PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ (ARQUITECTURA)
catalogació
La plaça de Sant Pere del Vaticà a Roma va ser dissenyada per Gianlorenzo Bernini
entre1656 i 1671 , per a poder-la realitzar Bernini va emprar marbre ,és ovalada, amb unes
dimensions de 340 x 240 m. El sistema constructiu emprat és arquitravat, l’estil es del
barroc italià.
Gianlorenzo Bernini (1598 Nàpols-1680 Roma) arquitecte i escultor i pintor italià, va treballar
per les principals famílies romanes i pel papat. Aviat va desenvolupar les seves habilitats
artístiques propiciades pel seu pare i primer mestre. Va ser un dels artistes més influents del
barroc europeu, model de l’escultura i arquitectura barroques.
anàlisis formal
elements de suport i suportats
Els 88 pilars i les 284 columnes de 15 metres d’alçada, suporten un entaulament jònic, que
acaba decorat per una balustrada que conté 162 estàtues de sants i màrtirs de l’Església
cristiana.
parts de l’edifici l’espai:
Bernini va idear un primer tram de la plaça delimitat per dos braços rectes i lleugerament
convergents, una mica inclinat per superar el desnivell del terreny. S’obre a continuació dels
braços una gran el·lipsi el centre del qual és l’obelisc, secundat per dues magnífiques fonts.
Les formes dels dos braços es presta a fer el paral·lelisme amb dos braços oberts que
simbolitzen la voluntat d’acollida de l’Església.
, El pòrtic és constituït per quatre fileres de columnes d’estil dòric amb un entaulament jònic.
Les 296 columnes formen un bosc que sembla infinit i que separa amb gran encert la plaça
de l’exterior sense formular una ruptura; la columnata és culminada amb una balustrada
que acull 140 estàtues.
Característiques estilístiques
-És un clar exemple de la preocupació dels artistes del Barroc pel disseny urbanístic:
carrers, jardins i en aquest cas concret places.
-La incorporació de fonts en l’espai urbà és una altra de les característiques d’aquest
estil.
-Cal fer notar igualment, el sentit urbanístic de l’obra en el disseny dels braços oberts, fet
que integra plenament la plaça en el seu entorn urbà.
-És també característic del Barroc la monumentalitat i fins i tot teatralitat de la construcció
al cobrir un espai tan gran tot utilitzant una considerable quantitat de grandioses
columnes.
-L’obra destaca a més a més, pel seu caràcter funcional i simbòlic, pels jocs visuals i pel
contrast de línies rectes i corbes.
significat i funció
Amb aquest encàrrec, Bernini podia finalment rescabalar la cúpula de Miguel Àngel del lloc
secundari a què l’havia relegat la darrera transformació de la basílica. Així, en allunya la
plaça de la basílica, la cúpula es feia més visible; i el fet de treballar amb una sola planta
permet corregir en certa manera la desproporcions de la façana de l’església.
La funció de la plaça era dotar Sant Pere d’un accés digne de la seva categoria de seu de
l’Església. No és casualitat que en aquell moment una plaça adquirís una importància tan
gran; l’arquitectura barroca no es va preocupar únicament dels edificis sinó també dels
carrers, les places i els jardins.Eren les necessitats de l’urbanisme que congeniaven a la
perfecció amb l’esperit teatralista de l’època. Així la plaça es constituí en la unió natural
entre la basílica i la ciutat; les columnes li confereixen un caràcter marcadament obert
alhora que defineixen un espai privilegiat d’accés al recinte sagrat.
SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (ARQUITECTURA)
catalogació
La plaça de Sant Pere del Vaticà a Roma va ser dissenyada per Gianlorenzo Bernini
entre1656 i 1671 , per a poder-la realitzar Bernini va emprar marbre ,és ovalada, amb unes
dimensions de 340 x 240 m. El sistema constructiu emprat és arquitravat, l’estil es del
barroc italià.
Gianlorenzo Bernini (1598 Nàpols-1680 Roma) arquitecte i escultor i pintor italià, va treballar
per les principals famílies romanes i pel papat. Aviat va desenvolupar les seves habilitats
artístiques propiciades pel seu pare i primer mestre. Va ser un dels artistes més influents del
barroc europeu, model de l’escultura i arquitectura barroques.
anàlisis formal
elements de suport i suportats
Els 88 pilars i les 284 columnes de 15 metres d’alçada, suporten un entaulament jònic, que
acaba decorat per una balustrada que conté 162 estàtues de sants i màrtirs de l’Església
cristiana.
parts de l’edifici l’espai:
Bernini va idear un primer tram de la plaça delimitat per dos braços rectes i lleugerament
convergents, una mica inclinat per superar el desnivell del terreny. S’obre a continuació dels
braços una gran el·lipsi el centre del qual és l’obelisc, secundat per dues magnífiques fonts.
Les formes dels dos braços es presta a fer el paral·lelisme amb dos braços oberts que
simbolitzen la voluntat d’acollida de l’Església.
, El pòrtic és constituït per quatre fileres de columnes d’estil dòric amb un entaulament jònic.
Les 296 columnes formen un bosc que sembla infinit i que separa amb gran encert la plaça
de l’exterior sense formular una ruptura; la columnata és culminada amb una balustrada
que acull 140 estàtues.
Característiques estilístiques
-És un clar exemple de la preocupació dels artistes del Barroc pel disseny urbanístic:
carrers, jardins i en aquest cas concret places.
-La incorporació de fonts en l’espai urbà és una altra de les característiques d’aquest
estil.
-Cal fer notar igualment, el sentit urbanístic de l’obra en el disseny dels braços oberts, fet
que integra plenament la plaça en el seu entorn urbà.
-És també característic del Barroc la monumentalitat i fins i tot teatralitat de la construcció
al cobrir un espai tan gran tot utilitzant una considerable quantitat de grandioses
columnes.
-L’obra destaca a més a més, pel seu caràcter funcional i simbòlic, pels jocs visuals i pel
contrast de línies rectes i corbes.
significat i funció
Amb aquest encàrrec, Bernini podia finalment rescabalar la cúpula de Miguel Àngel del lloc
secundari a què l’havia relegat la darrera transformació de la basílica. Així, en allunya la
plaça de la basílica, la cúpula es feia més visible; i el fet de treballar amb una sola planta
permet corregir en certa manera la desproporcions de la façana de l’església.
La funció de la plaça era dotar Sant Pere d’un accés digne de la seva categoria de seu de
l’Església. No és casualitat que en aquell moment una plaça adquirís una importància tan
gran; l’arquitectura barroca no es va preocupar únicament dels edificis sinó també dels
carrers, les places i els jardins.Eren les necessitats de l’urbanisme que congeniaven a la
perfecció amb l’esperit teatralista de l’època. Així la plaça es constituí en la unió natural
entre la basílica i la ciutat; les columnes li confereixen un caràcter marcadament obert
alhora que defineixen un espai privilegiat d’accés al recinte sagrat.
SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (ARQUITECTURA)
