UNITAT 2
Criteris per reconèixer la veritat:
- L’evidència: S’aplica molts cops per intuïció. És una sensació que tenim. Segons Descartes la
intuïció és molt segura. L’evidència és una afirmació, ja que és molt clara, no pot ser falsa.
- Intersubjectivitat: És vertader quan molta gent opina que una cosa és veritat. Els científics,
sempre que fan un descobriment, fan el procés d’intersubjectivitat amb altres científics que saben
del tema. S’utilitza a la ciència i a la vida. És un criteri no definitiu
Els límits del coneixement
Possibilitat d’accés
- Dogmatisme: La veritat existeix i la podem saber. Postura optimista. Només podem saber la
veritat absoluta, no et deixa saber més veritats.
- Escepticisme: El coneixement total i absolut no existeix. La veritat no és estable permanent. Només
observen. Visió pesimista, ja que com no podem saber la raó per culpa dels límits, fan que no
podem arribar a conèixer.
- Criticisme: Ens la presenta Kant. Pensadors crítics que creuen que la veritat existeix, però s’ha de
revisar tot el que es coneix.
- Relativisme: La veritat és relativa a moltes coses, sempre en funció del context. Va molt bé per
evitar conflictes, ja que la veritat depèn de moltes coses i poden comprendre coses que altres no.
- Perspectivisme: Filosofía més moderna (Nietzsche, José Ortega i Gasset...). La veritat absoluta
existeix, però no la podem saber ja que és la suma de totes les diferents visions. Existeix a nivell
teòric, però a nivell pràctic és impossible.
-La ciència és una tasca permanent. Busca la veritat constant i permanent. És la creença més
segura que ens permet saber millor com sobreviure. La ciència va canviant, i quan ens adonem que
algo que creiem no és així, també és una creença.
-La veritat que busca la ciència és una creença, no una veritat absoluta. S’ha de fer de forma
col·lectiva (totes les societats de la humanitat).
-Tot i això, els estats civilitzats garanteixen l’educació per evitar la ignorància i continuar buscant la
veritat.
, UNITAT 3: La filosofía de la ciència
Hi ha moltes persones que consideren la ciència com a l’únic coneixement fiable. La filosofía de la
ciència és una part de la epistemología que estudia el coneixement científic.
Origen
-El pensament racional comença al s.VI a.C, però el que coneixem com a ciència no es crea fins al
s.XVI i XVII amb la Revolució científica, podem parlar de la ciència gràcies a Galileu, Descartes...
-La ciència pren una actitud crítica i té a veure amb la forma de reconèixer la veritat.
Característiques de la ciència (per distingir de la filosofía)
-Experimentació: Per poder estudiar la realitat aïllem la realitat i intentem veure quines són les
variables que operen, i a partir d’aquí observar. Recreem aquest fenomen per ex en un laboratori.
-Matematització: La ciència entén que no pot estudiar res científicament si no es pot aplicar
quantificadors (s’han d'incloure conceptes matemàtics que quantifiquin aquesta veritat, sino no
s’accepta com a tal). Les dades que hi ha són objectives.
(En alguns casos, aquests models són aplicats a la filosofía)
La ciència moderna
→Només és possible si per entendre els fenòmens naturals prèviament s’ha donat per bona una
afirmació que diu que es pot estudiar. Has d’estar convençut de que la teva ment está segura de
que això es pot estudiar.
→Per comprendre es busca que tots aquests fenòmens es classifiquin en un sistema ordenat i
complet.
→A nivell mundial, avui en día podem acabar aprenent moltes coses des de una cosa molt petita.
Els components i llenguatge de la ciència
És un llenguatge peculiar que es diu registre. Pretén ser molt objectiu (ni sentiments ni emocions),
artificial, s’ha creat per parlar de coses específiques.
3 elements bàsics:
-Conceptes: termes específics de cada ciència. EX; quan parlem de mitocondris, parlem
específicament de biología, d’un tema concret.
Poden ser:
- Classificatoris (una paraula concreta, ni sinònims ni res)
- Comparatius
- Metrics (em permet parlar de les coses que són més mesurables, per exemple els graus)
-Lleis: són els enunciats bàsics del coneixement científics. Són bàsics perquè es donen per
vertaderes (lleis científiques)
-Teories: un conjunt de lleis específiques i principis generals. La coherència d’unes van lligades
amb la coherència de les altres.
Les dues últimes utilitzen conceptes prèviament definits i són universals.
Criteris per reconèixer la veritat:
- L’evidència: S’aplica molts cops per intuïció. És una sensació que tenim. Segons Descartes la
intuïció és molt segura. L’evidència és una afirmació, ja que és molt clara, no pot ser falsa.
- Intersubjectivitat: És vertader quan molta gent opina que una cosa és veritat. Els científics,
sempre que fan un descobriment, fan el procés d’intersubjectivitat amb altres científics que saben
del tema. S’utilitza a la ciència i a la vida. És un criteri no definitiu
Els límits del coneixement
Possibilitat d’accés
- Dogmatisme: La veritat existeix i la podem saber. Postura optimista. Només podem saber la
veritat absoluta, no et deixa saber més veritats.
- Escepticisme: El coneixement total i absolut no existeix. La veritat no és estable permanent. Només
observen. Visió pesimista, ja que com no podem saber la raó per culpa dels límits, fan que no
podem arribar a conèixer.
- Criticisme: Ens la presenta Kant. Pensadors crítics que creuen que la veritat existeix, però s’ha de
revisar tot el que es coneix.
- Relativisme: La veritat és relativa a moltes coses, sempre en funció del context. Va molt bé per
evitar conflictes, ja que la veritat depèn de moltes coses i poden comprendre coses que altres no.
- Perspectivisme: Filosofía més moderna (Nietzsche, José Ortega i Gasset...). La veritat absoluta
existeix, però no la podem saber ja que és la suma de totes les diferents visions. Existeix a nivell
teòric, però a nivell pràctic és impossible.
-La ciència és una tasca permanent. Busca la veritat constant i permanent. És la creença més
segura que ens permet saber millor com sobreviure. La ciència va canviant, i quan ens adonem que
algo que creiem no és així, també és una creença.
-La veritat que busca la ciència és una creença, no una veritat absoluta. S’ha de fer de forma
col·lectiva (totes les societats de la humanitat).
-Tot i això, els estats civilitzats garanteixen l’educació per evitar la ignorància i continuar buscant la
veritat.
, UNITAT 3: La filosofía de la ciència
Hi ha moltes persones que consideren la ciència com a l’únic coneixement fiable. La filosofía de la
ciència és una part de la epistemología que estudia el coneixement científic.
Origen
-El pensament racional comença al s.VI a.C, però el que coneixem com a ciència no es crea fins al
s.XVI i XVII amb la Revolució científica, podem parlar de la ciència gràcies a Galileu, Descartes...
-La ciència pren una actitud crítica i té a veure amb la forma de reconèixer la veritat.
Característiques de la ciència (per distingir de la filosofía)
-Experimentació: Per poder estudiar la realitat aïllem la realitat i intentem veure quines són les
variables que operen, i a partir d’aquí observar. Recreem aquest fenomen per ex en un laboratori.
-Matematització: La ciència entén que no pot estudiar res científicament si no es pot aplicar
quantificadors (s’han d'incloure conceptes matemàtics que quantifiquin aquesta veritat, sino no
s’accepta com a tal). Les dades que hi ha són objectives.
(En alguns casos, aquests models són aplicats a la filosofía)
La ciència moderna
→Només és possible si per entendre els fenòmens naturals prèviament s’ha donat per bona una
afirmació que diu que es pot estudiar. Has d’estar convençut de que la teva ment está segura de
que això es pot estudiar.
→Per comprendre es busca que tots aquests fenòmens es classifiquin en un sistema ordenat i
complet.
→A nivell mundial, avui en día podem acabar aprenent moltes coses des de una cosa molt petita.
Els components i llenguatge de la ciència
És un llenguatge peculiar que es diu registre. Pretén ser molt objectiu (ni sentiments ni emocions),
artificial, s’ha creat per parlar de coses específiques.
3 elements bàsics:
-Conceptes: termes específics de cada ciència. EX; quan parlem de mitocondris, parlem
específicament de biología, d’un tema concret.
Poden ser:
- Classificatoris (una paraula concreta, ni sinònims ni res)
- Comparatius
- Metrics (em permet parlar de les coses que són més mesurables, per exemple els graus)
-Lleis: són els enunciats bàsics del coneixement científics. Són bàsics perquè es donen per
vertaderes (lleis científiques)
-Teories: un conjunt de lleis específiques i principis generals. La coherència d’unes van lligades
amb la coherència de les altres.
Les dues últimes utilitzen conceptes prèviament definits i són universals.
