UNITAT
morfologia
1.CATEGORIES GRAMATICALS
VARIABLES INVARIABLES
-Nom -Adverbi
-Verb -Preposició
-Adjectiu -Conjunció
-Determinant
-Pronom
Hi ha categories variables o flexives, és a dir, que es conjuguen, i d’altres
invariables.
1.1 Les categories variables
Les categories variables poden ser de dos tipus, nominals o verbals.
Les nominals són aquelles que varien en gènere i nombre, mentre que les
verbals varien en nombre, persona, aspecte, mode, temps i veu.
NOMINALS: -Nom
-Adjectiu VERBALS: -Verb
-Pronom
-Determinant
1.2 Les categories invariables
Les categories invariables són aquelles que no varien, és a dir, els adverbis,
les preposicions (simples o compostes) i les conjuncions.
1.2.1 Els adverbis
Poden ser acabats en -ment, adjectivals, de grau o quantitatius,
demostratius, acabats en -s i locucions adverbials.
1.2.2 Les preposicions
Poden ser simples, formades per una sola, paraula o compostes. Les
simples es poden classificar segons si són àtones o tòniques.
Tòniques Àtones Compostes
• Abans • Després • Excepte • Sobre •A • Per a
• Arran • Vers • Fora • Sota • Amb • Cap a
• Arreu • Dins • Llevat • Tret • En • Com a
• Contra • Dintre • Lluny • Devers • Per • Des de
• Dalt • Durant • Malgrat • Vora • De • Fins a
• Damunt • Enfornt • Menys
• Darrere • Enmig • Mitjançant
• Davall • Entorn • Prop
• Davant • Entre • Rere
• Deçà • Entremig • Segons
• Dellà • Envers • Sense
2
, 1.2.3 Les conjuncions
Uneixen oracions i poden ser copulatives, disjuntives, il·latives, distributives,
adversatives I continuatives.
MORFOLOGIA NOMINAL
Les categories nominals són aquelles que varien en gènere (masculí, femení)
I nombre (singular, plural).
2. EL NOM
2.1 Gènere
Segons el gènere poden ser masculins o femenins.
Flexius masculins Flexius femenins
• Ø→ No hi ha marca vocàlica de gènere, sinó • -e→ no es una marca de gènere: classe,
és tot el lexema. Ex: cabell, medi mare, llebre
• -e→No tenen femení (afegint -a) Ex: ase/ • -a→ barca, cursa, sala
somera pare/mare. • -o→ moto
• -a→no és general però també està. Ex: • Ø→felicitat
cometa, dia, idioma. (causa problemes per als • altres→dermis, domus (casa), necrosi
estrangers que estan aprenent la llengua)
• -o→ Ex: amo, suro, toro
• altres→ bigoti, concurs, globus…
Canvi de gènere
• Concordança: és l’article el que ens diu el gènere. El guia→ La guia
• Canvi radical: bou→ vaca
• Sufixació: duc→ duquessa
• Flexió: conductor→ conductora
2.2 Classes de noms
Els noms poden ser pròpis o comuns i dintre d’aquests hi ha més subgrups.
PRÒPIS: COMUNS:
• De persona (Marta) • Comptables/No comptables (Amic/Oli)
• Geogràfic (Austràlia) • Concrets/Abstractes (Casa/Felicitat)
• Altres entitats úniques.(El Liceu) • Individual/Col·lectiu (Nen/Equip)
• Quantitatiu (Tros)
morfologia
1.CATEGORIES GRAMATICALS
VARIABLES INVARIABLES
-Nom -Adverbi
-Verb -Preposició
-Adjectiu -Conjunció
-Determinant
-Pronom
Hi ha categories variables o flexives, és a dir, que es conjuguen, i d’altres
invariables.
1.1 Les categories variables
Les categories variables poden ser de dos tipus, nominals o verbals.
Les nominals són aquelles que varien en gènere i nombre, mentre que les
verbals varien en nombre, persona, aspecte, mode, temps i veu.
NOMINALS: -Nom
-Adjectiu VERBALS: -Verb
-Pronom
-Determinant
1.2 Les categories invariables
Les categories invariables són aquelles que no varien, és a dir, els adverbis,
les preposicions (simples o compostes) i les conjuncions.
1.2.1 Els adverbis
Poden ser acabats en -ment, adjectivals, de grau o quantitatius,
demostratius, acabats en -s i locucions adverbials.
1.2.2 Les preposicions
Poden ser simples, formades per una sola, paraula o compostes. Les
simples es poden classificar segons si són àtones o tòniques.
Tòniques Àtones Compostes
• Abans • Després • Excepte • Sobre •A • Per a
• Arran • Vers • Fora • Sota • Amb • Cap a
• Arreu • Dins • Llevat • Tret • En • Com a
• Contra • Dintre • Lluny • Devers • Per • Des de
• Dalt • Durant • Malgrat • Vora • De • Fins a
• Damunt • Enfornt • Menys
• Darrere • Enmig • Mitjançant
• Davall • Entorn • Prop
• Davant • Entre • Rere
• Deçà • Entremig • Segons
• Dellà • Envers • Sense
2
, 1.2.3 Les conjuncions
Uneixen oracions i poden ser copulatives, disjuntives, il·latives, distributives,
adversatives I continuatives.
MORFOLOGIA NOMINAL
Les categories nominals són aquelles que varien en gènere (masculí, femení)
I nombre (singular, plural).
2. EL NOM
2.1 Gènere
Segons el gènere poden ser masculins o femenins.
Flexius masculins Flexius femenins
• Ø→ No hi ha marca vocàlica de gènere, sinó • -e→ no es una marca de gènere: classe,
és tot el lexema. Ex: cabell, medi mare, llebre
• -e→No tenen femení (afegint -a) Ex: ase/ • -a→ barca, cursa, sala
somera pare/mare. • -o→ moto
• -a→no és general però també està. Ex: • Ø→felicitat
cometa, dia, idioma. (causa problemes per als • altres→dermis, domus (casa), necrosi
estrangers que estan aprenent la llengua)
• -o→ Ex: amo, suro, toro
• altres→ bigoti, concurs, globus…
Canvi de gènere
• Concordança: és l’article el que ens diu el gènere. El guia→ La guia
• Canvi radical: bou→ vaca
• Sufixació: duc→ duquessa
• Flexió: conductor→ conductora
2.2 Classes de noms
Els noms poden ser pròpis o comuns i dintre d’aquests hi ha més subgrups.
PRÒPIS: COMUNS:
• De persona (Marta) • Comptables/No comptables (Amic/Oli)
• Geogràfic (Austràlia) • Concrets/Abstractes (Casa/Felicitat)
• Altres entitats úniques.(El Liceu) • Individual/Col·lectiu (Nen/Equip)
• Quantitatiu (Tros)
