Tema 6:
Percepció auditiva i integració multisensorial:
Des de el mateix que es neix hi ha una preferència cap a la veu de la mare al
néixer. També hi ha una preferència pel maternés (es la parla dirigida als
nadons) i per estímuls de parla vs. sorolls o silencia als 4 mesos. Per últim
també hi ha una discriminació de llengües i preferència per la llengua materna
als 2 mesos.
Percepció categoria:
El experiment que estudiem es de Eimas i cols. I fan el experiments amb
nadons de 1 a 4 mesos. Volen veure si la percepció categòrica ja esta present
quan naixem.
Van fer un continu, es a dir de /ba/ a /pa/. Utilitzen una tècnica que es diu
succió de alta amplitud. Quan els nens escolten una cosa de manera
novedosa comencen a succionar de manera mes rapida i mes intensa.
El pas de percebre de /b/ a /p/ en adults es de +20 a +40. Es a dir aquí es el
canvi categòric. I volen veure si succeeix el mateix en nadons. Per veure això
volem veure si s’habituen i es deshabituen. Per tant mirant la taxa de succió, al
inici quan posem el so /b/ com es novedos hi ha una taxa de succió major, però
quan els habituem aquest la taxa disminueix. I quan presentem un nou so, si
nosaltres pensem que els nadons si tenen una percepció categòrica, aquesta
taxa de succió tornarà a augmentar.
Hi han diverses opcions de resultat i per tant diferents hipòtesis:
o Si els nadons poden percebre diferencia en el TIV de 20 ms i no
perceben la parla de forma categòrica. Discriminaran sempre, es a dir
discriminaran tot.
o Si els nadons no poden percebre diferencies del TIV de 20 ms, no
discriminaran els estímuls en cap de les condicions.
o Si poden percebre diferencies en el tiv DE 20 ms i perceben
categorialment.
El que veiem empíricament es que es comporten com un adult, es a dir
reaccionen davant de la novetat i per tant tenen percepció categòrica. Això no
vol dir que sigui innata, perquè tenim exposició fetal als sons de la parla, per
tant tota aquesta exposició pot modular tot això, i quan neix ja ha tingut
experiència.
La re-organització perceptiva dels sons de la parla (perceptual
narrowing):
, Els recents nascuts japonesos poden discriminar entre la /r/ i la /l/. Per tant al
néixer podem discriminar tots els sons però quan creixem perdem aquesta
capacitat. El estudi de Werker i Tees van observar que es un fenomen que té
lloc cap al final del primer any de vida (10 a 12 mesos). Es una especialització
en la nostra llengua, ja que deixem de escoltar aquells son que no son present
en la nostra llengua. Es a dir no es una pèrdua sensorial, perquè nomes passa
en contextos lingüístics. Podem parla de sordesa fonològica.
El experiment van utilitzar nens de parla anglesa, i el contrast es feia amb el
hindi i el Salish. Es un contrast de tipu R-L. Als 6/8 mesos els nadons no tenen
problema per discriminar. Però cada vegada aquesta capacitat va disminuint. I
als 10/12 mesos ja no es pot discriminar, ja que ens hem especialitzat en la
nostra parla.
La integració d’informació visual i auditiva als 4/5 mesos:
Utilitzen les vocals /i/ /a/ i volen veure si els nadons son capaços d’associar el
so que senten amb la articulació de la boca.
Fan una preexposició a les dues cares, perquè no hi hagi una que cridi mes la
atenció. Una de les cares anirà amb el fonema que s’escolta.
Es va veure que hi ha una preferència per la cara que esta associada al so que
estan escoltant. Es a dir als 4/5 mesos ja hi ha una integració entre la
informació visual i auditiva.
Integració multisensorial:
Percepció auditiva i integració multisensorial:
Des de el mateix que es neix hi ha una preferència cap a la veu de la mare al
néixer. També hi ha una preferència pel maternés (es la parla dirigida als
nadons) i per estímuls de parla vs. sorolls o silencia als 4 mesos. Per últim
també hi ha una discriminació de llengües i preferència per la llengua materna
als 2 mesos.
Percepció categoria:
El experiment que estudiem es de Eimas i cols. I fan el experiments amb
nadons de 1 a 4 mesos. Volen veure si la percepció categòrica ja esta present
quan naixem.
Van fer un continu, es a dir de /ba/ a /pa/. Utilitzen una tècnica que es diu
succió de alta amplitud. Quan els nens escolten una cosa de manera
novedosa comencen a succionar de manera mes rapida i mes intensa.
El pas de percebre de /b/ a /p/ en adults es de +20 a +40. Es a dir aquí es el
canvi categòric. I volen veure si succeeix el mateix en nadons. Per veure això
volem veure si s’habituen i es deshabituen. Per tant mirant la taxa de succió, al
inici quan posem el so /b/ com es novedos hi ha una taxa de succió major, però
quan els habituem aquest la taxa disminueix. I quan presentem un nou so, si
nosaltres pensem que els nadons si tenen una percepció categòrica, aquesta
taxa de succió tornarà a augmentar.
Hi han diverses opcions de resultat i per tant diferents hipòtesis:
o Si els nadons poden percebre diferencia en el TIV de 20 ms i no
perceben la parla de forma categòrica. Discriminaran sempre, es a dir
discriminaran tot.
o Si els nadons no poden percebre diferencies del TIV de 20 ms, no
discriminaran els estímuls en cap de les condicions.
o Si poden percebre diferencies en el tiv DE 20 ms i perceben
categorialment.
El que veiem empíricament es que es comporten com un adult, es a dir
reaccionen davant de la novetat i per tant tenen percepció categòrica. Això no
vol dir que sigui innata, perquè tenim exposició fetal als sons de la parla, per
tant tota aquesta exposició pot modular tot això, i quan neix ja ha tingut
experiència.
La re-organització perceptiva dels sons de la parla (perceptual
narrowing):
, Els recents nascuts japonesos poden discriminar entre la /r/ i la /l/. Per tant al
néixer podem discriminar tots els sons però quan creixem perdem aquesta
capacitat. El estudi de Werker i Tees van observar que es un fenomen que té
lloc cap al final del primer any de vida (10 a 12 mesos). Es una especialització
en la nostra llengua, ja que deixem de escoltar aquells son que no son present
en la nostra llengua. Es a dir no es una pèrdua sensorial, perquè nomes passa
en contextos lingüístics. Podem parla de sordesa fonològica.
El experiment van utilitzar nens de parla anglesa, i el contrast es feia amb el
hindi i el Salish. Es un contrast de tipu R-L. Als 6/8 mesos els nadons no tenen
problema per discriminar. Però cada vegada aquesta capacitat va disminuint. I
als 10/12 mesos ja no es pot discriminar, ja que ens hem especialitzat en la
nostra parla.
La integració d’informació visual i auditiva als 4/5 mesos:
Utilitzen les vocals /i/ /a/ i volen veure si els nadons son capaços d’associar el
so que senten amb la articulació de la boca.
Fan una preexposició a les dues cares, perquè no hi hagi una que cridi mes la
atenció. Una de les cares anirà amb el fonema que s’escolta.
Es va veure que hi ha una preferència per la cara que esta associada al so que
estan escoltant. Es a dir als 4/5 mesos ja hi ha una integració entre la
informació visual i auditiva.
Integració multisensorial: