TEMA 1: INTRODUCCIÓ
1. DEFINICIÓ
La fisiologia animal és l'estudi dels elements que governen l'inici, manteniment i
progressió de la vida fins a la mort.
a) Factors / principis fisicoquímics.
b) Funcionament dels sistemes fisiològics
c) Interrelacions entre els diferents sistemes de l'organisme
d) Mecanismes de control i coordinació entre sistemes
La fisiologia només té sentit en organismes pluricel·lulars. En els éssers unicel·lulars
la cèl·lula realitza totes les funcions, no hi ha sistemes especialitzats. Els canvis els
realitzen amb el medi extern, en canvi en organismes pluricel·lulars ho fan en el
medi intern (espai extracel·lular).
1.1 Fisiologia comparada
→ Estudi comparatiu de les diferents estratègies adoptades al llarg de l'escala
filogenètica pels diferents grups d'animals per resoldre'ls els mateixos problemes
biològics, comparant l'èxit biològic de cada un.
Les espècies amb més èxit són aquelles que el seu desenvolupament
anato-fisiològic les ha permès estar més adaptades al seu medi.
Espècie humana = Excepció.
L'espècie animal amb més èxit biològic ha estat la humana, no per tenir més
capacitat de regulació fisiològica (poder adaptar-se a tots els entorns per uns
sistemes fisiològics més desenvolupats) sinó perquè el gran desenvolupament del
seu sistema nerviós li ha permès desenvolupar una tecnologia amb la qual pot
modificar el medi ambient a conveniència i sobreviure a ell. Per tant, és la que pot
viure en més ambients gràcies a aquest avantatge.
, 2. CONCEPTES BÀSICS DE FISIOLOGIA ANIMAL
Es fonamenta en 2 principis:
→ Medi intern: El líquid extracel·lular, és la capa aquosa que envolta les cèl·lules
de l'organisme.
Les concentracions de l’exterior i l’interior són molt diferents, el que permet el
correcte funcionament de les reaccions.
Ex: Trobem molt Ca a l’exterior i molt poc a l’interior.
→ Homeòstasi: És la capacitat de l'organisme per mantenir el
seu medi intern en un estat estacionari dinàmic (és dinàmic
perquè té alteracions però dins d'uns marges), tot i les
variacions del medi extern.
Aquesta és una condició imprescindible per mantenir una vida
lliure, independent i saludable.
No hi ha un sistema especialitzat en l'homeòstasi, sinó que tot
l'organisme en conjunt s'encarrega de mantenir-la.
→ Ritmes circadians: algunes hormones varien molt la seva
concentració en cicles de 24h. En aquest cas, l’homeòstasi
seria la variació gran d'aquests nivells i no que es
mantinguessin constants.
3. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
1. Unitat bàscia: Cèl·lula, especialitzada però amb característiques comunes
bàsiques: captar nutrients/O2 i eliminar residus/CO2
2. Teixits, diferents cèl·lules s’ajunten per formar un teixit.
3. Unitat funcional: Diversos teixits s’associen per formar una unitat funcional.
Per exemple, la nefrona.
4. L’òrgan: Les diverses unitats funcionals s’associen per formar l’òrgan
(ronyons).
5. Sistema fisiològic: Diversos orgàns s’associen per formar un sistema
fisiològic. Per ex: Sistema orinari, etc.
6. Organisme complet: Conjunt de tots els sistemes.
1. DEFINICIÓ
La fisiologia animal és l'estudi dels elements que governen l'inici, manteniment i
progressió de la vida fins a la mort.
a) Factors / principis fisicoquímics.
b) Funcionament dels sistemes fisiològics
c) Interrelacions entre els diferents sistemes de l'organisme
d) Mecanismes de control i coordinació entre sistemes
La fisiologia només té sentit en organismes pluricel·lulars. En els éssers unicel·lulars
la cèl·lula realitza totes les funcions, no hi ha sistemes especialitzats. Els canvis els
realitzen amb el medi extern, en canvi en organismes pluricel·lulars ho fan en el
medi intern (espai extracel·lular).
1.1 Fisiologia comparada
→ Estudi comparatiu de les diferents estratègies adoptades al llarg de l'escala
filogenètica pels diferents grups d'animals per resoldre'ls els mateixos problemes
biològics, comparant l'èxit biològic de cada un.
Les espècies amb més èxit són aquelles que el seu desenvolupament
anato-fisiològic les ha permès estar més adaptades al seu medi.
Espècie humana = Excepció.
L'espècie animal amb més èxit biològic ha estat la humana, no per tenir més
capacitat de regulació fisiològica (poder adaptar-se a tots els entorns per uns
sistemes fisiològics més desenvolupats) sinó perquè el gran desenvolupament del
seu sistema nerviós li ha permès desenvolupar una tecnologia amb la qual pot
modificar el medi ambient a conveniència i sobreviure a ell. Per tant, és la que pot
viure en més ambients gràcies a aquest avantatge.
, 2. CONCEPTES BÀSICS DE FISIOLOGIA ANIMAL
Es fonamenta en 2 principis:
→ Medi intern: El líquid extracel·lular, és la capa aquosa que envolta les cèl·lules
de l'organisme.
Les concentracions de l’exterior i l’interior són molt diferents, el que permet el
correcte funcionament de les reaccions.
Ex: Trobem molt Ca a l’exterior i molt poc a l’interior.
→ Homeòstasi: És la capacitat de l'organisme per mantenir el
seu medi intern en un estat estacionari dinàmic (és dinàmic
perquè té alteracions però dins d'uns marges), tot i les
variacions del medi extern.
Aquesta és una condició imprescindible per mantenir una vida
lliure, independent i saludable.
No hi ha un sistema especialitzat en l'homeòstasi, sinó que tot
l'organisme en conjunt s'encarrega de mantenir-la.
→ Ritmes circadians: algunes hormones varien molt la seva
concentració en cicles de 24h. En aquest cas, l’homeòstasi
seria la variació gran d'aquests nivells i no que es
mantinguessin constants.
3. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
1. Unitat bàscia: Cèl·lula, especialitzada però amb característiques comunes
bàsiques: captar nutrients/O2 i eliminar residus/CO2
2. Teixits, diferents cèl·lules s’ajunten per formar un teixit.
3. Unitat funcional: Diversos teixits s’associen per formar una unitat funcional.
Per exemple, la nefrona.
4. L’òrgan: Les diverses unitats funcionals s’associen per formar l’òrgan
(ronyons).
5. Sistema fisiològic: Diversos orgàns s’associen per formar un sistema
fisiològic. Per ex: Sistema orinari, etc.
6. Organisme complet: Conjunt de tots els sistemes.
