Tema 4:
Desenvolupament social, afectiu i de la personalitat en la
infància:
Els humans neixen orientats cap a les persones, i des del principi poden
començar a reaccionar d’una manera especial cap a les persones i no en vers
els objectes.
Mecanismes preadaptats per a la interacció social:
Diem que els nens humans son persones preparades per la interacció social,
perquè des de els primers moments de vida s’observa que hi ha una reacció
molt diferenciada en l’estimulació física (objectes) vs. les persones.
Les capacitats del bebè que es mostren des de l’inici (innates), es coneixen
com a mecanismes preadaptats per a la interacció social, son:
Preferència per la veu humana. Es prefereix la veu humana abans
que altres sons.
Diferenciació de fonemes. Els nens petits son capaços de diferenciar
tots els fonemes de la llengua del món. Fins i tot fonemes que
s’assemblen molt. Aquesta capacitat es perd cap el 8 mes. Aquestes
preparen al bebè per processar el llenguatge. Els bebès també son
sensibles a la longitud dels enunciats.
Preferència pel rostre humà.
Capacitat d’expressar els estats interns. Quan estan satisfets o tenen
dolor reaccionen de una forma que es fàcil de detectar per els adults.
Ritmes biològics d’activitat (succió). Un dels ritmes es el de dormir
(desconnectar de l’activació), i poc a poc aquests ritmes es van adaptant
als paràmetres dels adults. Es a dir el ritme del son dels bebès va
canviant per semblar-se al dels adults.
Un ritme que s’ha estudiat molt es el ritme de la succió. El autor que
mes l’ha estudiat es Kaye, li va cridar l’atenció el fet que els nens
humans fan pauses durant el alletament. Mentre que la resta de
mamífers no fan aquesta pausa. Es van descartar els motius fisiològics, i
s’ha vist que el motiu d’això es que quan el bebè s’atura la mara fa
alguna actuació respecte a ell. Com per exemple netejar-li la cara,
reajustar el biberó, preguntar alguna cosa... i per tant l’anima a
continuar, generalment fent un sacseig. Els primers dies del nen, això es
mes descoordinat, però a mesura que el nen creix aquesta acció es
sincronitza. Per tant la resposta del perquè es que la pausa durant el
alletament es un dels mecanismes preadaptats per a la interacció social.
Per tant el alletament pren una estructura de diàleg, entre fill i persona.
, Necessitat primària d’establir vincles afectius. Les grans teories
antigues plantejaven que les necessitats primeries eren: dormir, menjar i
la sexualitat. I el establiment de vincles afectiu era secundaria, això volia
dir que derivava de la satisfacció de les necessitats primàries, es a dir jo
estimo aquella persona que compleix les meves necessitats primàries.
Els experiments de Harlow van mostrar que això era fals. Va fer
experiments on hi havia un mico de filferros que tenia biberó i un mico fet
de “mantes” que no tenia un biberó. I es va veure que el mico preferia el
mico de les “mantes” abans que el mico dels ferros i el biberó.
S’ha vist que crear relacions de confiança i de seguretat permetrà un
desenvolupament sa i correcte.
Emocions neonatals: son el inici de empatia dels bebès. Els nens
poden imitar les expressions facials senzilles.
Desenvolupament emocional:
Expressió de les pròpies emocions:
Emocions bàsiques: tristor, alegria, sorpresa/por, fàstic/ira (apareixen
entre els 2 i 7 mesos).
Emocions complexes o autoconscients: vergonya, culpa, orgull,
enveja (apareixen a finals del segons any i durant el tercer). Apareixen
quan hi ha una certa autoconsciència i quan s’està creant una realitat
pròpia.
Coneixement de les emocions dels altres:
Referencia social: els bebès quan estan en una situació desconeguda
miren els adults per obtenir pistes i saber com actuar. Apareix sobre els
7 i 8 mesos.
Regulació emocional: els nens tenen poca capacitat d’autoregulació de les
emocions. Per aquest motiu la regulació de les emocions inicialment es mes
externa que no pas interna, es a dir les emocions les regulen els adults. A partir
dels 2 o 3 anys els infants comencen a utilitzar estratègies d’evitació o
mecanismes substitutius. Una d’aquestes estratègies es apartar-se d’allò que lo
fa por. Per últim quan els nens creixen aquesta regulació de les emocions va
augmentant, i per tant ells mateixos poden regular i gestionar les seves
emocions.
Temperament:
Desenvolupament social, afectiu i de la personalitat en la
infància:
Els humans neixen orientats cap a les persones, i des del principi poden
començar a reaccionar d’una manera especial cap a les persones i no en vers
els objectes.
Mecanismes preadaptats per a la interacció social:
Diem que els nens humans son persones preparades per la interacció social,
perquè des de els primers moments de vida s’observa que hi ha una reacció
molt diferenciada en l’estimulació física (objectes) vs. les persones.
Les capacitats del bebè que es mostren des de l’inici (innates), es coneixen
com a mecanismes preadaptats per a la interacció social, son:
Preferència per la veu humana. Es prefereix la veu humana abans
que altres sons.
Diferenciació de fonemes. Els nens petits son capaços de diferenciar
tots els fonemes de la llengua del món. Fins i tot fonemes que
s’assemblen molt. Aquesta capacitat es perd cap el 8 mes. Aquestes
preparen al bebè per processar el llenguatge. Els bebès també son
sensibles a la longitud dels enunciats.
Preferència pel rostre humà.
Capacitat d’expressar els estats interns. Quan estan satisfets o tenen
dolor reaccionen de una forma que es fàcil de detectar per els adults.
Ritmes biològics d’activitat (succió). Un dels ritmes es el de dormir
(desconnectar de l’activació), i poc a poc aquests ritmes es van adaptant
als paràmetres dels adults. Es a dir el ritme del son dels bebès va
canviant per semblar-se al dels adults.
Un ritme que s’ha estudiat molt es el ritme de la succió. El autor que
mes l’ha estudiat es Kaye, li va cridar l’atenció el fet que els nens
humans fan pauses durant el alletament. Mentre que la resta de
mamífers no fan aquesta pausa. Es van descartar els motius fisiològics, i
s’ha vist que el motiu d’això es que quan el bebè s’atura la mara fa
alguna actuació respecte a ell. Com per exemple netejar-li la cara,
reajustar el biberó, preguntar alguna cosa... i per tant l’anima a
continuar, generalment fent un sacseig. Els primers dies del nen, això es
mes descoordinat, però a mesura que el nen creix aquesta acció es
sincronitza. Per tant la resposta del perquè es que la pausa durant el
alletament es un dels mecanismes preadaptats per a la interacció social.
Per tant el alletament pren una estructura de diàleg, entre fill i persona.
, Necessitat primària d’establir vincles afectius. Les grans teories
antigues plantejaven que les necessitats primeries eren: dormir, menjar i
la sexualitat. I el establiment de vincles afectiu era secundaria, això volia
dir que derivava de la satisfacció de les necessitats primàries, es a dir jo
estimo aquella persona que compleix les meves necessitats primàries.
Els experiments de Harlow van mostrar que això era fals. Va fer
experiments on hi havia un mico de filferros que tenia biberó i un mico fet
de “mantes” que no tenia un biberó. I es va veure que el mico preferia el
mico de les “mantes” abans que el mico dels ferros i el biberó.
S’ha vist que crear relacions de confiança i de seguretat permetrà un
desenvolupament sa i correcte.
Emocions neonatals: son el inici de empatia dels bebès. Els nens
poden imitar les expressions facials senzilles.
Desenvolupament emocional:
Expressió de les pròpies emocions:
Emocions bàsiques: tristor, alegria, sorpresa/por, fàstic/ira (apareixen
entre els 2 i 7 mesos).
Emocions complexes o autoconscients: vergonya, culpa, orgull,
enveja (apareixen a finals del segons any i durant el tercer). Apareixen
quan hi ha una certa autoconsciència i quan s’està creant una realitat
pròpia.
Coneixement de les emocions dels altres:
Referencia social: els bebès quan estan en una situació desconeguda
miren els adults per obtenir pistes i saber com actuar. Apareix sobre els
7 i 8 mesos.
Regulació emocional: els nens tenen poca capacitat d’autoregulació de les
emocions. Per aquest motiu la regulació de les emocions inicialment es mes
externa que no pas interna, es a dir les emocions les regulen els adults. A partir
dels 2 o 3 anys els infants comencen a utilitzar estratègies d’evitació o
mecanismes substitutius. Una d’aquestes estratègies es apartar-se d’allò que lo
fa por. Per últim quan els nens creixen aquesta regulació de les emocions va
augmentant, i per tant ells mateixos poden regular i gestionar les seves
emocions.
Temperament:
