Naïm El Harrak, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B
UNITAT 2: PLATÓ
1. Context
1.1. Hermenèutica
Plató escrivia en forma de diàleg a causa de la influència de Sòcrates, als seus diàlegs va
introduir altres filòsofs, tot i que Sòcrates sempre hi apareixia, cosa que deixa clara la
importància de Sòcrates per Plató, de fet, quan Sòcrates va morir se'n va anar d'Atenes i va viure
en la soledat a causa de la seva tristesa.
Hi ha tres hipòtesis sobre les seves obres:
1. Sòcrates representa Plató (principal).
2. Plató és representat per una combinació de personatges.
3. Plató no és cap personatge ni cap combinació.
1.2. Influències
En el pensament de Plató hi podem trobar les següents influències presocràtiques:
● Heràclit. Plató crearà un món totalment sotmès al canvi i, per tant, incognoscible, tal com
és el món d'Heràclit: el Món Sensible.
● Parmènides. Plató crearà un món similar, però no igual, a l'Ésser de Parmènides: El Món
Intel·ligible. La diferència més important serà que Plató no considerarà l'existència d'un
sol Ser, sinó de molts éssers diferents i diferenciats (les Idees).
● Pitàgores. La concepció de l'ànima com a presonera d'un cos (reencarnació) i la
importància de les matemàtiques seran acceptades per Plató.
● Sòcrates. Plató l’utilitza com un personatge que fa la maièutica→ dialèctica
1.3. Política
Plató no està d'acord amb el fet que Sòcrates s'hagi condemnat a mort→ creu que la societat
està mal organitzada→ s'interessa en la política: escriu algunes obres de política com la
república de plató.
No creia en la democràcia perquè pensava que la veritat era independent al que la majoria de les
persones pensessin, s'havia d'escollir una persona experta del tema→ si un governador és
demòcrata no és bon governador, doncs ell hauria de saber quin és el millor camí per millorar.
● Per trobar un bon governador, aquest, no ha de voler tenir el poder sinó, el bé per a tota
la ciutadania.
Vol una reforma política:
1. Han de governar els filòsofs més savis.
2. A la política i la ciència no s'han de tenir en compte les opinions, sinó el coneixement
rigorós. (la ciència no és democràtica)
Va crear una acadèmia per a portar aquestes regles a la realitat, intentava educar als futurs
governants perquè la societat fos com ell pensava que hauria de ser. Considerava que la politica
era demagogia, “paideia”.
1
, Naïm El Harrak, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B
2. Metafísica/Epistemologia
Hi han dues teories interpretades per a intentar entendre a Plató: Teoria de les idees i la Teoria
dels principis.
La teoria de les idees soluciona el problema entre Parmènides i Heràclit, Plató formula que hi ha
dos mons:
● El Món Sensible: Format pels objectes materials, és exactament igual al món d'Heràclit,
un món on tot canvia.
● El Món Intel·ligible: Format per universals (Idees), és un món perfecte, immutable i, per
tant, cognoscible, món no físic→ entitats autònomes i reals amb existència pròpia.
Idees: realitats independents, absolutes, eternes i intel·ligibles. La idea és anterior i superior→ la
idea existeix malgrat que encara no la coneguem. (no la generem nosaltres mitjançant un procés
d’abstracció, sempre ha estat)
● Tot té una idea, i hi ha una “jerarquia”, on es defineix que hi han unes idees superiors a
altres:
La dialèctica està inspirada en la maièutica de Sòcrates, és la disciplina més elevada que s'ha
d'ensenyar, ja que l'art de la comunicació ens permet ascendir i arribar a les idees més elevades
que existeixen.
Les idees de valors d’alguna cosa abstracta no les podem definir amb fenòmens, però atribuïm a
una acció la idea d'un valor, aquestes accions són "alimentades" per la idea del valor associada.
Metàfora de la línia
Línia que indica la gradualitat de l’extensió de coneixement:
● Opinió (doxa) coneixement superflu:
El coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, és del tot impossible
(recordem la teoria d'Heràclit). Però tampoc podem afirmar que d'aquest món tenim ignorància,
sinó que direm que d'aquest món només podem arribar a tenir opinió (Doxa) que serà definida
com el terme mitjà entre la ignorància i el coneixement.
2
UNITAT 2: PLATÓ
1. Context
1.1. Hermenèutica
Plató escrivia en forma de diàleg a causa de la influència de Sòcrates, als seus diàlegs va
introduir altres filòsofs, tot i que Sòcrates sempre hi apareixia, cosa que deixa clara la
importància de Sòcrates per Plató, de fet, quan Sòcrates va morir se'n va anar d'Atenes i va viure
en la soledat a causa de la seva tristesa.
Hi ha tres hipòtesis sobre les seves obres:
1. Sòcrates representa Plató (principal).
2. Plató és representat per una combinació de personatges.
3. Plató no és cap personatge ni cap combinació.
1.2. Influències
En el pensament de Plató hi podem trobar les següents influències presocràtiques:
● Heràclit. Plató crearà un món totalment sotmès al canvi i, per tant, incognoscible, tal com
és el món d'Heràclit: el Món Sensible.
● Parmènides. Plató crearà un món similar, però no igual, a l'Ésser de Parmènides: El Món
Intel·ligible. La diferència més important serà que Plató no considerarà l'existència d'un
sol Ser, sinó de molts éssers diferents i diferenciats (les Idees).
● Pitàgores. La concepció de l'ànima com a presonera d'un cos (reencarnació) i la
importància de les matemàtiques seran acceptades per Plató.
● Sòcrates. Plató l’utilitza com un personatge que fa la maièutica→ dialèctica
1.3. Política
Plató no està d'acord amb el fet que Sòcrates s'hagi condemnat a mort→ creu que la societat
està mal organitzada→ s'interessa en la política: escriu algunes obres de política com la
república de plató.
No creia en la democràcia perquè pensava que la veritat era independent al que la majoria de les
persones pensessin, s'havia d'escollir una persona experta del tema→ si un governador és
demòcrata no és bon governador, doncs ell hauria de saber quin és el millor camí per millorar.
● Per trobar un bon governador, aquest, no ha de voler tenir el poder sinó, el bé per a tota
la ciutadania.
Vol una reforma política:
1. Han de governar els filòsofs més savis.
2. A la política i la ciència no s'han de tenir en compte les opinions, sinó el coneixement
rigorós. (la ciència no és democràtica)
Va crear una acadèmia per a portar aquestes regles a la realitat, intentava educar als futurs
governants perquè la societat fos com ell pensava que hauria de ser. Considerava que la politica
era demagogia, “paideia”.
1
, Naïm El Harrak, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B
2. Metafísica/Epistemologia
Hi han dues teories interpretades per a intentar entendre a Plató: Teoria de les idees i la Teoria
dels principis.
La teoria de les idees soluciona el problema entre Parmènides i Heràclit, Plató formula que hi ha
dos mons:
● El Món Sensible: Format pels objectes materials, és exactament igual al món d'Heràclit,
un món on tot canvia.
● El Món Intel·ligible: Format per universals (Idees), és un món perfecte, immutable i, per
tant, cognoscible, món no físic→ entitats autònomes i reals amb existència pròpia.
Idees: realitats independents, absolutes, eternes i intel·ligibles. La idea és anterior i superior→ la
idea existeix malgrat que encara no la coneguem. (no la generem nosaltres mitjançant un procés
d’abstracció, sempre ha estat)
● Tot té una idea, i hi ha una “jerarquia”, on es defineix que hi han unes idees superiors a
altres:
La dialèctica està inspirada en la maièutica de Sòcrates, és la disciplina més elevada que s'ha
d'ensenyar, ja que l'art de la comunicació ens permet ascendir i arribar a les idees més elevades
que existeixen.
Les idees de valors d’alguna cosa abstracta no les podem definir amb fenòmens, però atribuïm a
una acció la idea d'un valor, aquestes accions són "alimentades" per la idea del valor associada.
Metàfora de la línia
Línia que indica la gradualitat de l’extensió de coneixement:
● Opinió (doxa) coneixement superflu:
El coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, és del tot impossible
(recordem la teoria d'Heràclit). Però tampoc podem afirmar que d'aquest món tenim ignorància,
sinó que direm que d'aquest món només podem arribar a tenir opinió (Doxa) que serà definida
com el terme mitjà entre la ignorància i el coneixement.
2
