casa a través del recurs d’ampar davant el tribunal Constitucional.
a) La protecció ordinària davant el tribunal ordinari.
S’afegeix a les garanties generiques dels drets fonamentals i es per casos concrets.
Consisteix en el dret a obtenir la tutela dels jutjats i tribunals. (protecció reforçada).
Reclamar els drets enmig de qualsevol procediment sense ser preferent i sumari
Ve determinada per l’art 53.2 “qualsevol ciutadà pot recabar la tutela de les llibertats i drets
reconeguts en els arts 14-29, per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i
en el seu cas a través del recurs d’ampar davant el Tribunal Constitucional.”
*Qui ho agafa? el jutge ordinari, és a dir, que hi ha jutges per tota espanya que vetllen per el
compliment dels drets fonamentals i la seva no vulneració.
Característiques principals preferent i sumari. (art 53.2)
b) Jurisdiccions:
Habeas corpus: es un procediment de garantia de la llibertat personal exclusivament. Es
regula al’article 17 de la CE, es una llei universal.
Penal ley 62/1978 de 26 de diciembre de proteccion jurisdiccional de los derechos
fundamentales de la persona arts 2-5.
Civil ley de enjuiciamiento civil art 249 i 577 2.1
Contenciosa administrativa multa (davant l’administració)
Laboral
Militar
c) Procediment preferent i sumari.
TEMA 2. GARANTIES DELS DRETS
2.1. Garanties constitucionals
2.2. Les garanties normatives i institucionals dels drets: la reserva de llei, el contingut essencial i el
Defensor del Poble (no jurisdiccionals)
Garantia normativa el propi sistema democràtic és una garantía. Viure en una democracia és una
garantía pels drets. ( rule of law: l’estat de dret)
Tres garanties principals:
La reserva llei Art 53. Tots els drets de capitol II s’han de regular per llei.
Ens referim als drets fonamentals i constitucionals.
Garantia propia de l’estat lliberal ( a la revolució francesa). Les lleis les havia d’aprovar per
força del Parlament.
Els drets fonamentals s’han d’aprovar per llei orgánica. (mai congrés).
Els drets constitucionals s’han d’aprovar per llei ordinària.
Contingut esencial
Limit Constitucional al legisladorevita el vaciament del dret constitucional: protegeix el
contingut mínim indisponible del dret.
Limit indiponible per a tots els poders públics.
Determinació del contingut esencial: criteris fixats per el TC en la seva jurisprudencia [STC
11/1981 (Tol 109335)]:
o Criteri de la “recognoscibilitat” idees generalizades o conviccions generalment
admitides per els especialistes en Dret dels cuals son els trets característics d’un
dret fonamental.
o Criteri dels “interesos protegits” determinació de les facultats que el dret
persegueix.
o Son cristeris complementaris.
Si una llei es contrària al contingut esencial, és invàlida. (es declara inconstitucional)
El defensor del poble Art 54. Alt comissionat de les Corts Generals. S’escollira per 3/5
parts del Congrés.
No posseeix funcions jurisdccionals.
Investiga, recomana i elabora informes.
Actua per la defensa dels drets fonamentals i també pels principis Rec ( art 39-52). Vetlla
per tots els drets del Títol I.
Pot presentar recursos d’inconsctitucionalitat i recursos d’empara.
La llei del defensor del pobre es la 3/1981.
2.3. Les garanties jurisdiccionals dels drets
, Drets Constitucionals i Drets fonamentals
Kelsen va dir “només existeix una agarantia dels drets real si es posible engegar un procediment
jusridiccionals que permeti declarar nul l’acte o norma que vulneri el dret.”
També per poder parlar de dret hi ha d’haver-hi la capacitat de reacció davant les intrumisions.
Es parteix de la idea de que els drets son drets subjectius i no només están en abstracte, sinó que
aquests impliquen capacitat d’obra, de reaccionar i d’exigir. La protecció jurisdiccional es basa en el
fet de que la constitució es una norma (no només una declaració) que en concret vincula els poder
públics i això esta en els articles 9.1 i 53.
La protecció juridiccionals s’han d’afegir a les garanties genèriques pero es van definints en casos
concrets.
2.4. La protecció judicial ordinària i el procediment preferent i sumari
Es protegeixen de forma ordinària.
Tribunal ordinari te la funció de vetllar pels drets fonamentals.
(((1ª instancia- 2ª instancia- Tribunal Superior de justicia- Tribunal Suprem- Tribunal Constitucional-
Tribunal Europeu de drets Humans)))
Art 53 Art 14, 15-29 CE poden anar al Tribunal ordinari basat en el principis de preferencia i
sumarietat i en el seu casa a través del recurs d’ampar davant el tribunal Constitucional.
a) La protecció ordinària davant el tribunal ordinari.
S’afegeix a les garanties generiques dels drets fonamentals i es per casos concrets.
Consisteix en el dret a obtenir la tutela dels jutjats i tribunals. (protecció reforçada).
Reclamar els drets enmig de qualsevol procediment sense ser preferent i sumari
Ve determinada per l’art 53.2 “qualsevol ciutadà pot recabar la tutela de les llibertats i drets
reconeguts en els arts 14-29, per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i
en el seu cas a través del recurs d’ampar davant el Tribunal Constitucional.”
*Qui ho agafa? el jutge ordinari, és a dir, que hi ha jutges per tota espanya que vetllen per el
compliment dels drets fonamentals i la seva no vulneració.
Característiques principals preferent i sumari. (art 53.2)
b) Jurisdiccions:
Habeas corpus: es un procediment de garantia de la llibertat personal exclusivament. Es
regula al’article 17 de la CE, es una llei universal.
Penal ley 62/1978 de 26 de diciembre de proteccion jurisdiccional de los derechos
fundamentales de la persona arts 2-5.
Civil ley de enjuiciamiento civil art 249 i 577 2.1
Contenciosa administrativa multa (davant l’administració)
Laboral
Militar
c) Procediment preferent i sumari.
