TEMA 5: L’ètica
1. Introducció
Si vull tenir béns particulars, com MITJÀ
un bon cotxe, necessito diners, i FINALITAT
per a aconseguir-ho puc optar per CONDUCTA
treballar o robar
DELIBERACIÓ MORAL: procés de reflexió
CRITERI ÈTIC: justificació de la tria
MORAL (mores=costums): conjunt de normes per les quals es regeix un individu o un
col·lectiu. Com que hi ha molts individus i col·lectius, hi ha una multiplicitat de morals
(subjectivitat). Exemple: les normes són diferents del Japó i a Anglaterra.
ÈTICA: reflexió racional sobre criteris utilitzats per elaborar codis morals (objectivitat).
Disciplina filosòfica que examina a partir de quins criteris cataloguem les accions en un
sentit o en un altre.
L’ètica pot tenir una finalitat teòrica (saber per saber) i una finalitat pràctica (saber que és el
bé per poder actuar correctament). El comportament humà, a diferència de l’animal, parteix
de la llibertat. Comporta responsabilitat (reconeixement o amonestació).
Aquest comportament humà té un caràcter moral i s’ha d’ajustar a aquest conjunt de normes
o codi moral. Segons aquest codi moral, hi ha una resposta diferent:
- Moral (+)
- Immoral (-)
- Amoral (?)
2. Orígens
Des de la prehistòria, els éssers humans han buscat cooperació per aconseguir un objectiu
comú.
➔ 1r estadi: “intuïció moral” (comportaments que ajuden a mantenir la comunitat)
➔ 2n estadi: llenguatge → primeres normes morals (principis morals). Exemple:
- Respecte a la vida d’altres membres.
- Sentit de reciprocitat → origen de justícia
3. Consciència moral
CONSCIÈNCIA MORAL: l'ésser humà pren consciència de la manera de ser i d’estar de
cadascú. Reflexiona sobre les experiències que viu i les normes que prenem. Possibilita
el nostre progrés moral (=ser millor persona).
, Té dues esferes:
- Esfera individual: reconeixem les normes com a pròpies. Jutgem els nostres actes
(autojudici).
- Esfera social: sorgeixen les normes morals, que regulen el comportament amb altres
membres de la comunitat. Són explícites, quan les tenim per escrit (Exemple: codi
legal, la Constitució) i implícites, que provenen de la cultura d’una societat
(Exemple: salvar primer als nens en cas d’un accident). Pressuposa la llibertat i
l’obligatorietat.
NORMES MORALS: valor o precepte de conducta que la consciència moral considera
obligatori. No es considera obligatori perquè la llei ho mani, sinó perquè reconeixem el
seu valor. No pertanyen a l’àmbit del ser (de la natura), sinó que pertanyen a l’àmbit de
l’haver de ser. (allò que estaria bé que existís, moral). Exemple: socórrer a algú que està
en perill.
Les normes morals apel·len a uns valors que donen sentit a les normes (VALORS
MORALS). Tenen dues característiques:
- Polaritat: parelles d’oposats. Exemple: el bé i el mal, allò just i allò injust.
- Ideals: allò digne d’assolir. Norma: “No has de matar”. Valor: “Respecte a la vida”.
Existeixen els valors morals objectius?
D’aquesta pregunta sorgeixen dues teories: la teoria objectivista i la teoria subjectivista.
- Teoria objectivista: els valors són propietats que es troben en les coses. Són
objectius, ja que no els crea l’ésser humà, sinó que els descobreix. Max Scheller
(finals del segle XIX - XX) afirma que anem progressant moralment. No tots els
éssers humans tenen la capacitat de descobrir les normes morals
- Teoria subjectivista: Sartre (s. XX) defensa que no existeixen coses valuoses o
valors objectius universals. Considerar el valor d’una cosa, depèn de l'apreciació
subjectiva de cada ésser humà o grup cultural. L’ésser humà és un ésser lliure i
indeterminat, condemnat a crear-se els seus propis valors o normes. Hi ha llibertat
humana, de manera que hi ha diferents punts de vista.
René Descartes (s. XVII): es va sotmetre tot el coneixement al dubte sistemàtic. Hi ha un
problema en el terreny pràctic, així que per continuar vivint es necessita una moral
provisional (conjunt de normes) → principis universals
Exemple: Seguir les lleis del país on visc
Manteniment ferm de les decisions preses
Canviar els propis desitjos abans de pretendre canviar el món.
Actuar conforme a la raó abans de seguir el propi interès.
4. El desenvolupament moral
El llenguatge equival a la moral. Aprenem un llenguatge i uns valors modals si vivim en una
societat, però, en canvi, no els aprenem si vivim aïllats de la resta.
1. Introducció
Si vull tenir béns particulars, com MITJÀ
un bon cotxe, necessito diners, i FINALITAT
per a aconseguir-ho puc optar per CONDUCTA
treballar o robar
DELIBERACIÓ MORAL: procés de reflexió
CRITERI ÈTIC: justificació de la tria
MORAL (mores=costums): conjunt de normes per les quals es regeix un individu o un
col·lectiu. Com que hi ha molts individus i col·lectius, hi ha una multiplicitat de morals
(subjectivitat). Exemple: les normes són diferents del Japó i a Anglaterra.
ÈTICA: reflexió racional sobre criteris utilitzats per elaborar codis morals (objectivitat).
Disciplina filosòfica que examina a partir de quins criteris cataloguem les accions en un
sentit o en un altre.
L’ètica pot tenir una finalitat teòrica (saber per saber) i una finalitat pràctica (saber que és el
bé per poder actuar correctament). El comportament humà, a diferència de l’animal, parteix
de la llibertat. Comporta responsabilitat (reconeixement o amonestació).
Aquest comportament humà té un caràcter moral i s’ha d’ajustar a aquest conjunt de normes
o codi moral. Segons aquest codi moral, hi ha una resposta diferent:
- Moral (+)
- Immoral (-)
- Amoral (?)
2. Orígens
Des de la prehistòria, els éssers humans han buscat cooperació per aconseguir un objectiu
comú.
➔ 1r estadi: “intuïció moral” (comportaments que ajuden a mantenir la comunitat)
➔ 2n estadi: llenguatge → primeres normes morals (principis morals). Exemple:
- Respecte a la vida d’altres membres.
- Sentit de reciprocitat → origen de justícia
3. Consciència moral
CONSCIÈNCIA MORAL: l'ésser humà pren consciència de la manera de ser i d’estar de
cadascú. Reflexiona sobre les experiències que viu i les normes que prenem. Possibilita
el nostre progrés moral (=ser millor persona).
, Té dues esferes:
- Esfera individual: reconeixem les normes com a pròpies. Jutgem els nostres actes
(autojudici).
- Esfera social: sorgeixen les normes morals, que regulen el comportament amb altres
membres de la comunitat. Són explícites, quan les tenim per escrit (Exemple: codi
legal, la Constitució) i implícites, que provenen de la cultura d’una societat
(Exemple: salvar primer als nens en cas d’un accident). Pressuposa la llibertat i
l’obligatorietat.
NORMES MORALS: valor o precepte de conducta que la consciència moral considera
obligatori. No es considera obligatori perquè la llei ho mani, sinó perquè reconeixem el
seu valor. No pertanyen a l’àmbit del ser (de la natura), sinó que pertanyen a l’àmbit de
l’haver de ser. (allò que estaria bé que existís, moral). Exemple: socórrer a algú que està
en perill.
Les normes morals apel·len a uns valors que donen sentit a les normes (VALORS
MORALS). Tenen dues característiques:
- Polaritat: parelles d’oposats. Exemple: el bé i el mal, allò just i allò injust.
- Ideals: allò digne d’assolir. Norma: “No has de matar”. Valor: “Respecte a la vida”.
Existeixen els valors morals objectius?
D’aquesta pregunta sorgeixen dues teories: la teoria objectivista i la teoria subjectivista.
- Teoria objectivista: els valors són propietats que es troben en les coses. Són
objectius, ja que no els crea l’ésser humà, sinó que els descobreix. Max Scheller
(finals del segle XIX - XX) afirma que anem progressant moralment. No tots els
éssers humans tenen la capacitat de descobrir les normes morals
- Teoria subjectivista: Sartre (s. XX) defensa que no existeixen coses valuoses o
valors objectius universals. Considerar el valor d’una cosa, depèn de l'apreciació
subjectiva de cada ésser humà o grup cultural. L’ésser humà és un ésser lliure i
indeterminat, condemnat a crear-se els seus propis valors o normes. Hi ha llibertat
humana, de manera que hi ha diferents punts de vista.
René Descartes (s. XVII): es va sotmetre tot el coneixement al dubte sistemàtic. Hi ha un
problema en el terreny pràctic, així que per continuar vivint es necessita una moral
provisional (conjunt de normes) → principis universals
Exemple: Seguir les lleis del país on visc
Manteniment ferm de les decisions preses
Canviar els propis desitjos abans de pretendre canviar el món.
Actuar conforme a la raó abans de seguir el propi interès.
4. El desenvolupament moral
El llenguatge equival a la moral. Aprenem un llenguatge i uns valors modals si vivim en una
societat, però, en canvi, no els aprenem si vivim aïllats de la resta.