PRIMERA PART: EL DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME AL SEGLE
XIX
1. Demografia: una població en augment
La població de l’Antic Règim
Abans del s. XVIII el nombre d’habitants no va augmentar pas gaire. La raó és
ben senzilla. A causa de la tècnica rudimentària i l’escassetat d’adobs, els
recursos que provenien de la terra i del treball de la pagesia tenien un límit de
producció que no es podia sobrepassar. Quan augmentava la població, a partir
d’un determinat nombre de gent, els aliments esdevenien més escassos i, tot
seguit, la fam i el desnodriment feien acte de presència i, per tant, la població
disminuïa.
El canvi de tendència
Al llarg del s. XVIII i durant el segle següent però, aquesta situació va canviar.
La població va començar a augmentar i la productivitat agrària va créixer
considerablement. Amb l’arribada del maquinisme i de l’energia de vapor
aplicada a la indústria, les persones, per primer cop a la història, van poder
sobrepassar el límit de la producció d’aliments i créixer en nombre.
La historiografia explica aquest fenomen pel fet que al llarg de l’Edat
Contemporània, va morir menys gent que abans i, en canvi, va continuar
naixent el mateix nombre de persones. En el s. XVIII hi va haver moltes menys
epidèmies que abans, tot i que no se sap ben bé per què.
Consolidació i conseqüències del creixement
Més endavant, ja al llarg del s. XIX, la millora de la higiene i els progressos en
medicina –com la vacuna de la verola- van incidir molt en la disminució de la
mortalitat.
Aquest augment de la població, juntament amb les transformacions del camp,
va estimular la demanda de productes; és a dir, les ganes de comprar coses.
En els països on aquest estímul va coincidir amb l’existència de capitals,
innovacions tècniques i esperit d’empresa s’hi va desencadenar el procés
d’industrialització. El primer país on això va passar va ser Anglaterra durant el
s. XVIII
, 2. Les innovacions al camp
A partir del segon terç del s. XVIII es va produir un canvi en l’agricultura:
l’augment de la producció. D’aquí ve que els pagesos i els propietaris de terres
obtinguessin un excedent o sobrant prou important perquè d’altres persones
poguessin treballar a la indústria naixent.
Aquest canvi en la producció va ser possible, bàsicament, per la introducció de
noves tècniques de conreu. Aquestes innovacions van consistir principalment
en:
l’aparició de sembradores tirades per cavalls;
en la selecció d’animals i de noves races de bestiar; i
en una nova selecció de conreus que eliminà el guaret.
Durant les edats Mitjana i Moderna les terres s’havien de deixar descansar
perquè s’esgotaven. Durant el s. XVIII s’aconseguí una rotació que no esgotava
els sòls: una any gra; l’altre naps; el tercer, ordi; i el quart, farratges (prat
artificial per al bestiar).
També s’atorga força importància a la introducció de noves espècies vegetals
procedents sobretot d’Amèrica, com ara la patata. La seva extensió en la dieta
dels grups populars constituïa un exemple de les millores de la nutrició i, per
tant, d’una resistència més gran a les malalties i a la mort.
XIX
1. Demografia: una població en augment
La població de l’Antic Règim
Abans del s. XVIII el nombre d’habitants no va augmentar pas gaire. La raó és
ben senzilla. A causa de la tècnica rudimentària i l’escassetat d’adobs, els
recursos que provenien de la terra i del treball de la pagesia tenien un límit de
producció que no es podia sobrepassar. Quan augmentava la població, a partir
d’un determinat nombre de gent, els aliments esdevenien més escassos i, tot
seguit, la fam i el desnodriment feien acte de presència i, per tant, la població
disminuïa.
El canvi de tendència
Al llarg del s. XVIII i durant el segle següent però, aquesta situació va canviar.
La població va començar a augmentar i la productivitat agrària va créixer
considerablement. Amb l’arribada del maquinisme i de l’energia de vapor
aplicada a la indústria, les persones, per primer cop a la història, van poder
sobrepassar el límit de la producció d’aliments i créixer en nombre.
La historiografia explica aquest fenomen pel fet que al llarg de l’Edat
Contemporània, va morir menys gent que abans i, en canvi, va continuar
naixent el mateix nombre de persones. En el s. XVIII hi va haver moltes menys
epidèmies que abans, tot i que no se sap ben bé per què.
Consolidació i conseqüències del creixement
Més endavant, ja al llarg del s. XIX, la millora de la higiene i els progressos en
medicina –com la vacuna de la verola- van incidir molt en la disminució de la
mortalitat.
Aquest augment de la població, juntament amb les transformacions del camp,
va estimular la demanda de productes; és a dir, les ganes de comprar coses.
En els països on aquest estímul va coincidir amb l’existència de capitals,
innovacions tècniques i esperit d’empresa s’hi va desencadenar el procés
d’industrialització. El primer país on això va passar va ser Anglaterra durant el
s. XVIII
, 2. Les innovacions al camp
A partir del segon terç del s. XVIII es va produir un canvi en l’agricultura:
l’augment de la producció. D’aquí ve que els pagesos i els propietaris de terres
obtinguessin un excedent o sobrant prou important perquè d’altres persones
poguessin treballar a la indústria naixent.
Aquest canvi en la producció va ser possible, bàsicament, per la introducció de
noves tècniques de conreu. Aquestes innovacions van consistir principalment
en:
l’aparició de sembradores tirades per cavalls;
en la selecció d’animals i de noves races de bestiar; i
en una nova selecció de conreus que eliminà el guaret.
Durant les edats Mitjana i Moderna les terres s’havien de deixar descansar
perquè s’esgotaven. Durant el s. XVIII s’aconseguí una rotació que no esgotava
els sòls: una any gra; l’altre naps; el tercer, ordi; i el quart, farratges (prat
artificial per al bestiar).
També s’atorga força importància a la introducció de noves espècies vegetals
procedents sobretot d’Amèrica, com ara la patata. La seva extensió en la dieta
dels grups populars constituïa un exemple de les millores de la nutrició i, per
tant, d’una resistència més gran a les malalties i a la mort.
