BLOC 3. La invenció del subjecte modern.
Imatge del/la
artista i els nou sistemes visuals
, ÍNDEX
La invenció del subjecte modern… ordre de la mirada. Perspectiva i visualitat moderna
La teorització de la perspectiva
Aplicació practica de la perspectiva
L’aplicació de la perspectiva en escultura
El retrat en escultura
El bust
El monument eqüestre
Monuments fingits/retrats eqüestres
El retrat en pintura
Retrat de perfil
Retrat oficial o “de aparato”
Autoretrats. Imatges del/la pintor/a i del pintar
El paisatge
La natura morta
La valoració del paisatge y la natura morta
LLEGENDA:
- Blau fosc: frases importants
- Blau clar: cites o aclariments
- Verd fosc: dates o localitzacions
- Lila: artistes o obres
- Negre: text
- Vermell: paraules clau
, LA INVENCIÓ DEL SUBJECTE MODERN… ORDRE DE LA MIRADA. PERSPECTIVA I VISUALITAT MODERNA
La perspectiva neix a principis del s15. El pare oficial d’aquesta es
Brunelleschi. El presenta dues pintures de dues places de florència:
la Piazza de la signaria i la plaça entre el baptisteri i el duomo, el
1416. Aquestes seran on es manifesta per primera vegada la
perspectiva. Totes les seves construccions estaven basades en els
principis de la perspectiva, donant la sensació de punt de fuga
imaginari. El pòrtic de l’hospital dels innocents i la Santo Spirito son
un exemple.
“Brunelleschi propuso y practicó lo que los pintores actuales denominan perspectiva; (...) consiste en calcular bien y
con razón las disminuciones que aparecen ante los ojos de los hombres cuando las cosas se hallan lejos o muy cerca
(...) en la medida que corresponda a la distancia en que parecen estar…”
-A. Manetti, Vida de Brunelleschi-
LA TEORITZACIÓ DE LA PERSPECTIVA
Leon Battista Alberti va fer un tractat: de pictura 1435, aquí teoritza la perspectiva, sent el primer en fer-ho.
“...trazo un rectángulo del tamaño que quiera, el cual imagino ser una ventana abierta por la que miro aquello que
dentro de él haya de ser pintado”
-Leon Battista Alberti, De Pictura, 1435-
Dins de la finestra s’ha de fer el que ell nomenava la piràmide visual. Situa un punt de fuga i d’aquest s’allarguen
línies que denominaran la situació i posició de cada element. Fins i tot serà capaç d’utilitzar mes d’un punt de fuga.
La teorització d’Alberti fa que la perspectiva sigui valorada com a instrument científic, fent referencia a la voluntat
de diàleg entre art i ciència. A més estableix a l’home com a mesura de totes les coses, ja que imita la visió humana.
Aquest sistema va tenir una important difusió, inclús mes enllà de Florència.
APLICACIÓ PRACTICA DE LA PERSPECTIVA
Masaccio tríptic de San Giovenale 1422.
Obra de pas entre el gòtic i el renaixement. La perspectiva es
troba al tron de la Verge, intentada però no gaire bé
aconseguida ja que no es relaciona bé amb la proporció de la
mare de Déu. En teoria, els artistes feien els tríptics com a
tres taules separades, amb escenes i motius diferents, però
Masaccio fa el terra continuat de manera ininterrompuda. Ell
pensa en el tríptic com un conjunt, no com escenes
separades.
Trinitat 1426.
Col·loca el punt de vista baix, de manera que exalta la
superioritat de Déu i crist sobre les persones mundanes. El
punt de fuga es troba al cap de crist, creant una perspectiva
amb l’arquitectura clàssica on dins col·loca la crucifixió de
Jesucrist.
Imatge del/la
artista i els nou sistemes visuals
, ÍNDEX
La invenció del subjecte modern… ordre de la mirada. Perspectiva i visualitat moderna
La teorització de la perspectiva
Aplicació practica de la perspectiva
L’aplicació de la perspectiva en escultura
El retrat en escultura
El bust
El monument eqüestre
Monuments fingits/retrats eqüestres
El retrat en pintura
Retrat de perfil
Retrat oficial o “de aparato”
Autoretrats. Imatges del/la pintor/a i del pintar
El paisatge
La natura morta
La valoració del paisatge y la natura morta
LLEGENDA:
- Blau fosc: frases importants
- Blau clar: cites o aclariments
- Verd fosc: dates o localitzacions
- Lila: artistes o obres
- Negre: text
- Vermell: paraules clau
, LA INVENCIÓ DEL SUBJECTE MODERN… ORDRE DE LA MIRADA. PERSPECTIVA I VISUALITAT MODERNA
La perspectiva neix a principis del s15. El pare oficial d’aquesta es
Brunelleschi. El presenta dues pintures de dues places de florència:
la Piazza de la signaria i la plaça entre el baptisteri i el duomo, el
1416. Aquestes seran on es manifesta per primera vegada la
perspectiva. Totes les seves construccions estaven basades en els
principis de la perspectiva, donant la sensació de punt de fuga
imaginari. El pòrtic de l’hospital dels innocents i la Santo Spirito son
un exemple.
“Brunelleschi propuso y practicó lo que los pintores actuales denominan perspectiva; (...) consiste en calcular bien y
con razón las disminuciones que aparecen ante los ojos de los hombres cuando las cosas se hallan lejos o muy cerca
(...) en la medida que corresponda a la distancia en que parecen estar…”
-A. Manetti, Vida de Brunelleschi-
LA TEORITZACIÓ DE LA PERSPECTIVA
Leon Battista Alberti va fer un tractat: de pictura 1435, aquí teoritza la perspectiva, sent el primer en fer-ho.
“...trazo un rectángulo del tamaño que quiera, el cual imagino ser una ventana abierta por la que miro aquello que
dentro de él haya de ser pintado”
-Leon Battista Alberti, De Pictura, 1435-
Dins de la finestra s’ha de fer el que ell nomenava la piràmide visual. Situa un punt de fuga i d’aquest s’allarguen
línies que denominaran la situació i posició de cada element. Fins i tot serà capaç d’utilitzar mes d’un punt de fuga.
La teorització d’Alberti fa que la perspectiva sigui valorada com a instrument científic, fent referencia a la voluntat
de diàleg entre art i ciència. A més estableix a l’home com a mesura de totes les coses, ja que imita la visió humana.
Aquest sistema va tenir una important difusió, inclús mes enllà de Florència.
APLICACIÓ PRACTICA DE LA PERSPECTIVA
Masaccio tríptic de San Giovenale 1422.
Obra de pas entre el gòtic i el renaixement. La perspectiva es
troba al tron de la Verge, intentada però no gaire bé
aconseguida ja que no es relaciona bé amb la proporció de la
mare de Déu. En teoria, els artistes feien els tríptics com a
tres taules separades, amb escenes i motius diferents, però
Masaccio fa el terra continuat de manera ininterrompuda. Ell
pensa en el tríptic com un conjunt, no com escenes
separades.
Trinitat 1426.
Col·loca el punt de vista baix, de manera que exalta la
superioritat de Déu i crist sobre les persones mundanes. El
punt de fuga es troba al cap de crist, creant una perspectiva
amb l’arquitectura clàssica on dins col·loca la crucifixió de
Jesucrist.
