Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B
UNITAT 7: NIETZSCHE
1. Filosofia del Martell
Es basa a destruir les nostres creences. Un martell serveix per destruir coses.
1.1. Critica a la cultura occidental
➔ Nietz considera que la societat està en una situació de decadència. Abans de Sòcrates, la cultura
grega s’expressava a través de dos valors: esperit apol·lini (valor de la raó) i esperit dionisíac (valor
de la vida), que es complementaven, però Sòcrates va crear un distanciament entre ells. (Nietz
considera que Sòcrates és l’origen de la decadència de la societat)
➔ La moral occidental és una moral contranatural, ja que atempta contra la naturalesa i contra la vida.
Es tracta d'una moral que intenta frenar els instints humans, i, per això, va contra la mateixa natura i
la vida. La base fonamental d'aquesta moral ha estat, el Platonisme, que han fet creure la
possibilitat de l'existència d'una vida més enllà del món material.
Així, Nietzsche afirma l'existència de dos tipus de morals:
◆ La Moral dels Esclaus: És la inversió dels autèntics valors: el dolor, l'amabilitat, la
compassió, la resignació, la paciència... Aquesta moral és rebutjada per Nietzsche i tot el
seu pensament té sentit en intentar substituir aquesta moral dels esclaus per la moral dels
senyors.
◆ La Moral dels Senyors: Una moral que estima la vida, el poder, el plaer, la noblesa: la moral
pròpia del Superhome. Aquesta és la moral proposada per Nietzsche. Establerta aquesta
distinció, Nietzsche afirma que la Història mostra que els dèbils han acabat imposant els
seus valors als forts.
1.2. Critica a la filosofia tradicional
És una crítica directa a la visió Platònica que considera l'existència d'una part immaterial de l'ésser humà,
superior a la matèria, sent així, pel platonisme, més important la vida més enllà de la mort que aquesta
vida, l'única existent per a Nietzsche. Cal fer fora d'Occident aquesta visió gens fidel a la terra i ser
conscients que només hi és la terra.
➔ Concepte de veritat:
Nietzsche considera que la veritat és un dels valors transformats, ja que la realitat és canvi a venir i
no una realitat constant. És el platonisme el principal responsable d'aquesta transformació de la
forma d'entendre la realitat.
1.3. Critica a la Religió (o al Cristianisme)
La Crítica a la Religió és una conseqüència directa a la crítica de la filosofia tradicional. Tota religió neix de
la por, les angoixes i les necessitats. Així, cap religió no ha tingut mai cap veritat.
El Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religió Clàssica de Grècia i Roma, inventant-se un
món ideal que porta la desvaloració del món terrenal.
➔ Suposa la pèrdua més forta dels instints.
➔ Fomenta els valors decadents de l'obediència, el sacrifici... que són sentiment propis del ramat.
➔ El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acció instintiva de l'ésser humà.
Nietz critica a la figura del sacerdot i la seva visió ascètica de la vida, el qual té com a característica més
important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que atempta contra la vida. A més,
afirma que la religió ha comportat l’aparició de la culpa.
L’ascetisme pot ser una pràctica bona per al propi domini, però no és bona si es fa per figues externes.
1
UNITAT 7: NIETZSCHE
1. Filosofia del Martell
Es basa a destruir les nostres creences. Un martell serveix per destruir coses.
1.1. Critica a la cultura occidental
➔ Nietz considera que la societat està en una situació de decadència. Abans de Sòcrates, la cultura
grega s’expressava a través de dos valors: esperit apol·lini (valor de la raó) i esperit dionisíac (valor
de la vida), que es complementaven, però Sòcrates va crear un distanciament entre ells. (Nietz
considera que Sòcrates és l’origen de la decadència de la societat)
➔ La moral occidental és una moral contranatural, ja que atempta contra la naturalesa i contra la vida.
Es tracta d'una moral que intenta frenar els instints humans, i, per això, va contra la mateixa natura i
la vida. La base fonamental d'aquesta moral ha estat, el Platonisme, que han fet creure la
possibilitat de l'existència d'una vida més enllà del món material.
Així, Nietzsche afirma l'existència de dos tipus de morals:
◆ La Moral dels Esclaus: És la inversió dels autèntics valors: el dolor, l'amabilitat, la
compassió, la resignació, la paciència... Aquesta moral és rebutjada per Nietzsche i tot el
seu pensament té sentit en intentar substituir aquesta moral dels esclaus per la moral dels
senyors.
◆ La Moral dels Senyors: Una moral que estima la vida, el poder, el plaer, la noblesa: la moral
pròpia del Superhome. Aquesta és la moral proposada per Nietzsche. Establerta aquesta
distinció, Nietzsche afirma que la Història mostra que els dèbils han acabat imposant els
seus valors als forts.
1.2. Critica a la filosofia tradicional
És una crítica directa a la visió Platònica que considera l'existència d'una part immaterial de l'ésser humà,
superior a la matèria, sent així, pel platonisme, més important la vida més enllà de la mort que aquesta
vida, l'única existent per a Nietzsche. Cal fer fora d'Occident aquesta visió gens fidel a la terra i ser
conscients que només hi és la terra.
➔ Concepte de veritat:
Nietzsche considera que la veritat és un dels valors transformats, ja que la realitat és canvi a venir i
no una realitat constant. És el platonisme el principal responsable d'aquesta transformació de la
forma d'entendre la realitat.
1.3. Critica a la Religió (o al Cristianisme)
La Crítica a la Religió és una conseqüència directa a la crítica de la filosofia tradicional. Tota religió neix de
la por, les angoixes i les necessitats. Així, cap religió no ha tingut mai cap veritat.
El Cristianisme ha acabat invertint els valors propis de la Religió Clàssica de Grècia i Roma, inventant-se un
món ideal que porta la desvaloració del món terrenal.
➔ Suposa la pèrdua més forta dels instints.
➔ Fomenta els valors decadents de l'obediència, el sacrifici... que són sentiment propis del ramat.
➔ El concepte de pecat atempta contra la vida, ja que limita l'acció instintiva de l'ésser humà.
Nietz critica a la figura del sacerdot i la seva visió ascètica de la vida, el qual té com a característica més
important el ressentiment que el porta a proposar una moral antinatural que atempta contra la vida. A més,
afirma que la religió ha comportat l’aparició de la culpa.
L’ascetisme pot ser una pràctica bona per al propi domini, però no és bona si es fa per figues externes.
1
