UNITAT 2: ELS GLÚCIDS
1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS
1.1. EL CONCEPTE DE GLÚCID
Els glúcids o glícids són biomolècules formades per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), en una
proporció semblant a CnH2nOn (CH2O)n.
També se solen anomenar hidrats de carboni o carbohidrats per la proporció entre els àtoms.
En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a oxigen mitjançant un doble enllaç). El
grup carbonil pot ser un grup aldehid (-CHO), o un grup cetona (-CO-). Els glúcids es poden definir com a
polihidroxialdehids o polihidroxicetones.
1.2. LA CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS
Es classifiquen segons el nombre de cadenes polihidroxialdehíques o polihidroxicetòniques:
• Monosacàrids: glúcids constituïts per una sola cadena poli-.
• Oligosacàrids: glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids. Els més importants, els
disacàrids (dos monosacàrids).
• Polisacàrids: glúcids formats per la unió de més de deu monosacàrids.
A banda, també trobem els glicolípids (glúcids + lípids), o les glicoproteïnes (glúcids + proteïnes).
Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids mitjançant l’acció de enzims
hidrolases, es poden hidrolitzar. Els monosacàrids no es poden hidrolitzar.
2. ELS MONOSACÀRIDS
Són glúcids constituïts per una sola cadena poli-, que pot tenir de tres a set àtoms de carboni. S’anomenen
afegint -osa al nombre de carbonis. Segons el nombre d’àtoms de carboni de la seva cadena es classifiquen
en: trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses.
• Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i dolços. La solubilitat es
deguda al fet que tant els radicals hidroxil (-OH) com els radicals hidrogen (-H) presenten una
elevada polaritat elèctrica i estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua, que
també son polars.
• Propietats químiques: són capaços d’oxidar-se (perdre electrons) davant altres substàncies que,
en acceptar-los, es redueixen. Els glúcids són la font bàsica d’energia de les cèl·lules.
2.1. LES TRIOSES
Són glúcids formats per tres àtoms de carboni. Hi ha dues trioses: una que té un grup aldehid i una altra
que té un grup cetona.
L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotriosa s’anomena dihidroxiacetona. La fórmula empírica de
les dues és C3H6O3.
, El gliceraldehid té el segon àtom de carboni asimètric, és a dir, té les 4 valències lliures ocupades per
radicals diferents. Si se situa a dalt el grup aldehid s’hi poden distingir dos isòmers espacials o
estereoisòmers: el D-gliceraldehid (quan el -OH és a la dreta) i el L-gliceraldehid (quan el -OH és a
l’esquerra).
2.2. LES TETROSES
Són glúcids formats per quatre àtoms de carboni. Hi ha dues aldotetroses, l’eritrosa i la treosa, i una
cetotetrosa, l’eritrulosa. El les aldotetroses hi ha dos carbonis asimètrics (el 2 i el 3) i en l’eritrulosa només
el carboni 3 és asimètric.
Igual que per als altres monosacàrids, la configuració D o L es determina prenent com a referència el
carboni asimètric més allunyat del grup carbonil, que en les aldotetroses és el carboni 3.
Figura 1: són estereoisòmers enantiomorfs entre sí. Tal com es pot observar, les estructures enantiomorfes difereixen entre si en
la posició de tots els radicals -OH dels carbonis asimètrics. Corresponen a la mateixa substància, amb les mateixes propietats,
excepte l’activitat òptica en relació amb la llum polaritzada.
2.3. LES PENTOSES
Són monosacàrids amb cinc àtoms de carboni. Per la seva importància, cal destacar les aldopentoses D-
ribosa, en l’àcid ribonucleic (RNA), i la D-2-desoxiribosa, en l’àcid desoxiribonucleic (DNA).També cal
destacar la cetopentosa D-ribulosa, que és la molècula que, durant la fotosíntesi, reacciona amb el diòxid
de carboni, que així passa de ser matèria inorgànica a construir matèria orgànica.
En les pentoses, l’estructura molecular més estable no és la lineal, sinó la cíclica. Com els enllaços entre
els àtoms de carboni formen angles, a partir dels cinc carbonis la cadena tendeix a tancar-se i forma una
estructura pentagonal semblant a una molècula anomenada furan, raó per la qual reben el nom de
furanoses. Així, trobarem que dues aldoses reben el nom de ribofuranosa (ribosa) i desoxiribofuranosa
(desoxiribosa).
Figura 2: D-ribulosa. D-ribofuranosa (ribosa). D-2- desoxiribofuranosa (desoxirribosa)
2.4. LES HEXOSES
Són monosacàrids amb sis àtoms de carboni. A causa dels angles que formen els enllaços químics entre
si, l’estructura més freqüent de les hexoses no és la lineal o oberta sinó la cíclica o tancada.
1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS
1.1. EL CONCEPTE DE GLÚCID
Els glúcids o glícids són biomolècules formades per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), en una
proporció semblant a CnH2nOn (CH2O)n.
També se solen anomenar hidrats de carboni o carbohidrats per la proporció entre els àtoms.
En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a oxigen mitjançant un doble enllaç). El
grup carbonil pot ser un grup aldehid (-CHO), o un grup cetona (-CO-). Els glúcids es poden definir com a
polihidroxialdehids o polihidroxicetones.
1.2. LA CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS
Es classifiquen segons el nombre de cadenes polihidroxialdehíques o polihidroxicetòniques:
• Monosacàrids: glúcids constituïts per una sola cadena poli-.
• Oligosacàrids: glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids. Els més importants, els
disacàrids (dos monosacàrids).
• Polisacàrids: glúcids formats per la unió de més de deu monosacàrids.
A banda, també trobem els glicolípids (glúcids + lípids), o les glicoproteïnes (glúcids + proteïnes).
Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids mitjançant l’acció de enzims
hidrolases, es poden hidrolitzar. Els monosacàrids no es poden hidrolitzar.
2. ELS MONOSACÀRIDS
Són glúcids constituïts per una sola cadena poli-, que pot tenir de tres a set àtoms de carboni. S’anomenen
afegint -osa al nombre de carbonis. Segons el nombre d’àtoms de carboni de la seva cadena es classifiquen
en: trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses.
• Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i dolços. La solubilitat es
deguda al fet que tant els radicals hidroxil (-OH) com els radicals hidrogen (-H) presenten una
elevada polaritat elèctrica i estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua, que
també son polars.
• Propietats químiques: són capaços d’oxidar-se (perdre electrons) davant altres substàncies que,
en acceptar-los, es redueixen. Els glúcids són la font bàsica d’energia de les cèl·lules.
2.1. LES TRIOSES
Són glúcids formats per tres àtoms de carboni. Hi ha dues trioses: una que té un grup aldehid i una altra
que té un grup cetona.
L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i la cetotriosa s’anomena dihidroxiacetona. La fórmula empírica de
les dues és C3H6O3.
, El gliceraldehid té el segon àtom de carboni asimètric, és a dir, té les 4 valències lliures ocupades per
radicals diferents. Si se situa a dalt el grup aldehid s’hi poden distingir dos isòmers espacials o
estereoisòmers: el D-gliceraldehid (quan el -OH és a la dreta) i el L-gliceraldehid (quan el -OH és a
l’esquerra).
2.2. LES TETROSES
Són glúcids formats per quatre àtoms de carboni. Hi ha dues aldotetroses, l’eritrosa i la treosa, i una
cetotetrosa, l’eritrulosa. El les aldotetroses hi ha dos carbonis asimètrics (el 2 i el 3) i en l’eritrulosa només
el carboni 3 és asimètric.
Igual que per als altres monosacàrids, la configuració D o L es determina prenent com a referència el
carboni asimètric més allunyat del grup carbonil, que en les aldotetroses és el carboni 3.
Figura 1: són estereoisòmers enantiomorfs entre sí. Tal com es pot observar, les estructures enantiomorfes difereixen entre si en
la posició de tots els radicals -OH dels carbonis asimètrics. Corresponen a la mateixa substància, amb les mateixes propietats,
excepte l’activitat òptica en relació amb la llum polaritzada.
2.3. LES PENTOSES
Són monosacàrids amb cinc àtoms de carboni. Per la seva importància, cal destacar les aldopentoses D-
ribosa, en l’àcid ribonucleic (RNA), i la D-2-desoxiribosa, en l’àcid desoxiribonucleic (DNA).També cal
destacar la cetopentosa D-ribulosa, que és la molècula que, durant la fotosíntesi, reacciona amb el diòxid
de carboni, que així passa de ser matèria inorgànica a construir matèria orgànica.
En les pentoses, l’estructura molecular més estable no és la lineal, sinó la cíclica. Com els enllaços entre
els àtoms de carboni formen angles, a partir dels cinc carbonis la cadena tendeix a tancar-se i forma una
estructura pentagonal semblant a una molècula anomenada furan, raó per la qual reben el nom de
furanoses. Així, trobarem que dues aldoses reben el nom de ribofuranosa (ribosa) i desoxiribofuranosa
(desoxiribosa).
Figura 2: D-ribulosa. D-ribofuranosa (ribosa). D-2- desoxiribofuranosa (desoxirribosa)
2.4. LES HEXOSES
Són monosacàrids amb sis àtoms de carboni. A causa dels angles que formen els enllaços químics entre
si, l’estructura més freqüent de les hexoses no és la lineal o oberta sinó la cíclica o tancada.
