COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO
Fundació: final s. I aC, per August.
Motiu: Reorganització administrativa de les províncies d’Hispània.
Localització: Plana entre el Besòs (portar aigua) i el Llobregat. Propera a Serra de
Collserola. Sobre del turó Tàber.
Habitants: Els primers, soldats llicenciats que van participar en campanyes d’August. Als
exmilitars se’ls donava el ius connubii (ciutadania romana) + parcel·la a l’interior + tros de
terra a l’exterior + paga pels serveis prestats.
Estructura de la ciutat: Model hipodàmic, amb cardo i decumanus maximus. A
l’encreuament, el fòrum amb el temple, del qual es conserven 4 columnes posteriors amb
arquitrau (situades damunt d’un podi). Segurament també havia cúria, basílica i porxos amb
locals. Extrems del cardo: porta principalis dextra i porta principalis sinistra; i a extrems del
decumanus: porta decumana i praetoria.
L’aigua arribava a través de dos aqüeductes: d’un queden algunes arcades i de l’altre, el
nom medieval del carrer dels Arcs.
Les institucions del govern eren igual a les de Roma, ja que la ciutat n’era un calc d’aquesta.
A partir del 313 aC, tingueren edificis dedicats al culte dels que en conservem: subsòl
excavat en una part de la ciutat, aula basilical, baptisteri per immersió, una basílica, part del
palau episcopal i altres restes que constitueixen el Museu d’Història de Barcelona.
Ter
mes
Com a mínim, hi havia dues: una a la plaça de Sant Miquel i l’altra més enllà dels murs a la
banda de mar.
Construcció: ½ s.II aC per una família de càrrecs importants a l’exèrcit i a Roma.
Estructura: formada per porxos i un aqüeducte. Alçada en un solar de propietat de la
família. A l’edat mitjana, sobre les restes del frigidarium es va construir l’església que dóna
nom a la plaça.
Murall
es
Van refortificar/reforçar la muralla inicial de la colònia de l’època d’August: van doblar el
gruix als 4m i van col·locar +70 torres, que eren de planta quadrada (excepte les que
envoltaven les portes i altres dels extrems, que eren circulars o semicirculars).
A la banda sud-est es va afegir un cos quadrangular que devia estar relacionat amb el port.
Fundació: final s. I aC, per August.
Motiu: Reorganització administrativa de les províncies d’Hispània.
Localització: Plana entre el Besòs (portar aigua) i el Llobregat. Propera a Serra de
Collserola. Sobre del turó Tàber.
Habitants: Els primers, soldats llicenciats que van participar en campanyes d’August. Als
exmilitars se’ls donava el ius connubii (ciutadania romana) + parcel·la a l’interior + tros de
terra a l’exterior + paga pels serveis prestats.
Estructura de la ciutat: Model hipodàmic, amb cardo i decumanus maximus. A
l’encreuament, el fòrum amb el temple, del qual es conserven 4 columnes posteriors amb
arquitrau (situades damunt d’un podi). Segurament també havia cúria, basílica i porxos amb
locals. Extrems del cardo: porta principalis dextra i porta principalis sinistra; i a extrems del
decumanus: porta decumana i praetoria.
L’aigua arribava a través de dos aqüeductes: d’un queden algunes arcades i de l’altre, el
nom medieval del carrer dels Arcs.
Les institucions del govern eren igual a les de Roma, ja que la ciutat n’era un calc d’aquesta.
A partir del 313 aC, tingueren edificis dedicats al culte dels que en conservem: subsòl
excavat en una part de la ciutat, aula basilical, baptisteri per immersió, una basílica, part del
palau episcopal i altres restes que constitueixen el Museu d’Història de Barcelona.
Ter
mes
Com a mínim, hi havia dues: una a la plaça de Sant Miquel i l’altra més enllà dels murs a la
banda de mar.
Construcció: ½ s.II aC per una família de càrrecs importants a l’exèrcit i a Roma.
Estructura: formada per porxos i un aqüeducte. Alçada en un solar de propietat de la
família. A l’edat mitjana, sobre les restes del frigidarium es va construir l’església que dóna
nom a la plaça.
Murall
es
Van refortificar/reforçar la muralla inicial de la colònia de l’època d’August: van doblar el
gruix als 4m i van col·locar +70 torres, que eren de planta quadrada (excepte les que
envoltaven les portes i altres dels extrems, que eren circulars o semicirculars).
A la banda sud-est es va afegir un cos quadrangular que devia estar relacionat amb el port.
