Lliço 13. La imputabilitat de l’incompliment i causes d’exoneració del
deutor
El terme imputabilitat fa referència a aquella persona a qui se li atribueix
l’incompliment, en canvi, la responsabilitat fa referència a qui suporta les
conseqüències.
1. Criteris d’imputació de la responsabilitat contractual
La imputació de l’incompliment fa referència a quin subjecte s’ha d’atribuir l’incompliment i en
conseqüència sobre qui han de recaure les seves conseqüències jurídiques. Normalment, serà
el deutor qui respondrà, però en alguns casos és possible que l’incompliment sigui imputable a
un tercer i també pot ser imputable al propi creditor o fins i tot a ningú.
1.1L’imputació al deutor
A. Criteris generals d’imputació al deutor
La regla general de la responsabilitat del deutor està basada en si ha incomplert amb el dol, la
culpa o la morositat.
Entenem per culpa la falta de diligència exigible, vol dir que el deutor no ha adoptat aquelles
mesures dirigides a evitar l’incompliment. Distingim:
- Model de diligència subjectiu (quan im suis): Implica mesurar la conducta del deutor en relació
al seu propi comportament, és a dir, com actua normalment en les mateixes circumstàncies. És
un model injust.
- Model de diligència objectiu (el bon pare de família): És la diligència de l’home raonable i
prudent, es tracta d’una clàusula supletòria perquè primer hem de tenir en compte l’autonomia
de la voluntat, és a dir, l’autonomia privada de la voluntat i després mirar com actuaria el bon
pare de família segons les circumstàncies.
- Model de diligència de la Lex Artis: L’obligació també s’ha d’aplicar segons la diligència
professional mitja del sector.
- Model de Culpa Lata: Coneguda també com la culpa greu, que s’equipara gairebé al dol.
• Entenem per dol aquella conducta antijurídica i intencionada del deutor dirigida a
provocar l’incompliment de l’obligació. No implica només la intenció de no complir, sinó
que hi ha acte i intenció dolosos. Aquest dol es produeix després d’haver fet el contracte
ben celebrat.
• El dol agreuja la responsabilitat del deutor, vol dir, que respon dels danys previsibles i
imprevisibles segons l’Art. 1107CC.
• La responsabilitat dolosa té caràcter inderrogable, el deutor dolós respon sempre.
• La càrrega de la prova tant de la culpa com del dol és del creditor com a criteri general.
En les obligacions de fer o de resultat la culpa del deutor es presumeix.
B. Responsabilitat del deutor per l’activitat dels seus auxiliars
El deutor moltes vegades no fa directament la prestació perquè ho fan els seus treballadors,
per tant,
el deutor no pot demandar als seus auxiliars? Al Codi Civil no ho trobarem, però sí que hi ha
determinats articles que responsabilitzen al deutor per l’activitat dels seus auxiliars:
- L’Art. 1564 CC fa referència a l’arrendatari
- L’Art. 1596 CC fa referència al contractista
- L’Art. 1721 CC fa referència al mandatari
- L’Art. 1784 CC fa referència a les fondes o massons.
1.2L’imputació a tercers de l’incompliment
deutor
El terme imputabilitat fa referència a aquella persona a qui se li atribueix
l’incompliment, en canvi, la responsabilitat fa referència a qui suporta les
conseqüències.
1. Criteris d’imputació de la responsabilitat contractual
La imputació de l’incompliment fa referència a quin subjecte s’ha d’atribuir l’incompliment i en
conseqüència sobre qui han de recaure les seves conseqüències jurídiques. Normalment, serà
el deutor qui respondrà, però en alguns casos és possible que l’incompliment sigui imputable a
un tercer i també pot ser imputable al propi creditor o fins i tot a ningú.
1.1L’imputació al deutor
A. Criteris generals d’imputació al deutor
La regla general de la responsabilitat del deutor està basada en si ha incomplert amb el dol, la
culpa o la morositat.
Entenem per culpa la falta de diligència exigible, vol dir que el deutor no ha adoptat aquelles
mesures dirigides a evitar l’incompliment. Distingim:
- Model de diligència subjectiu (quan im suis): Implica mesurar la conducta del deutor en relació
al seu propi comportament, és a dir, com actua normalment en les mateixes circumstàncies. És
un model injust.
- Model de diligència objectiu (el bon pare de família): És la diligència de l’home raonable i
prudent, es tracta d’una clàusula supletòria perquè primer hem de tenir en compte l’autonomia
de la voluntat, és a dir, l’autonomia privada de la voluntat i després mirar com actuaria el bon
pare de família segons les circumstàncies.
- Model de diligència de la Lex Artis: L’obligació també s’ha d’aplicar segons la diligència
professional mitja del sector.
- Model de Culpa Lata: Coneguda també com la culpa greu, que s’equipara gairebé al dol.
• Entenem per dol aquella conducta antijurídica i intencionada del deutor dirigida a
provocar l’incompliment de l’obligació. No implica només la intenció de no complir, sinó
que hi ha acte i intenció dolosos. Aquest dol es produeix després d’haver fet el contracte
ben celebrat.
• El dol agreuja la responsabilitat del deutor, vol dir, que respon dels danys previsibles i
imprevisibles segons l’Art. 1107CC.
• La responsabilitat dolosa té caràcter inderrogable, el deutor dolós respon sempre.
• La càrrega de la prova tant de la culpa com del dol és del creditor com a criteri general.
En les obligacions de fer o de resultat la culpa del deutor es presumeix.
B. Responsabilitat del deutor per l’activitat dels seus auxiliars
El deutor moltes vegades no fa directament la prestació perquè ho fan els seus treballadors,
per tant,
el deutor no pot demandar als seus auxiliars? Al Codi Civil no ho trobarem, però sí que hi ha
determinats articles que responsabilitzen al deutor per l’activitat dels seus auxiliars:
- L’Art. 1564 CC fa referència a l’arrendatari
- L’Art. 1596 CC fa referència al contractista
- L’Art. 1721 CC fa referència al mandatari
- L’Art. 1784 CC fa referència a les fondes o massons.
1.2L’imputació a tercers de l’incompliment
