LA MADELEINE
Arquitecte: Pierre Vignon (1763-1828) posteriorment Contant d’Ivry i Couture
Cronologia: 1806-1842
Localització: París
Estil: neoclassicisme
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Elements de suport i suportats: l’edifici es sostingut per les columnes corínties de 20 metres
d’alçada i els murs. A l’interior, els pilars i les grandioses columnes suporten el pes de tres
cúpules sobre petxines. La coberta és a dues aigües.
Espai exterior i interior: la Madeleine per l’exterior es marcat pels cànons clàssics: octàstil (8
columnes a la part frontal), pseudodípter (envoltat per un o més rengles de columnes, però
sempre amb dues files a la façana). I s’enlaira damunt d’un podí, amb una escalinata de 28
graons. El conjunt mostra les línies rectes en les columnes i les horitzontals en l’entaulament i
el podi. Al fris i als frontons hi ha esculpides escenes religioses i en la porta d’entrada s’hi
representen en baix relleu els deu mandaments. Pel que fa l’interior, en destaca l’enorme
cel·la, decorada amb marbres i escultures, i coberta per cúpules sobre petxines.
Estil: el neoclassicisme francès s’inicia en temps de Lluís XV I Lluís XVI, però fou durant la
revolució FFrancesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima expressió perquè el mon
clàssic era el model que volien seguir els revolucionaris francesos, fervents admiradors de la
virtut i la severitat dels romans. El neoclassicisme naixia també com un rebuig i una critica dels
estils immediatament precedents, el Barroc i el rococó, perquè la nova burgesia volia
distanciar-se de la frivolitatpròpia d’aquests estils i de la classe social a la qual anaven
adreçats: l’aristocràcia.
Context històric: les troballes arqueològiques de ciutats romanes sepultades, nous estudis
sobre la cultura i l’art de Grècia i Roma i la caducitat de l’estètica barroca provocaren un retorn
als models clàssics.
Biografia del autor: Pierre Vignon va ser un dels arquitectes neoclassics que més s’inspira en
l’arquitectura clàssica. El seu projecte de la Madeleine, que no va poder finalitzar, recupera el
temple pagà del tipus com el Panteó.
Contingut i significació: es va convocar un concurs el 1806 per tal d’erigir un temple de caire
civil en l’empalçament on hi havia una petita església. Napoleó li va assignar a Vignon ja que
era d’un caire molt més clàssic. La madeleine havia de ser un temple laic, per guardar els
trofeus i les banderes arrabassades de l’enemic. Però s’acabà convertint amb l’església de La
Madeleine.
Funció: la funció que li va donar Napoleó era exhibir la grandiositat de França, del imperi
sempre en paral·lel amb Roma i els seus emperadors.
Arquitecte: Pierre Vignon (1763-1828) posteriorment Contant d’Ivry i Couture
Cronologia: 1806-1842
Localització: París
Estil: neoclassicisme
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Elements de suport i suportats: l’edifici es sostingut per les columnes corínties de 20 metres
d’alçada i els murs. A l’interior, els pilars i les grandioses columnes suporten el pes de tres
cúpules sobre petxines. La coberta és a dues aigües.
Espai exterior i interior: la Madeleine per l’exterior es marcat pels cànons clàssics: octàstil (8
columnes a la part frontal), pseudodípter (envoltat per un o més rengles de columnes, però
sempre amb dues files a la façana). I s’enlaira damunt d’un podí, amb una escalinata de 28
graons. El conjunt mostra les línies rectes en les columnes i les horitzontals en l’entaulament i
el podi. Al fris i als frontons hi ha esculpides escenes religioses i en la porta d’entrada s’hi
representen en baix relleu els deu mandaments. Pel que fa l’interior, en destaca l’enorme
cel·la, decorada amb marbres i escultures, i coberta per cúpules sobre petxines.
Estil: el neoclassicisme francès s’inicia en temps de Lluís XV I Lluís XVI, però fou durant la
revolució FFrancesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima expressió perquè el mon
clàssic era el model que volien seguir els revolucionaris francesos, fervents admiradors de la
virtut i la severitat dels romans. El neoclassicisme naixia també com un rebuig i una critica dels
estils immediatament precedents, el Barroc i el rococó, perquè la nova burgesia volia
distanciar-se de la frivolitatpròpia d’aquests estils i de la classe social a la qual anaven
adreçats: l’aristocràcia.
Context històric: les troballes arqueològiques de ciutats romanes sepultades, nous estudis
sobre la cultura i l’art de Grècia i Roma i la caducitat de l’estètica barroca provocaren un retorn
als models clàssics.
Biografia del autor: Pierre Vignon va ser un dels arquitectes neoclassics que més s’inspira en
l’arquitectura clàssica. El seu projecte de la Madeleine, que no va poder finalitzar, recupera el
temple pagà del tipus com el Panteó.
Contingut i significació: es va convocar un concurs el 1806 per tal d’erigir un temple de caire
civil en l’empalçament on hi havia una petita església. Napoleó li va assignar a Vignon ja que
era d’un caire molt més clàssic. La madeleine havia de ser un temple laic, per guardar els
trofeus i les banderes arrabassades de l’enemic. Però s’acabà convertint amb l’església de La
Madeleine.
Funció: la funció que li va donar Napoleó era exhibir la grandiositat de França, del imperi
sempre en paral·lel amb Roma i els seus emperadors.
