BIO
ÀCIDS NUCLEICS
→ Macromolècules orgàniques formades per C,H,O,N i P
→ Es pensava que les proteïnes portaven la informació genética, pero son els ac. nucleics
→ Són molècules àcides, reaccionen amb proteïnes basiques i amb ions positius
→ Les unitats basiques son els nucleòtids
Formats per:
1 monosacarid 1 àc. fosforic
1 base nitrogenada
Nucleòtid = nucleòsid + ac.fosforic
(base nitrogenada)
Enllaç N-Glucosídic
Nucleòtids energètics
- No tots els nucleòtids formen part dels ac.nucleics hi ha un altre grup→nucleòtids
energètics
- S'utilitzen en el metabolisme, són molt importants perquè tenen enllaços molt rics en
energia, quan es trenca l'enllaç alliberen molta energia.
- Ex: ATP, ADP, AMP
ATP→Adenina + ribosa + 3 ac. fosforics→ adenosina trifosfat
ADP→ Adenina + ribosa + 2 ac. fosforics→ adenosina difosfat
AMP→ Adenina + ribosa + 1 ac. fosforic→ adenosina monofosfat
,POLINUCLEOTIDS
→ Tots els organismes vius tenen ADN i ARN simultàniament
→ Excepte els virus, són tan senzills que es consideren materia (no formen ni cèl·lules) hi
ha els virus d'ADN i els virus d’ARN (no poden portar ADN i ARN a l’hora)
→ Com s’uneixen els nucleòtids per formar ADN i ARN:
Tots els ac. nucleics tenen un extrem 5’ i 3', aixo ho sabem per la posició dels carbonis
de la ribosa o la desoxiribosa. Ex: ADN
ADN (ac. desoxiribonucleic)
→ Funció→ emmagatzemar tota la informació biologica d'un organisme, és capaç de transmetre la
informació de pares a fills
→ Està a les cèl·lules eucariotes, majoritàriament en el nucli (ADN nuclear) protegit per una doble
membrana (membrana nuclear)
1) ADN nuclear
- Doble cadena lineal enrollada entre si, formant la doble hèlix.
- Unit a les histones (proteïnes basiques) per ajudar a compactar-ho
2) ADN mitocondrial
- Animals i vegetals
- Doble cadena i circular
3) ADN cloroplasts→ Només les vegetals el tenen
→ L’ADN a les cèl·lules procariotes està al centre del citoplasma, en una regió que es diu nucleòtid
→ No está protegit per cap membrana, es de cadena doble i circular, no està unit a histones.
→ En el cas dels virus poden tenir l’ADN:
- 1 cadena (monocatenari) o 2 cadenes (bicatenari)
- Lineal o circular
ESTRUCTURA DE L’ADN
Watson i Crick
→2 científics proposen l'estructura de l’ADN dient que és una doble hèlix, teoría acceptada
actualment
→Van recopilar informació de l’ADN dels diferents científics de la época i van interpretar i proposar
l'estructura.
→Els primers treballs que recullen son de Chargaff and CO→ Diu que la proporció de les 4 bases
nitrogenades de L’ADN (A, T, C, G) és molt variable entre les diferents espècies i dins d'una mateixa
espècie van veure que el %T, %A, %G, i %C era constant
- [%T = %A] [%C = %G] [A+G = T+C]
- Quantitat de bases púriques = bases pirimidíniques
* I com més properes estan 2 espècies des del punt de vista evolutiu més s'assemblen les seves
bases nitrogenades.
, Wilkins and CO
- Wilkins treballava utilitzant raigs X i van agafar informació robada de Rosalina Franklin.
- La molècula de l’ADN és llarga i molt prima amb un diàmetre constant de 2nm
- L'ADN es una estructura repetitiva i té dos tipus de repeticions:
↳ 1 rep. cada 0,34 nm. i l’altre cada 3,4nm
- L'estructura de l’ADN es helicoidal→ no ho saben interpretar
CONCLUSIÓ: L’ADN es una molécula molt gran formada per dues cadenes de nucleòtids
antiparal·leles (una puja i l’altre baixa)
→ En aquesta doble hèlix les bases nitrogenades estan al centre de la doble hèlix i s’uneixen de
forma complementaria.
→ L’adenina i la timina per 2 ponts d’hidrogen, i la citosina amb la guanina per 3 ponts d’hidrogen
A=T C≡G
→ La doble hèlix d'ADN és dextrogira (estructura gira a la dreta), i plectonímica (per separar les
dues cadenes cal girar una respecte de l’altre)
→ A la part externa d’aquesta doble hèlix i queden tots els ac. fosforics i les desoxiriboses de tots els
nucleòtids.
Repeticions
→ 0’34 nm: degut a la distancia entre 2 nucleòtids d’una mateixa cadena
→ 3’4nm: degut a la distancia entre cada volta que fa l’ADN
L’estructura de la doble hèlix és molt estable, no s’obre, però quan se li aplica una temperatura de
100ºC es desnaturalitza (2 cadenes se separen i els ponts d'hidrogen es trenquen)
- Si aquest ADN li baixem la temp a 65ºC es renaturaliza (torna a la seva estructura natural)
conversió
1 mm = 1000 μ (micres)
1 mm = 1000 μm (micròmetres)
1 μm = 1000 nm (nanometres)
1 nm = 10 Å
ÀCIDS NUCLEICS
→ Macromolècules orgàniques formades per C,H,O,N i P
→ Es pensava que les proteïnes portaven la informació genética, pero son els ac. nucleics
→ Són molècules àcides, reaccionen amb proteïnes basiques i amb ions positius
→ Les unitats basiques son els nucleòtids
Formats per:
1 monosacarid 1 àc. fosforic
1 base nitrogenada
Nucleòtid = nucleòsid + ac.fosforic
(base nitrogenada)
Enllaç N-Glucosídic
Nucleòtids energètics
- No tots els nucleòtids formen part dels ac.nucleics hi ha un altre grup→nucleòtids
energètics
- S'utilitzen en el metabolisme, són molt importants perquè tenen enllaços molt rics en
energia, quan es trenca l'enllaç alliberen molta energia.
- Ex: ATP, ADP, AMP
ATP→Adenina + ribosa + 3 ac. fosforics→ adenosina trifosfat
ADP→ Adenina + ribosa + 2 ac. fosforics→ adenosina difosfat
AMP→ Adenina + ribosa + 1 ac. fosforic→ adenosina monofosfat
,POLINUCLEOTIDS
→ Tots els organismes vius tenen ADN i ARN simultàniament
→ Excepte els virus, són tan senzills que es consideren materia (no formen ni cèl·lules) hi
ha els virus d'ADN i els virus d’ARN (no poden portar ADN i ARN a l’hora)
→ Com s’uneixen els nucleòtids per formar ADN i ARN:
Tots els ac. nucleics tenen un extrem 5’ i 3', aixo ho sabem per la posició dels carbonis
de la ribosa o la desoxiribosa. Ex: ADN
ADN (ac. desoxiribonucleic)
→ Funció→ emmagatzemar tota la informació biologica d'un organisme, és capaç de transmetre la
informació de pares a fills
→ Està a les cèl·lules eucariotes, majoritàriament en el nucli (ADN nuclear) protegit per una doble
membrana (membrana nuclear)
1) ADN nuclear
- Doble cadena lineal enrollada entre si, formant la doble hèlix.
- Unit a les histones (proteïnes basiques) per ajudar a compactar-ho
2) ADN mitocondrial
- Animals i vegetals
- Doble cadena i circular
3) ADN cloroplasts→ Només les vegetals el tenen
→ L’ADN a les cèl·lules procariotes està al centre del citoplasma, en una regió que es diu nucleòtid
→ No está protegit per cap membrana, es de cadena doble i circular, no està unit a histones.
→ En el cas dels virus poden tenir l’ADN:
- 1 cadena (monocatenari) o 2 cadenes (bicatenari)
- Lineal o circular
ESTRUCTURA DE L’ADN
Watson i Crick
→2 científics proposen l'estructura de l’ADN dient que és una doble hèlix, teoría acceptada
actualment
→Van recopilar informació de l’ADN dels diferents científics de la época i van interpretar i proposar
l'estructura.
→Els primers treballs que recullen son de Chargaff and CO→ Diu que la proporció de les 4 bases
nitrogenades de L’ADN (A, T, C, G) és molt variable entre les diferents espècies i dins d'una mateixa
espècie van veure que el %T, %A, %G, i %C era constant
- [%T = %A] [%C = %G] [A+G = T+C]
- Quantitat de bases púriques = bases pirimidíniques
* I com més properes estan 2 espècies des del punt de vista evolutiu més s'assemblen les seves
bases nitrogenades.
, Wilkins and CO
- Wilkins treballava utilitzant raigs X i van agafar informació robada de Rosalina Franklin.
- La molècula de l’ADN és llarga i molt prima amb un diàmetre constant de 2nm
- L'ADN es una estructura repetitiva i té dos tipus de repeticions:
↳ 1 rep. cada 0,34 nm. i l’altre cada 3,4nm
- L'estructura de l’ADN es helicoidal→ no ho saben interpretar
CONCLUSIÓ: L’ADN es una molécula molt gran formada per dues cadenes de nucleòtids
antiparal·leles (una puja i l’altre baixa)
→ En aquesta doble hèlix les bases nitrogenades estan al centre de la doble hèlix i s’uneixen de
forma complementaria.
→ L’adenina i la timina per 2 ponts d’hidrogen, i la citosina amb la guanina per 3 ponts d’hidrogen
A=T C≡G
→ La doble hèlix d'ADN és dextrogira (estructura gira a la dreta), i plectonímica (per separar les
dues cadenes cal girar una respecte de l’altre)
→ A la part externa d’aquesta doble hèlix i queden tots els ac. fosforics i les desoxiriboses de tots els
nucleòtids.
Repeticions
→ 0’34 nm: degut a la distancia entre 2 nucleòtids d’una mateixa cadena
→ 3’4nm: degut a la distancia entre cada volta que fa l’ADN
L’estructura de la doble hèlix és molt estable, no s’obre, però quan se li aplica una temperatura de
100ºC es desnaturalitza (2 cadenes se separen i els ponts d'hidrogen es trenquen)
- Si aquest ADN li baixem la temp a 65ºC es renaturaliza (torna a la seva estructura natural)
conversió
1 mm = 1000 μ (micres)
1 mm = 1000 μm (micròmetres)
1 μm = 1000 nm (nanometres)
1 nm = 10 Å