Resum temes 0, 1, 2 i 3
Tema 0. El mètode científic:
Variable independent: Variable que modifiquem en l’experiment per tal de comprovar si
influeix en els resultats. Els diferents valors que donarem a aquesta variable s’anomenen
tractaments.
Variable dependent: Variable que observem si s’ha modificat durant l’experiment. La
variable dependent depèn de la variable independent.
Control: Conjunt de mesures que prenem per assegurar-nos que els resultats són deguts a
les modificacions que introduïm en la variable independent.
- Les variables controlades s’han de mantenir constants en tots els tractaments.
- Si és un experiment “amb-sense”, a més s’ha de fer un tractamenten el qual no
s’introdueixi l’efecte de la variable independent. Aquest s'anomena grup control.
- Normalment el control es fa amb aigua.
,Tema 1. La composició dels éssers vius:
- Nivell subatòmic → protons, neutrons i electrons
- Nivell atòmic → àtoms
- Nivell molecular → molècules formades per dos o més àtoms
- Macromolecular → Unió de moltes molècules orgàniques
- Supramolecular → Unió de diverses macromolècules
- Orgànul cel·lular → unió de complexos supramoleculars
- Nivell cel·lular → cèl·lules eucariotes i procariotes
Cèl·lula procariota
Cèl·lula eucariota
- Nivell pluricel·lular → Estructures de més d’una molècula.
Bioelements:
- Bioelements essencials (bioelements primaris)→ C,H,O,N,P,S
- Bioelements oligoelements → Fe, F, Cu
- Bioelements secundaris: Indispensables → Ca, Cl, Na, Fe, K, Mg
Variables → Br, Z, Ti
- Biomolècules → Inorgàniques: H2O, sals minerals
→ Orgàniques: Proteïnes, àcids nucleics, lípids, glúcids
Biomolècules i l’aigua:
- Proteïnes (oxitocina) - Lípids (àcids grassos) - Àcids nucleics (ADN)
- Glúcids (glucosa) - Aigua circulant (sang) - Aigua intestical (exterior cel.)
- Aigua intracel·lular (citoplasma)
Els ponts d’hidrogen son enllaços que uneixen les molècules
dipolars entre si, en canvi, els enllaços covalents son les que
uneixen els àtoms per formar una molècula.
, Enllaços:
Enllaç iònic:
És la unió d’ions de diferents àtoms que aquests han de tenir una electronegativitat molt
diferent. Quan un element te una càrrega negativa atrau els electrons de l’altre element i
queda carregat positivament, en canvi, l'element amb càrrega positiva queda amb una
càrrega negativa. Finalment queden units per forces electroestàtiques.
Enllaç covalent:
Els àtoms comparteixen electrons que s’aparellen i formen parells d’electrons que li donen a
cadascun una òrbita externa estale. Les unions covalents entre els àtoms son fortes.
- Apolar: S’uneixen dos àtoms iguals o amb una electronegativitat semblant.
- Polar: S’uneixen dos àtoms amb diferent electronegativitat, la càrrega negativa es
delplaça a la positiva i per tant tindrà una polaritat.
Enllaç per les forces de Van der Waals:
Es dóna a causa de les atraccions electrostàtiques que s'originen en determinats moments,
per a que la distribució electrònica es torna asimetica a l’atzar.
Com més gran és la molècula, més força assoleix aquest enllaç, ja que hi ha més punts
d’atracció possibles i les capes electròniques es deformen més fàcilment. Aquest tipus de
forces també s'originen entre molècules polars i aumenten l’atracció.
Propietats de l’aigua:
- Sòlid: Les molècules estan unides per quatre ponts d'Hidrogen.
- Líquid: Les molècules es mouen més i no mantenen enllaços entre elles, només dos o
tres.
- Gasós: Les molècules no es relacionen entre elles, per tant no hi han ponts
d’Hidrogen. Les molècules “s’alliberen”.
Característiques fonamentals de l‘aigua:
- Elevada força de cohesió: és un líquid gairebé incompressible.
→ Elevada tensió superficial: la seva superfície oposi un gran resistència a trencar-se.
→ Capil·laritat: adhesió de molècules d’aigua a les parets dels conductes com de la
cohesió de molècules entre si.
Tema 0. El mètode científic:
Variable independent: Variable que modifiquem en l’experiment per tal de comprovar si
influeix en els resultats. Els diferents valors que donarem a aquesta variable s’anomenen
tractaments.
Variable dependent: Variable que observem si s’ha modificat durant l’experiment. La
variable dependent depèn de la variable independent.
Control: Conjunt de mesures que prenem per assegurar-nos que els resultats són deguts a
les modificacions que introduïm en la variable independent.
- Les variables controlades s’han de mantenir constants en tots els tractaments.
- Si és un experiment “amb-sense”, a més s’ha de fer un tractamenten el qual no
s’introdueixi l’efecte de la variable independent. Aquest s'anomena grup control.
- Normalment el control es fa amb aigua.
,Tema 1. La composició dels éssers vius:
- Nivell subatòmic → protons, neutrons i electrons
- Nivell atòmic → àtoms
- Nivell molecular → molècules formades per dos o més àtoms
- Macromolecular → Unió de moltes molècules orgàniques
- Supramolecular → Unió de diverses macromolècules
- Orgànul cel·lular → unió de complexos supramoleculars
- Nivell cel·lular → cèl·lules eucariotes i procariotes
Cèl·lula procariota
Cèl·lula eucariota
- Nivell pluricel·lular → Estructures de més d’una molècula.
Bioelements:
- Bioelements essencials (bioelements primaris)→ C,H,O,N,P,S
- Bioelements oligoelements → Fe, F, Cu
- Bioelements secundaris: Indispensables → Ca, Cl, Na, Fe, K, Mg
Variables → Br, Z, Ti
- Biomolècules → Inorgàniques: H2O, sals minerals
→ Orgàniques: Proteïnes, àcids nucleics, lípids, glúcids
Biomolècules i l’aigua:
- Proteïnes (oxitocina) - Lípids (àcids grassos) - Àcids nucleics (ADN)
- Glúcids (glucosa) - Aigua circulant (sang) - Aigua intestical (exterior cel.)
- Aigua intracel·lular (citoplasma)
Els ponts d’hidrogen son enllaços que uneixen les molècules
dipolars entre si, en canvi, els enllaços covalents son les que
uneixen els àtoms per formar una molècula.
, Enllaços:
Enllaç iònic:
És la unió d’ions de diferents àtoms que aquests han de tenir una electronegativitat molt
diferent. Quan un element te una càrrega negativa atrau els electrons de l’altre element i
queda carregat positivament, en canvi, l'element amb càrrega positiva queda amb una
càrrega negativa. Finalment queden units per forces electroestàtiques.
Enllaç covalent:
Els àtoms comparteixen electrons que s’aparellen i formen parells d’electrons que li donen a
cadascun una òrbita externa estale. Les unions covalents entre els àtoms son fortes.
- Apolar: S’uneixen dos àtoms iguals o amb una electronegativitat semblant.
- Polar: S’uneixen dos àtoms amb diferent electronegativitat, la càrrega negativa es
delplaça a la positiva i per tant tindrà una polaritat.
Enllaç per les forces de Van der Waals:
Es dóna a causa de les atraccions electrostàtiques que s'originen en determinats moments,
per a que la distribució electrònica es torna asimetica a l’atzar.
Com més gran és la molècula, més força assoleix aquest enllaç, ja que hi ha més punts
d’atracció possibles i les capes electròniques es deformen més fàcilment. Aquest tipus de
forces també s'originen entre molècules polars i aumenten l’atracció.
Propietats de l’aigua:
- Sòlid: Les molècules estan unides per quatre ponts d'Hidrogen.
- Líquid: Les molècules es mouen més i no mantenen enllaços entre elles, només dos o
tres.
- Gasós: Les molècules no es relacionen entre elles, per tant no hi han ponts
d’Hidrogen. Les molècules “s’alliberen”.
Característiques fonamentals de l‘aigua:
- Elevada força de cohesió: és un líquid gairebé incompressible.
→ Elevada tensió superficial: la seva superfície oposi un gran resistència a trencar-se.
→ Capil·laritat: adhesió de molècules d’aigua a les parets dels conductes com de la
cohesió de molècules entre si.
