JOAN FUSTER
martes, 2 de mayo de 2023 12:32
L'ASSAIG JOAN FUSTER (sueca)
• Després de la narrativa, la lírica i el teatre, sol considerar-se que l’assaig és el quart gènere literari en importància.
• Devem la seua invenció a l’escriptor francés Michel de Montaigne, que l’any 1580 publicà amb el títol “Essais” una sèrie de textos
molt diversa. Característiques estilístiques
• Segons Montaigne, l’objectiu d’aquests textos era el de conéixer-se a si mateix, és a dir, explorar la seua opinió sobre els més Important presència de l'humor a través de la ironia i el sarcasme.
diversos temes
Estil viu: abundància d'expressions col·loquials, populars, exclamacions…
Pensament obert, sinuós. Demostrat per l'ús de paréntesis, punts suspensius…
Continu diàleg amb el lector manifestat per preguntes retòriques i interpel·lacions.
Presència d'incisos, matisacions i reformulacions.
Ús ric dels signes de puntuació, que otorguen un gran ritme a la prosa.
Presència de moltes metàfores i adjectius sorprenents i irónics.
L'AFORISME Abundància d'estructures bimembres o trimembres.
• És una sentència o frase breu que expressa un pensament complex de forma concisa i de vegades humorística. Ús de les cometes per a advertir d'un ús no convencional de la paraula.
• Es tracta d'un gènere literari que demana de l'autor enginy, brevetat i una gran capacitat d'observació de la realitat. Notable riquesa lèxica, pròpia d'una persona que domina totalment l'idioma.
• Al llarg de la història destaquen Montaigne, pare de l'assaig, o Nietzsche entre altres.
• Els aforismes són una part ben important de l'obra de fuster. Podem trobar-los a Judicis finals o en Consells,proverbis i insolències. Diccionari per a ociosos i el seu context
El “Diccionari per a ociosos” va ser publicat l’any 1964. Ens trobem en un moment en què Franco encara està en el
poder, però el règim ha iniciat una certa apertura i alguns llibres en valencià han començat a publicar-se.
POSTERIORITAT A FUSTER
Joan Fuster s'havia donat a coneixer poc abans amb la publicació de 2 llibres:
• -en castellà: El País Valenciano.
• Quan Joan Fuster mor, l’any 1992, la democràcia espanyola es troba ja consolidada i l’Estatut d’Autonomia con- sagra el
valencià com a llengua oficial. • -en valenciá: Nosaltres, els valencians.
Aquestes dues obres van tindre una gran repercussió. Va haber gent que observà les seues enormes dots intel·lectuals.
• En eixe context de major llibertat, el mestratge de l’autor de Sueca va trobar ben aviat escriptors que continuaren la
Però, alguns sectors més conservadors, tingueren una reacció molt adversa.
seua obra.
La figura de Joan Fuster va ser cremada simbòlicament a les falles l'any 1963.
Diccionari per a ociosos, en aquest context, suposà la consagració de Fuster. Pubicada a Barcelona, l’obra per primera
vegada oferia al gran públic un Fuster no tan apegat a la qüestió valenciana, sinó capaç de reflexionar amb altura sobre
els grans temes socials del moment.
L’autor de Sueca hi fa un repàs de les grans controvèrsies del segle XX: la justícia, la idea de progrés, el paper dels intel·
lectuals, l’amor, el sexe... Al costat d’aquests grans temes, la curiositat global de l’escriptor ens aporta reflexions sobre
els temes més quotidians, com una cadira o un rellotge.
Fuster es mostra com un intel·lectual curiós, interessat en tot el que l’envolta.
ELS AUTORS MÉS RECENTS
VIOLÈNCIA CONTRA FUSTER
• Dins el panorama actual són molts els escriptors valencians que cultiven l’assaig, tant el de temàtica literària com el de
tarannà cultural o literari. L’any 1981 un artefacte explosiu causà nombrosos danys en el domicili de Joan Fuster, a Sueca. No va ser l’únic cas: el
1978, l’escriptor havia ja rebut a casa seua un altre paquet bomba.
Durant els anys de la transició, alguns sectors socials, des de posicions ideològiques d’extrema dreta, van vore amb bel·
ligerància la tasca de recuperació cultural que duien a terme autors com Joan Fuster o Sanchis Guarner.
Aquesta violència, per desgràcia, formà part de la quotidianitat d’aquells anys.
VALENCIÀ, pàgina 1
martes, 2 de mayo de 2023 12:32
L'ASSAIG JOAN FUSTER (sueca)
• Després de la narrativa, la lírica i el teatre, sol considerar-se que l’assaig és el quart gènere literari en importància.
• Devem la seua invenció a l’escriptor francés Michel de Montaigne, que l’any 1580 publicà amb el títol “Essais” una sèrie de textos
molt diversa. Característiques estilístiques
• Segons Montaigne, l’objectiu d’aquests textos era el de conéixer-se a si mateix, és a dir, explorar la seua opinió sobre els més Important presència de l'humor a través de la ironia i el sarcasme.
diversos temes
Estil viu: abundància d'expressions col·loquials, populars, exclamacions…
Pensament obert, sinuós. Demostrat per l'ús de paréntesis, punts suspensius…
Continu diàleg amb el lector manifestat per preguntes retòriques i interpel·lacions.
Presència d'incisos, matisacions i reformulacions.
Ús ric dels signes de puntuació, que otorguen un gran ritme a la prosa.
Presència de moltes metàfores i adjectius sorprenents i irónics.
L'AFORISME Abundància d'estructures bimembres o trimembres.
• És una sentència o frase breu que expressa un pensament complex de forma concisa i de vegades humorística. Ús de les cometes per a advertir d'un ús no convencional de la paraula.
• Es tracta d'un gènere literari que demana de l'autor enginy, brevetat i una gran capacitat d'observació de la realitat. Notable riquesa lèxica, pròpia d'una persona que domina totalment l'idioma.
• Al llarg de la història destaquen Montaigne, pare de l'assaig, o Nietzsche entre altres.
• Els aforismes són una part ben important de l'obra de fuster. Podem trobar-los a Judicis finals o en Consells,proverbis i insolències. Diccionari per a ociosos i el seu context
El “Diccionari per a ociosos” va ser publicat l’any 1964. Ens trobem en un moment en què Franco encara està en el
poder, però el règim ha iniciat una certa apertura i alguns llibres en valencià han començat a publicar-se.
POSTERIORITAT A FUSTER
Joan Fuster s'havia donat a coneixer poc abans amb la publicació de 2 llibres:
• -en castellà: El País Valenciano.
• Quan Joan Fuster mor, l’any 1992, la democràcia espanyola es troba ja consolidada i l’Estatut d’Autonomia con- sagra el
valencià com a llengua oficial. • -en valenciá: Nosaltres, els valencians.
Aquestes dues obres van tindre una gran repercussió. Va haber gent que observà les seues enormes dots intel·lectuals.
• En eixe context de major llibertat, el mestratge de l’autor de Sueca va trobar ben aviat escriptors que continuaren la
Però, alguns sectors més conservadors, tingueren una reacció molt adversa.
seua obra.
La figura de Joan Fuster va ser cremada simbòlicament a les falles l'any 1963.
Diccionari per a ociosos, en aquest context, suposà la consagració de Fuster. Pubicada a Barcelona, l’obra per primera
vegada oferia al gran públic un Fuster no tan apegat a la qüestió valenciana, sinó capaç de reflexionar amb altura sobre
els grans temes socials del moment.
L’autor de Sueca hi fa un repàs de les grans controvèrsies del segle XX: la justícia, la idea de progrés, el paper dels intel·
lectuals, l’amor, el sexe... Al costat d’aquests grans temes, la curiositat global de l’escriptor ens aporta reflexions sobre
els temes més quotidians, com una cadira o un rellotge.
Fuster es mostra com un intel·lectual curiós, interessat en tot el que l’envolta.
ELS AUTORS MÉS RECENTS
VIOLÈNCIA CONTRA FUSTER
• Dins el panorama actual són molts els escriptors valencians que cultiven l’assaig, tant el de temàtica literària com el de
tarannà cultural o literari. L’any 1981 un artefacte explosiu causà nombrosos danys en el domicili de Joan Fuster, a Sueca. No va ser l’únic cas: el
1978, l’escriptor havia ja rebut a casa seua un altre paquet bomba.
Durant els anys de la transició, alguns sectors socials, des de posicions ideològiques d’extrema dreta, van vore amb bel·
ligerància la tasca de recuperació cultural que duien a terme autors com Joan Fuster o Sanchis Guarner.
Aquesta violència, per desgràcia, formà part de la quotidianitat d’aquells anys.
VALENCIÀ, pàgina 1
