TEMA 6: EL SISTEMA CARDIOVASCULAR
1. INTRODUCCIÓ
→ La funció principal del sistema circulatori és transportar l’oxigen i els nutrients ja
processats a través de la sang fins les cèl·lules individuals al mateix temps que recull totes
les deixalles metabòliques que es produeixen (CO2, etc).
El sistema cardiovascular és molt eficient perquè:
- Sistema tancat (la sang circula només per l’interior d’aquest sistema)
- En alguns llocs del sistema la sang circula a una alta pressió i velocitat
- Trobem molts llocs d’intercanvi en teixits o òrgans que formen part del sistema
cardiovascular.
1.1 Organització general
→ Circulacio petita o pulmonar: Surt del cor, passa pels pulmons, intercanvi gassos
circulatoris i torna al cor.
→ Circulació gran o sistemàtica: S’encarrega d’irrigar tots els altres teixits del cos.
1.2 Teixits principals
- Cor: Actua com a bomba propulsora de la sang
- Sistema arterial: a través del qual la sang viatja cap a tots els òrgans i teixits
- Capilars: Vasos més petits on l'únic lloc on la sang (plasma) intercanvia substàncies
amb el líquid intersticial dels teixits i òrgans.
- Sistema venós: S’encarrega de retornar la sang al cor perquè torni a començar el
sistema.
La distribució de sang dins del cos no és homogènia, sinó que és heterogènia. El lloc on
s’acomula més sang és al sistema venós (⅔ del 8% de la sang).
1.3 Disposició relativa d’òrgans
La distribució dels diferents òrgans de l'organisme en relació al sistema vascular és una
disposició en paral·lel (contribueix a l'evolució)
- En paral·lel: El volum de sang que surt del cor es distribueix als diferents òrgans, un
cop ha passat per tots els òrgans torna al cor. La distribució de sang no té perquè
ser la mateixa, sinó que cada òrgan té la capacitat de regular el seu propi flux
sanguini.
- En sèrie: Cavitats dretes del cor, pulmons i cavitats esquerres del cor. El flux de
sang ha de ser igual (el que surt del cor dret ha de ser igual que el que entra als
pulmons i retorna al cor esquerre).
, 2. HEMODINÀMICA
Estudi dels principis físics de pressió, flux i resistència aplicats al sistema CV.
Pressió sanguínia Força exercida per la sang sobre la paret vascular.
- La podem formular amb la llei d’Ohm: P=Q*R
Resistència vascular Impediment que la sang troba al passar pels vasos sanguinis.
(R) - La podem formular segons la llei d’Ohm o la llei de
Poisueille: R=8*n*L/pi*r^41
Viscossitat Resistència al moviment que unes molècules d’un líquid fan sobre
les veïnes, depèn de l’hematòcrit:
- Aigua = 1
- Plasma = 1.7
- Sang = 3
Velocitat de la sang Distància recorreguda per la sang per unitat de temps
Distensibilitat vascular Capacitat de dilatació d’un vas (a calibre similar, les venes són
molt més distancibles que les arteries).
Capacitància vascular Quantitat de sang que pot arribar a encabir un vas sanguini. En
certa mesura, depèn de la distensibilitat vascular ( a igual calibre),
en canvi si tenim una vena molt petita i una arteria molt gran
l’arteria tindrà més capacitància.
Flux sanguini Volum de sang que passa per un vas per unitat de temps.
- Q=AP*pi*r^4/8*n
Es pot presentar en dos règims:
- Laminar: Té lloc quan la velocitat és relativament baixa.
Silenciós i ordenat. La del mig avança més ràpidament i
les tocant a la paret més lentament.
- Turbulent; Té lloc quan la velocitat és alta o molt alta.
L’increment de la velocitat per sobre una velocitat crítica la
sang ja no avança de manera ordenada, sinó que crea
turbulencias i remolins.
3. ANATOMIA DEL COR
3.1 Anatomia fisiologica
El cor és un òrgan format per 4 cavitats:
- 2 auricules: On van a parar les dos venes principals.
- 2 ventricles: D’on surten les dos arteries principals.
1
Petites variacions en el radi del vas provoquen grans canvis en la resistència vascular d’aquell vas.
Així mateix, un canvi en la viscositat de la sang també augmenta la resistència vascular.
, 1. Vena pulmonar
2. Aurícula esquerra
3. Valvula mitral (bicúspide)
4. Ventricle esquerre
5. Vàlvula aòrtica
6. Aorta (teixits)
7. Venes caves
8. Aurícula dreta
9. Vàlvula tricúspide
10. Ventricle dret
11. Vàlvula pulmonar
12. Artèria pulmonar (pulmons)
3.2 Vàlvules cardíaques
Les vàlvules cardíaques impedeixen el flux retrògrad (que el sentit de la sang sigui sempre
en un sentit) de sang gràcies a la seva disposició anatòmica. S’obren i es tanquen per les
diferències de pressió a banda i banda de la vàlvula.
- Vàlvules auriculoventriculars: Separen cada
aurícula amb el seu ventricle.
- Vàlvules semilunars: Comuniquen cada ventricle
amb la seva arteria de sortida.
En la fotografía podem observar les dues vàlvules
semilunars (pulmonar i aòrtica) i les aurioventriculars.
3.3 Tipus de fibres musculars cardíaques
A banda dels vasos sanguinis, el cor està format per un conjunt de
cèl·lules musculars cardíaques. Hi ha dos tipus:
- Contràctils: Són la majoria, formen el miocardi. La seva principal
funció es contraure’s i relexar-se de forma rítmica de tal manera
que permeten la contracció i relaxació del cor.
- Conductores: Molt poques, estàn especialitzades en la
conduccó d’impulsos elèctrics (PA) a tot el miocardi. Casi no tenen
miofibril·les al seu interior i casi no es contrauen, però provoquen
la contracció de les fibres contràctils del seu voltabt,
1. INTRODUCCIÓ
→ La funció principal del sistema circulatori és transportar l’oxigen i els nutrients ja
processats a través de la sang fins les cèl·lules individuals al mateix temps que recull totes
les deixalles metabòliques que es produeixen (CO2, etc).
El sistema cardiovascular és molt eficient perquè:
- Sistema tancat (la sang circula només per l’interior d’aquest sistema)
- En alguns llocs del sistema la sang circula a una alta pressió i velocitat
- Trobem molts llocs d’intercanvi en teixits o òrgans que formen part del sistema
cardiovascular.
1.1 Organització general
→ Circulacio petita o pulmonar: Surt del cor, passa pels pulmons, intercanvi gassos
circulatoris i torna al cor.
→ Circulació gran o sistemàtica: S’encarrega d’irrigar tots els altres teixits del cos.
1.2 Teixits principals
- Cor: Actua com a bomba propulsora de la sang
- Sistema arterial: a través del qual la sang viatja cap a tots els òrgans i teixits
- Capilars: Vasos més petits on l'únic lloc on la sang (plasma) intercanvia substàncies
amb el líquid intersticial dels teixits i òrgans.
- Sistema venós: S’encarrega de retornar la sang al cor perquè torni a començar el
sistema.
La distribució de sang dins del cos no és homogènia, sinó que és heterogènia. El lloc on
s’acomula més sang és al sistema venós (⅔ del 8% de la sang).
1.3 Disposició relativa d’òrgans
La distribució dels diferents òrgans de l'organisme en relació al sistema vascular és una
disposició en paral·lel (contribueix a l'evolució)
- En paral·lel: El volum de sang que surt del cor es distribueix als diferents òrgans, un
cop ha passat per tots els òrgans torna al cor. La distribució de sang no té perquè
ser la mateixa, sinó que cada òrgan té la capacitat de regular el seu propi flux
sanguini.
- En sèrie: Cavitats dretes del cor, pulmons i cavitats esquerres del cor. El flux de
sang ha de ser igual (el que surt del cor dret ha de ser igual que el que entra als
pulmons i retorna al cor esquerre).
, 2. HEMODINÀMICA
Estudi dels principis físics de pressió, flux i resistència aplicats al sistema CV.
Pressió sanguínia Força exercida per la sang sobre la paret vascular.
- La podem formular amb la llei d’Ohm: P=Q*R
Resistència vascular Impediment que la sang troba al passar pels vasos sanguinis.
(R) - La podem formular segons la llei d’Ohm o la llei de
Poisueille: R=8*n*L/pi*r^41
Viscossitat Resistència al moviment que unes molècules d’un líquid fan sobre
les veïnes, depèn de l’hematòcrit:
- Aigua = 1
- Plasma = 1.7
- Sang = 3
Velocitat de la sang Distància recorreguda per la sang per unitat de temps
Distensibilitat vascular Capacitat de dilatació d’un vas (a calibre similar, les venes són
molt més distancibles que les arteries).
Capacitància vascular Quantitat de sang que pot arribar a encabir un vas sanguini. En
certa mesura, depèn de la distensibilitat vascular ( a igual calibre),
en canvi si tenim una vena molt petita i una arteria molt gran
l’arteria tindrà més capacitància.
Flux sanguini Volum de sang que passa per un vas per unitat de temps.
- Q=AP*pi*r^4/8*n
Es pot presentar en dos règims:
- Laminar: Té lloc quan la velocitat és relativament baixa.
Silenciós i ordenat. La del mig avança més ràpidament i
les tocant a la paret més lentament.
- Turbulent; Té lloc quan la velocitat és alta o molt alta.
L’increment de la velocitat per sobre una velocitat crítica la
sang ja no avança de manera ordenada, sinó que crea
turbulencias i remolins.
3. ANATOMIA DEL COR
3.1 Anatomia fisiologica
El cor és un òrgan format per 4 cavitats:
- 2 auricules: On van a parar les dos venes principals.
- 2 ventricles: D’on surten les dos arteries principals.
1
Petites variacions en el radi del vas provoquen grans canvis en la resistència vascular d’aquell vas.
Així mateix, un canvi en la viscositat de la sang també augmenta la resistència vascular.
, 1. Vena pulmonar
2. Aurícula esquerra
3. Valvula mitral (bicúspide)
4. Ventricle esquerre
5. Vàlvula aòrtica
6. Aorta (teixits)
7. Venes caves
8. Aurícula dreta
9. Vàlvula tricúspide
10. Ventricle dret
11. Vàlvula pulmonar
12. Artèria pulmonar (pulmons)
3.2 Vàlvules cardíaques
Les vàlvules cardíaques impedeixen el flux retrògrad (que el sentit de la sang sigui sempre
en un sentit) de sang gràcies a la seva disposició anatòmica. S’obren i es tanquen per les
diferències de pressió a banda i banda de la vàlvula.
- Vàlvules auriculoventriculars: Separen cada
aurícula amb el seu ventricle.
- Vàlvules semilunars: Comuniquen cada ventricle
amb la seva arteria de sortida.
En la fotografía podem observar les dues vàlvules
semilunars (pulmonar i aòrtica) i les aurioventriculars.
3.3 Tipus de fibres musculars cardíaques
A banda dels vasos sanguinis, el cor està format per un conjunt de
cèl·lules musculars cardíaques. Hi ha dos tipus:
- Contràctils: Són la majoria, formen el miocardi. La seva principal
funció es contraure’s i relexar-se de forma rítmica de tal manera
que permeten la contracció i relaxació del cor.
- Conductores: Molt poques, estàn especialitzades en la
conduccó d’impulsos elèctrics (PA) a tot el miocardi. Casi no tenen
miofibril·les al seu interior i casi no es contrauen, però provoquen
la contracció de les fibres contràctils del seu voltabt,
