TEMA 1. LA RESTAURACIÓ 1875-1931
1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1902
1.1 UN NOU SISTEMA POLÍTIC
Fill Isabel II – Alfons XII – exiliat a Gran Bretanya vol tornar à Pronunciament a Sagunt a favor
seu.
Restauració d la Monarquia a favor:
- Conservadors Manteniment d l’ordre social i la propietat provada.
- Homes d negocis Monarquia com a garantia d’estabilitat, estat
- Militars d’alta graduació unitari i centralista.
Nou sistema – vol superar el problemes d la monarquia d’Isabel II à intervencionisme militar +
enfrontaments polítics.
Forma d’aconseguir-ho:
- Nova Constitució à Constitució del 1876 à caràcter moderat.
Característiques:
- Drets i llibertats.
- Sobirania compartida amb el rei – moderada.
- Corts amb dos cambres – Congrés i Senat.
- Religió oficial – catòlica.
- Torn dinàstic à sistema bipartidista – 2 partits liberals + conservadors , s’alternen.
Dona estabilitat al nou règim:
- Derrota dels Carlins.
- Instauració del concert econòmic al País Basc i Navarra – pagar impostos a l’estat.
- Fi d la guerra amb Cuba – tindran representació a les Corts.
, 1.2 SISTEMA BIPARTIDISTA
Partits dinàstics són els 2 partits.
Partit conservadors à liderat Cánovas del Castillo – dissenya el nou sistema polític.
Partit liberal à liderat Sagasta – polítiques progressistes dins els límits de la Constitució.
Funcionament del tro à bipartidista à quan el govern es desgastava el rei nomenava un nou
govern q sempre era el líder del partit en l’oposició. Es convocaven eleccions – frau electoral –
s’evitava q un mateix partit governes.
Caciquisme: persones amb autoritat o poder, bones relacions amb alcaldes i governadors.
Alternança del 1876 fins al 1898 à pacte del Pardo – acord per mantenir com a reina regent a
Maria Cristina fins la majoria d’edat d’Alfons XIII.
Els governs liberals van fer avanços à lleis d’associacions, sufragi universal masculí...
El sistema degenera à pèrdua d colònies.
1.3 FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA LES
DARRERES DÈCADES DEL S.XIX
El sistema polític impedia tenir prous diputats i tenir pes a: nacionalistes, republicans, carlins i
socialistes:
- Republicans à república com a forma d’estat, reformes per afavorir els + necessitats,
desenvolupament de l’educació, separació d’església i estat.
Partits republicans- + nombrós Partit Republicà Federal liderat Pi i Margall.
Sufragi universal masculí 1890
- Carlisme à derrotats militarment, resisteixen al País Basc i Navarra. Suport de
l’església.
s’intenta convertir en un partit de masses.
- Socialisme à 1980 amb els governs liberals – associacions obreres – afavorint PSOE i
la UGT.
Destaca a Madrid, Astúries i el País Basc, a Catalunya destaques associacions socialistes
a Bcn, Reus i Mataró.
1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1902
1.1 UN NOU SISTEMA POLÍTIC
Fill Isabel II – Alfons XII – exiliat a Gran Bretanya vol tornar à Pronunciament a Sagunt a favor
seu.
Restauració d la Monarquia a favor:
- Conservadors Manteniment d l’ordre social i la propietat provada.
- Homes d negocis Monarquia com a garantia d’estabilitat, estat
- Militars d’alta graduació unitari i centralista.
Nou sistema – vol superar el problemes d la monarquia d’Isabel II à intervencionisme militar +
enfrontaments polítics.
Forma d’aconseguir-ho:
- Nova Constitució à Constitució del 1876 à caràcter moderat.
Característiques:
- Drets i llibertats.
- Sobirania compartida amb el rei – moderada.
- Corts amb dos cambres – Congrés i Senat.
- Religió oficial – catòlica.
- Torn dinàstic à sistema bipartidista – 2 partits liberals + conservadors , s’alternen.
Dona estabilitat al nou règim:
- Derrota dels Carlins.
- Instauració del concert econòmic al País Basc i Navarra – pagar impostos a l’estat.
- Fi d la guerra amb Cuba – tindran representació a les Corts.
, 1.2 SISTEMA BIPARTIDISTA
Partits dinàstics són els 2 partits.
Partit conservadors à liderat Cánovas del Castillo – dissenya el nou sistema polític.
Partit liberal à liderat Sagasta – polítiques progressistes dins els límits de la Constitució.
Funcionament del tro à bipartidista à quan el govern es desgastava el rei nomenava un nou
govern q sempre era el líder del partit en l’oposició. Es convocaven eleccions – frau electoral –
s’evitava q un mateix partit governes.
Caciquisme: persones amb autoritat o poder, bones relacions amb alcaldes i governadors.
Alternança del 1876 fins al 1898 à pacte del Pardo – acord per mantenir com a reina regent a
Maria Cristina fins la majoria d’edat d’Alfons XIII.
Els governs liberals van fer avanços à lleis d’associacions, sufragi universal masculí...
El sistema degenera à pèrdua d colònies.
1.3 FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA LES
DARRERES DÈCADES DEL S.XIX
El sistema polític impedia tenir prous diputats i tenir pes a: nacionalistes, republicans, carlins i
socialistes:
- Republicans à república com a forma d’estat, reformes per afavorir els + necessitats,
desenvolupament de l’educació, separació d’església i estat.
Partits republicans- + nombrós Partit Republicà Federal liderat Pi i Margall.
Sufragi universal masculí 1890
- Carlisme à derrotats militarment, resisteixen al País Basc i Navarra. Suport de
l’església.
s’intenta convertir en un partit de masses.
- Socialisme à 1980 amb els governs liberals – associacions obreres – afavorint PSOE i
la UGT.
Destaca a Madrid, Astúries i el País Basc, a Catalunya destaques associacions socialistes
a Bcn, Reus i Mataró.
