FITXA TÈCNICA
Nom edifici: Magatzems Carson, Pirie & Scott
Arquitecte: Sullivan
Cronologia: 1899-1901
Localització: Chicago
Tipologia: Centre comercial
Materials: Formigó, ferro i vidre
Estil: Arquitectura del ferro (Escola de Chicago)
Sistema constructiu: Nous materials i sistemes constructius
CONTEXT
L’arquitectura del ferro fou una combinació de geni i enginy molt de moda al segle XIX. Va
ser una tècnica constructiva i un estil arquitectònic molt comú entre els professionals del
sector després de la Revolució Industrial, ja que aquesta havia donat pas a nous materials i
tècniques que van fer possible els edificis i els monuments més representatius d'aquell segle.
Va portar els nous materials de construcció, com són el ferro i el vidre amb els quals es
construïren llocs funcionals sorgits de les necessitats de la nova societat capitalista i
industrial, creant espais amples, amb rapidesa i lleugers. A més a més, aquestes construccions
suposaren l'exaltació del progrés i la industrialització, en definitiva, els nous valors de l'era
industrial.
En aquest context sorgiren els enginyers, que foren els encarregats d'explotar les possibilitats
d'aquests nous materials, aplicats a la construcció. Així mateix, es crearen les exposicions
universals, la primera celebrada a Londres el 1851, fires on es trobaven les principals
empreses, sobretot constructores, que exhibien els seus productes moderns a la resta del món.
REFERÈNCIA A L’AUTOR
Durant l'últim terç del s. XIX a l'ús d'aquests nous materials s'hi afegiran la recuperació
d'altres sistemes constructius i materials, fonamentalment el formigó i el ciment que donarà
lloc a l'arquitectura moderna.
Aquesta unió es desenvoluparà sobretot a Chicago, on el 1871 tingué lloc un incendi que
destruí la ciutat, la major part de les construccions fetes per bigues de fusta.
Després de cremar-se va multiplicar la seva població, i com a conseqüència es va haver de
reconstruir segur i ràpid aprofitant al màxim el terreny, per evitar futurs incendis, donant lloc
als gratacels, fruit de la necessitat de reconstruir la ciutat i l'auge de l'augment de la
demografia.
Nom edifici: Magatzems Carson, Pirie & Scott
Arquitecte: Sullivan
Cronologia: 1899-1901
Localització: Chicago
Tipologia: Centre comercial
Materials: Formigó, ferro i vidre
Estil: Arquitectura del ferro (Escola de Chicago)
Sistema constructiu: Nous materials i sistemes constructius
CONTEXT
L’arquitectura del ferro fou una combinació de geni i enginy molt de moda al segle XIX. Va
ser una tècnica constructiva i un estil arquitectònic molt comú entre els professionals del
sector després de la Revolució Industrial, ja que aquesta havia donat pas a nous materials i
tècniques que van fer possible els edificis i els monuments més representatius d'aquell segle.
Va portar els nous materials de construcció, com són el ferro i el vidre amb els quals es
construïren llocs funcionals sorgits de les necessitats de la nova societat capitalista i
industrial, creant espais amples, amb rapidesa i lleugers. A més a més, aquestes construccions
suposaren l'exaltació del progrés i la industrialització, en definitiva, els nous valors de l'era
industrial.
En aquest context sorgiren els enginyers, que foren els encarregats d'explotar les possibilitats
d'aquests nous materials, aplicats a la construcció. Així mateix, es crearen les exposicions
universals, la primera celebrada a Londres el 1851, fires on es trobaven les principals
empreses, sobretot constructores, que exhibien els seus productes moderns a la resta del món.
REFERÈNCIA A L’AUTOR
Durant l'últim terç del s. XIX a l'ús d'aquests nous materials s'hi afegiran la recuperació
d'altres sistemes constructius i materials, fonamentalment el formigó i el ciment que donarà
lloc a l'arquitectura moderna.
Aquesta unió es desenvoluparà sobretot a Chicago, on el 1871 tingué lloc un incendi que
destruí la ciutat, la major part de les construccions fetes per bigues de fusta.
Després de cremar-se va multiplicar la seva població, i com a conseqüència es va haver de
reconstruir segur i ràpid aprofitant al màxim el terreny, per evitar futurs incendis, donant lloc
als gratacels, fruit de la necessitat de reconstruir la ciutat i l'auge de l'augment de la
demografia.