TEMA 1. Possibles preguntes examen
1.- Què és el dret administratiu i quina és l’essència del dret administratiu. Què significa i quin és el contingut
de les normes jurídiques administratives.
Se podría decir que es el derecho propio y peculiar de las administraciones públicas, solo que esta definición habría
que matizarla. Podriamos definir que el derecho administrativo comprende un conjunto o sistema de normas jurídicas,
muy numerosas, por cierto, que tienen por referencia común a la Administración Pública. Esas normas regulan la
organización administrativa, la actividad de la Administración, sus relaciones con otros sujetos de derecho, privados y
públicos, y los controles jurídicos a que aquélla está sometida. Ese sistema normativo conforma un ordenamiento
jurídico peculiar, en el sentido de que se funda en principios propios y característicos y en un conjunto de conceptos,
técnicas y reglas de integración que lo diferencian de otras ramas del derecho1, ya sea del derecho privado --civil,
mercantil, laboral- o de otras parcelas del derecho público -constitucional, penal, internacional. Tambien hay que
señalar, no todo el derecho que se aplica a las relaciones, internas o externas, de la Administración es derecho
administrativo, mientras que una parte de la legislación administrativa se aplica también a sujetos que no constituyen
propiamente Administración Pública.
La peculiaridad deriva de la naturaleza institucional de la Administración. Ésta no es un sujeto jurídico como cualquier
otro, sino que es un poder público que tiene por finalidad, como se ha dicho, servir los intereses generales. La
Administración, a diferencia de los particulares, no tiene fines propios, sino que es una institución cuya única razón de
ser y cuya fuente de legitimidad es actuar para satisfacer los intereses generales o públicos. El interés general, se
define por los parlamentos o asambleas legislativas a través de las leyes, y por los gobiernos al ejecutarlas y
desarrollarlas. Para la gestión de los intereses generales, las leyes atribuyen a la Administración Pública un conjunto
de poderes, de prerrogativas, de facultades. En virtud de ellas, la Administración puede adoptar decisiones unilaterales
con fuerza jurídica vinculante, es decir, de obligado cumplimiento por aquellos a quienes van dirigidas.
2.-L’administració territorial: concepte i característiques . El Govern i l’Administració Generals de l’Estat i de
la Generalitat. Els governs locals.
Les entitats territorials constitueixen l'organització administrativa general de comunitats de ciutadans que conviuen en
un determinat territori. Per a aquestes entitats el territori és més que l'espai físic en el qual poden exercir vàlidament
les seves competències, és un element constitutiu (un pressupost necessari), ja que defineix la unitat de convivència
política que és el seu substrat.
Són Administracions territorials: L'Administració de l'Estat, Les administracions de les comunitats autònomes, Les
administracions locals que tenen reconegut aquest caràcter per la CE i la LBRL(Llei de bases de règim local). Els
Municipis, Les Províncies, Les Illes en els arxipèlags balear i canari. També ho són els territoris històrics a Euskadi i a
Catalunya les vegueries. les comarques i l’àrea metropolitana de Barcelona i el Consell General d’Aràn. Les altres
entitats locals previstes a la LBRL o a la legislació autonòmica no tenen caràcter d’administració territorial.
Les entitats territorials es caracteritzen per:
1. La universalitat dels seus fins:
- Es caracteritzen per gestionar tots aquells interessos públics que deriven de la demanda de les
col·lectivitats. Si no tenen la competència per gestionar tots els interessos per ells mateixos, han de
interessar la seva defensa o promoció per altres ens públics
- En aquest sentit, l'article 2 LBRL reconeix als municipis, les províncies i les Illes «el seu dret a
intervenir en tots els assumptes que afectin directament al cercle dels seus interessos»
1
, 2. Estendre les seves competències potencialment a tots els subjectes que es troben en el seu
territori.
En canvi, els ens no territorials actuen els seus poders només en relació amb determinats ciutadans
(quan actuen o són afectats pels àmbits de competència i responsabilitat sectorials encomanats a la
gestió dels ens institucionals) que es troben dins de l'àmbit territorial al qual s'estén la seva
competència
3) Tenir atribuïdes la generalitat de les potestats públiques pròpies de les Administracions
Públiques:
- La universalitat dels seus fins implica l'atribució de poders públics superiors: el poder reglamentari,
el expropiatori, el tributari, la capacitat de ser titular de domini públic ...
- Aquestes són facultats es reconeixen en favor dels ens territorials, no dels no territorials
4) Capacitat per autodefinir els interessos públics que han de servir, dins l'àmbit natural dels
interessos que els són propis-
Als ens territorials els correspon qualificar una necessitat com a necessitat pública, assumir activitats
noves, determinar les finalitats públiques a perseguir, organitzar la seva realització o prestació
Per contra, els ens no territorials es limiten a gestionar un servei concret o un àmbit de responsabilitat
pública concret, que els ha estat atribuït per un ens territorial, sense poder estendre o canviar aquest
servei o àmbit d’activitat o autoatribuir-se’n un de nou.
A) Govern
Característiques del Govern del ’Estat
- El Govern és un òrgan constitucional: està previst i regulat en els aspectes fonamentals en la CE en
el Títol «Del Govern i l’Administració» (arts. 97 a 107) i en el Títol V «De les relacions entre el
Govern i les Corts Generals» (arts. 108-116)
- Les previsions constitucionals estan desplegades per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern
- La CE no defineix el Govern només com a poder executiu, sinó que en l’actualitat és el veritable
motor del sistema polític
- Li correspon executar les lleis i l’exercici de la potestat reglamentària però la seva funció principal
és governar, és a dir, dirigir la política general de l’Estat
- La funció de direcció política de l’Estat la realitza juntament amb les Corts Generals
- La funció de direcció de l’Administració l'exerceix en exclusiva
- El Govern com a institució política s’estructura segons el Dret vigent a través d’un òrgan col·legiat,
el Consell de Ministres: Govern i Consell de Ministres en la Llei del Govern són expressions
sinònimes
A) Administració General de l’Estat (té personalitat jurídica única)
-Conjunt d'òrgans i unitats administratives sota la direcció del Govern que s'ordenen sota una única
personalitat jurídica per exercir el conjunt de competències executives que la Constitució reserva a
l'Estat .
Els òrgans administratius i les unitats administratives
Cadascuna de les administracions o entitats públiques opera a través d'una pluralitat d'unitats o centres
que imputen la seva activitat a la persona o entitat jurídica que formen part. Aquests centres es
denominen per la Llei unitats administratives i òrgans administratius
1.- Què és el dret administratiu i quina és l’essència del dret administratiu. Què significa i quin és el contingut
de les normes jurídiques administratives.
Se podría decir que es el derecho propio y peculiar de las administraciones públicas, solo que esta definición habría
que matizarla. Podriamos definir que el derecho administrativo comprende un conjunto o sistema de normas jurídicas,
muy numerosas, por cierto, que tienen por referencia común a la Administración Pública. Esas normas regulan la
organización administrativa, la actividad de la Administración, sus relaciones con otros sujetos de derecho, privados y
públicos, y los controles jurídicos a que aquélla está sometida. Ese sistema normativo conforma un ordenamiento
jurídico peculiar, en el sentido de que se funda en principios propios y característicos y en un conjunto de conceptos,
técnicas y reglas de integración que lo diferencian de otras ramas del derecho1, ya sea del derecho privado --civil,
mercantil, laboral- o de otras parcelas del derecho público -constitucional, penal, internacional. Tambien hay que
señalar, no todo el derecho que se aplica a las relaciones, internas o externas, de la Administración es derecho
administrativo, mientras que una parte de la legislación administrativa se aplica también a sujetos que no constituyen
propiamente Administración Pública.
La peculiaridad deriva de la naturaleza institucional de la Administración. Ésta no es un sujeto jurídico como cualquier
otro, sino que es un poder público que tiene por finalidad, como se ha dicho, servir los intereses generales. La
Administración, a diferencia de los particulares, no tiene fines propios, sino que es una institución cuya única razón de
ser y cuya fuente de legitimidad es actuar para satisfacer los intereses generales o públicos. El interés general, se
define por los parlamentos o asambleas legislativas a través de las leyes, y por los gobiernos al ejecutarlas y
desarrollarlas. Para la gestión de los intereses generales, las leyes atribuyen a la Administración Pública un conjunto
de poderes, de prerrogativas, de facultades. En virtud de ellas, la Administración puede adoptar decisiones unilaterales
con fuerza jurídica vinculante, es decir, de obligado cumplimiento por aquellos a quienes van dirigidas.
2.-L’administració territorial: concepte i característiques . El Govern i l’Administració Generals de l’Estat i de
la Generalitat. Els governs locals.
Les entitats territorials constitueixen l'organització administrativa general de comunitats de ciutadans que conviuen en
un determinat territori. Per a aquestes entitats el territori és més que l'espai físic en el qual poden exercir vàlidament
les seves competències, és un element constitutiu (un pressupost necessari), ja que defineix la unitat de convivència
política que és el seu substrat.
Són Administracions territorials: L'Administració de l'Estat, Les administracions de les comunitats autònomes, Les
administracions locals que tenen reconegut aquest caràcter per la CE i la LBRL(Llei de bases de règim local). Els
Municipis, Les Províncies, Les Illes en els arxipèlags balear i canari. També ho són els territoris històrics a Euskadi i a
Catalunya les vegueries. les comarques i l’àrea metropolitana de Barcelona i el Consell General d’Aràn. Les altres
entitats locals previstes a la LBRL o a la legislació autonòmica no tenen caràcter d’administració territorial.
Les entitats territorials es caracteritzen per:
1. La universalitat dels seus fins:
- Es caracteritzen per gestionar tots aquells interessos públics que deriven de la demanda de les
col·lectivitats. Si no tenen la competència per gestionar tots els interessos per ells mateixos, han de
interessar la seva defensa o promoció per altres ens públics
- En aquest sentit, l'article 2 LBRL reconeix als municipis, les províncies i les Illes «el seu dret a
intervenir en tots els assumptes que afectin directament al cercle dels seus interessos»
1
, 2. Estendre les seves competències potencialment a tots els subjectes que es troben en el seu
territori.
En canvi, els ens no territorials actuen els seus poders només en relació amb determinats ciutadans
(quan actuen o són afectats pels àmbits de competència i responsabilitat sectorials encomanats a la
gestió dels ens institucionals) que es troben dins de l'àmbit territorial al qual s'estén la seva
competència
3) Tenir atribuïdes la generalitat de les potestats públiques pròpies de les Administracions
Públiques:
- La universalitat dels seus fins implica l'atribució de poders públics superiors: el poder reglamentari,
el expropiatori, el tributari, la capacitat de ser titular de domini públic ...
- Aquestes són facultats es reconeixen en favor dels ens territorials, no dels no territorials
4) Capacitat per autodefinir els interessos públics que han de servir, dins l'àmbit natural dels
interessos que els són propis-
Als ens territorials els correspon qualificar una necessitat com a necessitat pública, assumir activitats
noves, determinar les finalitats públiques a perseguir, organitzar la seva realització o prestació
Per contra, els ens no territorials es limiten a gestionar un servei concret o un àmbit de responsabilitat
pública concret, que els ha estat atribuït per un ens territorial, sense poder estendre o canviar aquest
servei o àmbit d’activitat o autoatribuir-se’n un de nou.
A) Govern
Característiques del Govern del ’Estat
- El Govern és un òrgan constitucional: està previst i regulat en els aspectes fonamentals en la CE en
el Títol «Del Govern i l’Administració» (arts. 97 a 107) i en el Títol V «De les relacions entre el
Govern i les Corts Generals» (arts. 108-116)
- Les previsions constitucionals estan desplegades per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern
- La CE no defineix el Govern només com a poder executiu, sinó que en l’actualitat és el veritable
motor del sistema polític
- Li correspon executar les lleis i l’exercici de la potestat reglamentària però la seva funció principal
és governar, és a dir, dirigir la política general de l’Estat
- La funció de direcció política de l’Estat la realitza juntament amb les Corts Generals
- La funció de direcció de l’Administració l'exerceix en exclusiva
- El Govern com a institució política s’estructura segons el Dret vigent a través d’un òrgan col·legiat,
el Consell de Ministres: Govern i Consell de Ministres en la Llei del Govern són expressions
sinònimes
A) Administració General de l’Estat (té personalitat jurídica única)
-Conjunt d'òrgans i unitats administratives sota la direcció del Govern que s'ordenen sota una única
personalitat jurídica per exercir el conjunt de competències executives que la Constitució reserva a
l'Estat .
Els òrgans administratius i les unitats administratives
Cadascuna de les administracions o entitats públiques opera a través d'una pluralitat d'unitats o centres
que imputen la seva activitat a la persona o entitat jurídica que formen part. Aquests centres es
denominen per la Llei unitats administratives i òrgans administratius
