Toxicologia
1r Parcial
NORA GUIJARRO PARDO
4T VETERINÀRIA
CURS 20-21
, Toxicologia – 1r Parcial (Secció A) Nora Guijarro Pardo
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA TOXICOLOGIA
DEFINICIONS BÀSIQUES
La toxicologia és la ciència que estudia els agents tòxics, però aquesta definició deixa pendent definir què s’entén per agent
tòxic. De manera senzilla es poden definir com l’objecte d’estudi de la toxicologia.
Una definició més complerta de toxicologia seria dir que és la ciència que tracta dels agents tòxics, incloent-hi els seus orígens
i les seves fonts, les seves propietats i característiques químiques, físiques i biològiques, així com la identificació i la qu antificació
de la seva presència i la dels seus metabòlits en els organismes vius i en el seu entorn, i que centra la seva atenció a valorar,
comprendre, diagnosticar i tractar els efectes adversos que causa o causen aquests agents tòxics directament o indirectament,
a curt, mitjà o llarg termini, sobre els éssers vius o les seves poblacions.
La toxicologia la podem dividir, bàsicament, en humana, veterinària i vegetal (aquesta última no ha evolucionat gaire, poca
gent s’hi dedica). La humana està bastant evolucionada, així com la veterinària, molt relacionades l’una amb l’altre.
Molts dels coneixements que tenim dels tòxics s’han obtingut a base d’experiments in vivo d’animals de laboratori, morts, rates,
conills, etc. que s’extrapola als humans i a altres animals.
La toxicologia humana i la veterinària estan unides a la toxicologia dels aliments.
Per exemple, avui dia es diu que el sucre en grans quantitats és tòxic, i en el cas dels nadons se li canviava el sucre per la mel.
Això és un error. Als EE.UU hi ha 100 casos aproximadament de botulisme infantil a l’any. Afecta nens per sota dels 12 anys,
normalment nens entre 6 setmanes a 6 mesos. Mentre que en el botulisme adult la persona ingereix la toxina preformada del
menjar, el nadó ingereix les espores de la bactèria en menjars com la mel. Les espores germinen a l’intestí on produeixen la
bactèria, la qual alliberarà la toxina. La bactèria pot colonitzar els intestins dels nadons perquè com ingereixen molta llet, el
canvi de pH no es produeix i no s’hi troben les bactèries que podrien competir amb ella. La mel conté espores de C. botulinum,
per tant no s’ha de donar als nens (excepte si està esterilitzada) menors d’1 any.
Un altre cosa que podem trobar és la processionària del pi, Thaumetopoea pitycampa, la qual ataca al pi i forma una espècie
de bosses. A Catalunya hem tingut plagues enormes, avui dia s’usen feromones per treure-les. Poden afectar als animals i al
personal veterinària o que estigui en contacte amb els animals.
Així com moltes coses uneixen toxicologia humana amb veterinària, n’hi ha d’altres que els separen. A la toxicologia humana
té molt de pes la toxicologia laboral o ocupacional (exposició dels treballadors), mentre que a veterinària no es veu tant (p.e
gossos vigilants de gasolineres). Un altre cosa que trobem en la humana són les drogues d’abús, més rar en veterinària.
A part de les branques de la toxicologia ja vistes, n’hi ha moltes d’altres, com són la toxicologia industrial, dels medicaments,
dels pesticides, dels metalls, forense, bèl·lica, de les radiacions i la toxinologia (estudia les toxines, és a dir, els tòxics que fabriquen
els organismes vius, com són les micotoxines, fitotoxines, ficotoxines, etc.)
Si ara ens centrem en la definició d’agent tòxic, és, per als éssers humans i el seu entorn biològic no patogen o nociu, tota
radiació electromagnètica o corpuscular i tot agent químic no infecciós, d’una grandària no superior a la d’una petita partícula
o fibra, que, després de generar-se internament o d’entrar en contacte, penetrar i/o ser absorbit per un organisme viu, en una
dosi prou alta, pot produir o produeix un efecte advers directe o indirecte en el mateix organisme, no manifestament relacionat
amb la seva temperatura o amb una diferència mesurable de potencial elèctric. Exemples de tòxics són antibiòtics, àcids,
radiacions, nanomaterials, etc.
El pare de la toxicologia és Paracels (1493 – 1541), anava en contra dels coneixements dels grecs i romans, i va dir que “totes
les substàncies són verins, és la dosi correcta la que diferencia un verí d’un remei”. Un exemple seria la toxina botulínica (tipus A
o B), que s’usava per resoldre l’estrabisme i en cosmètica, entre d’altres usos (tipus A).
Agent tòxic és un terme relatiu, ja que si un agent es comporta o no com a tòxic, dependrà de molts factors. El factor més
important, com hem vist, és la dosi, però n’hi ha molts d’altres com la freqüència d’exposició, via d’exposició, velocitat
d’administració, espècie, raça, sexe, edat, gestació, lactació, alimentació, estat immunitari, malalties clíniques, Tª ambiental,
humitat, la història, etc. En el cas de la història, els virus van formar part de la toxicologia un breu temps, degut a la seva definició
(verí). En el cas de l’edat, les cries d’animals (també humans) i els geriàtrics són més sensibles als tòxics que els adults (p.e el
plom de la pintura als EE.UU). En el cas de l’espècie, el que nosaltres mengem o bevem no necessàriament es bo pels animals,
com ara les nous de macadàmia (debilitat, vòmits, depressió, tremolors, hipertèrmia), sal, begudes alcohòliques, xocolata
(vòmits, diarrea, taquicàrdia, tremolors, convulsions perquè conté tiobromina), alvocat (problemes cardiopulmonars), raïm i
panses (vòmits, diarrea, letargia, PD, IRA), cafè, cebes i alls (atàxia, taquicàrdia, dispnea, anèmia hemolítica).
Joseph Lister (1827 – 1912) va introduir els antisèptics, que són tòxics per matar bactèries, etc., per tant tenen un efecte positiu per 2
nosaltres. Un exemple seria el fenol (1865), tòxic per nosaltres. Un altre exemple són les immunotoxines (tractament pel càncer).
, Toxicologia – 1r Parcial (Secció A) Nora Guijarro Pardo
HISTÒRIA
SUPERVIVÈNCIA
Els coneixements toxicològics van ser importants per subsistir. Els nòmades, sobretot els mascles, anaven a caçar per
menjar, mentre que les dones i els nens eren els recol·lectors. Les dones havien de distingir si una cosa era comestible o
no (en el cas dels animals no era gaire problema), parlant de bolets, marisc, baies, etc. Les dones van començar a
adquirir els coneixements, fixant-se en el que feien els animals (si s’ho menjaven o no, sempre depenent de l’espècie) o
bé provant (try & error) amb els més grans de la tribu. Els gossos també eren importants, no només per caça i vigilància
sinó com a conillet d’índies.
UTILITZACIONS LÚDIQUES
Algunes plantes no generaven cap mal ni mataven, però generaven un efecte “curiós”. Eren les drogues. Tenien
cànnabis, marihuana, alcohol, opi, etc. Les primeres begudes tenien un component animal (hidromel). Les tribus
avorrides, es reunien, prenien drogues i veien al·lucinacions (generant molts mites).
FACILITAR LA CAÇA D’ANIMALS
Important perquè aporta una nova definició, toxikón, verí usat en les puntes de les fletxes. Els caçadors havien de
perseguir als animals durant dies i després tornar a casa, cosa que comportava molta feina i temps. Amb aquesta eina
s’estalviaven tot això. Usaven verins d’aranyes, serps, etc. El verí havia de ferir l’animal, atontar-lo o matar-lo però sense
convertir la carn en no comestible, per tant van haver de fer molts assajos-error. Aquests verins havien de contenir
proteïnes, que podem desfer en el nostre sistema digestiu (per via oral, si era parenteral quedava a múscul i feia el seu
efecte).
MATAR PERSONES
A partir del moment en que apareix pel Mitjà Orient, la gent comença a distribuir-se la feina (agricultor, ramader,
pescador, etc.) i apareixen els problemes entre persones. Els verins que maten animals també poden matar persones, i
els usaven per resoldre certs conflictes que tenien entre ells, temes d’herències, enveja, etc. Usaven els verins perquè era
una manera de fer passar desapercebuda una mort. Un altre grup són les bruixes, que coneixien els verins i per això vivien
apartades del poble i eren repudiades. Hi va haver un cas a Ucraïna de Digoxina amb Víktor Iúixtxenko (ex-president).
L’ús de verins es va estendre, fins arribar a la guerra (no estava ben vist, era millor usar armes o bombes), els suïcidis (com
el de Cleòpatra), les execucions (el cas de Sòcrates amb cicuta) i les eutanàsies. Avui en dia, pel que fa a execucions
s’usa la injecció letal (EE.UU, Xina, Filipines, Taiwan o Guatemala), una injecció successiva de 3 components (barbitúric:
tiopental, bloquejant neuromuscular: bromur de Pancuroni i cardiotòxic: KCl); abans usaven les cambres de gas (cianur).
Recordant la frase de Paracels, si es tradueix a l’alemany, verí és Gift, mentre que Gift en anglès significa regal. Això fa
referència als regals enverinats que s’usaven per matar a la gent, com en el cas dels reis. En suec, Gift apart de verí
significa matrimoni, pel que ens podem referir a matrimoni enverinat, com el de Madame Lafarge (va crear un sufragi al
diari).
Mentre que Paracels es considerat el pare de la toxicologia, Orfila (1787 – 1853) es considerat el pare de la toxicologia
moderna. Orfila era químic, interessat en la química mèdica (bioquímica), va ser el pare de la toxicologia forense i va
promoure mètodes mèdics per detectar restes de substàncies en els cossos (també va ajudar en el descobriment
d’arsènic de Marsh). Un dels llibres més coneguts és el de tractament de verins. Utilitzava gossos en gàbies, provant
substàncies químiques que no li arribaven suficientment pures.
CIÈNCIA
Els diferents personatges que han participat són Hipòcrates de Kos, Teofrast, Nicandre de Colofó, Mitridates VI Eupator
(mitridatisme: tolerància), Dioscòrides (pare de la botànica), Andròmacos el Vell, Galé de Pèrgam, Avicenna, Moses
Maimonides, Pietro d’Abano, Arnau de Vilanova, Paracels, Bernardino Romazzini (introductor de la toxicologia
ocupacional), Percivall Pott (carcinogènesi), Orfila, Robert Chritison, James Marsh (arsènic), Claude Bernard, Louis Lewin
i Marie Curie (radioactivitat). Més recentment podem destacar Rachel Carson, Richard Doll, David Peakall o Bruce Ames.
La literatura i obres de teatre, llibres, pel·lícules, etc. també han inclòs l’ús de tòxics, com per exemple Agatha Christie, 3
Hamlet, La Roca, Blancaneus, etc.
1r Parcial
NORA GUIJARRO PARDO
4T VETERINÀRIA
CURS 20-21
, Toxicologia – 1r Parcial (Secció A) Nora Guijarro Pardo
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA TOXICOLOGIA
DEFINICIONS BÀSIQUES
La toxicologia és la ciència que estudia els agents tòxics, però aquesta definició deixa pendent definir què s’entén per agent
tòxic. De manera senzilla es poden definir com l’objecte d’estudi de la toxicologia.
Una definició més complerta de toxicologia seria dir que és la ciència que tracta dels agents tòxics, incloent-hi els seus orígens
i les seves fonts, les seves propietats i característiques químiques, físiques i biològiques, així com la identificació i la qu antificació
de la seva presència i la dels seus metabòlits en els organismes vius i en el seu entorn, i que centra la seva atenció a valorar,
comprendre, diagnosticar i tractar els efectes adversos que causa o causen aquests agents tòxics directament o indirectament,
a curt, mitjà o llarg termini, sobre els éssers vius o les seves poblacions.
La toxicologia la podem dividir, bàsicament, en humana, veterinària i vegetal (aquesta última no ha evolucionat gaire, poca
gent s’hi dedica). La humana està bastant evolucionada, així com la veterinària, molt relacionades l’una amb l’altre.
Molts dels coneixements que tenim dels tòxics s’han obtingut a base d’experiments in vivo d’animals de laboratori, morts, rates,
conills, etc. que s’extrapola als humans i a altres animals.
La toxicologia humana i la veterinària estan unides a la toxicologia dels aliments.
Per exemple, avui dia es diu que el sucre en grans quantitats és tòxic, i en el cas dels nadons se li canviava el sucre per la mel.
Això és un error. Als EE.UU hi ha 100 casos aproximadament de botulisme infantil a l’any. Afecta nens per sota dels 12 anys,
normalment nens entre 6 setmanes a 6 mesos. Mentre que en el botulisme adult la persona ingereix la toxina preformada del
menjar, el nadó ingereix les espores de la bactèria en menjars com la mel. Les espores germinen a l’intestí on produeixen la
bactèria, la qual alliberarà la toxina. La bactèria pot colonitzar els intestins dels nadons perquè com ingereixen molta llet, el
canvi de pH no es produeix i no s’hi troben les bactèries que podrien competir amb ella. La mel conté espores de C. botulinum,
per tant no s’ha de donar als nens (excepte si està esterilitzada) menors d’1 any.
Un altre cosa que podem trobar és la processionària del pi, Thaumetopoea pitycampa, la qual ataca al pi i forma una espècie
de bosses. A Catalunya hem tingut plagues enormes, avui dia s’usen feromones per treure-les. Poden afectar als animals i al
personal veterinària o que estigui en contacte amb els animals.
Així com moltes coses uneixen toxicologia humana amb veterinària, n’hi ha d’altres que els separen. A la toxicologia humana
té molt de pes la toxicologia laboral o ocupacional (exposició dels treballadors), mentre que a veterinària no es veu tant (p.e
gossos vigilants de gasolineres). Un altre cosa que trobem en la humana són les drogues d’abús, més rar en veterinària.
A part de les branques de la toxicologia ja vistes, n’hi ha moltes d’altres, com són la toxicologia industrial, dels medicaments,
dels pesticides, dels metalls, forense, bèl·lica, de les radiacions i la toxinologia (estudia les toxines, és a dir, els tòxics que fabriquen
els organismes vius, com són les micotoxines, fitotoxines, ficotoxines, etc.)
Si ara ens centrem en la definició d’agent tòxic, és, per als éssers humans i el seu entorn biològic no patogen o nociu, tota
radiació electromagnètica o corpuscular i tot agent químic no infecciós, d’una grandària no superior a la d’una petita partícula
o fibra, que, després de generar-se internament o d’entrar en contacte, penetrar i/o ser absorbit per un organisme viu, en una
dosi prou alta, pot produir o produeix un efecte advers directe o indirecte en el mateix organisme, no manifestament relacionat
amb la seva temperatura o amb una diferència mesurable de potencial elèctric. Exemples de tòxics són antibiòtics, àcids,
radiacions, nanomaterials, etc.
El pare de la toxicologia és Paracels (1493 – 1541), anava en contra dels coneixements dels grecs i romans, i va dir que “totes
les substàncies són verins, és la dosi correcta la que diferencia un verí d’un remei”. Un exemple seria la toxina botulínica (tipus A
o B), que s’usava per resoldre l’estrabisme i en cosmètica, entre d’altres usos (tipus A).
Agent tòxic és un terme relatiu, ja que si un agent es comporta o no com a tòxic, dependrà de molts factors. El factor més
important, com hem vist, és la dosi, però n’hi ha molts d’altres com la freqüència d’exposició, via d’exposició, velocitat
d’administració, espècie, raça, sexe, edat, gestació, lactació, alimentació, estat immunitari, malalties clíniques, Tª ambiental,
humitat, la història, etc. En el cas de la història, els virus van formar part de la toxicologia un breu temps, degut a la seva definició
(verí). En el cas de l’edat, les cries d’animals (també humans) i els geriàtrics són més sensibles als tòxics que els adults (p.e el
plom de la pintura als EE.UU). En el cas de l’espècie, el que nosaltres mengem o bevem no necessàriament es bo pels animals,
com ara les nous de macadàmia (debilitat, vòmits, depressió, tremolors, hipertèrmia), sal, begudes alcohòliques, xocolata
(vòmits, diarrea, taquicàrdia, tremolors, convulsions perquè conté tiobromina), alvocat (problemes cardiopulmonars), raïm i
panses (vòmits, diarrea, letargia, PD, IRA), cafè, cebes i alls (atàxia, taquicàrdia, dispnea, anèmia hemolítica).
Joseph Lister (1827 – 1912) va introduir els antisèptics, que són tòxics per matar bactèries, etc., per tant tenen un efecte positiu per 2
nosaltres. Un exemple seria el fenol (1865), tòxic per nosaltres. Un altre exemple són les immunotoxines (tractament pel càncer).
, Toxicologia – 1r Parcial (Secció A) Nora Guijarro Pardo
HISTÒRIA
SUPERVIVÈNCIA
Els coneixements toxicològics van ser importants per subsistir. Els nòmades, sobretot els mascles, anaven a caçar per
menjar, mentre que les dones i els nens eren els recol·lectors. Les dones havien de distingir si una cosa era comestible o
no (en el cas dels animals no era gaire problema), parlant de bolets, marisc, baies, etc. Les dones van començar a
adquirir els coneixements, fixant-se en el que feien els animals (si s’ho menjaven o no, sempre depenent de l’espècie) o
bé provant (try & error) amb els més grans de la tribu. Els gossos també eren importants, no només per caça i vigilància
sinó com a conillet d’índies.
UTILITZACIONS LÚDIQUES
Algunes plantes no generaven cap mal ni mataven, però generaven un efecte “curiós”. Eren les drogues. Tenien
cànnabis, marihuana, alcohol, opi, etc. Les primeres begudes tenien un component animal (hidromel). Les tribus
avorrides, es reunien, prenien drogues i veien al·lucinacions (generant molts mites).
FACILITAR LA CAÇA D’ANIMALS
Important perquè aporta una nova definició, toxikón, verí usat en les puntes de les fletxes. Els caçadors havien de
perseguir als animals durant dies i després tornar a casa, cosa que comportava molta feina i temps. Amb aquesta eina
s’estalviaven tot això. Usaven verins d’aranyes, serps, etc. El verí havia de ferir l’animal, atontar-lo o matar-lo però sense
convertir la carn en no comestible, per tant van haver de fer molts assajos-error. Aquests verins havien de contenir
proteïnes, que podem desfer en el nostre sistema digestiu (per via oral, si era parenteral quedava a múscul i feia el seu
efecte).
MATAR PERSONES
A partir del moment en que apareix pel Mitjà Orient, la gent comença a distribuir-se la feina (agricultor, ramader,
pescador, etc.) i apareixen els problemes entre persones. Els verins que maten animals també poden matar persones, i
els usaven per resoldre certs conflictes que tenien entre ells, temes d’herències, enveja, etc. Usaven els verins perquè era
una manera de fer passar desapercebuda una mort. Un altre grup són les bruixes, que coneixien els verins i per això vivien
apartades del poble i eren repudiades. Hi va haver un cas a Ucraïna de Digoxina amb Víktor Iúixtxenko (ex-president).
L’ús de verins es va estendre, fins arribar a la guerra (no estava ben vist, era millor usar armes o bombes), els suïcidis (com
el de Cleòpatra), les execucions (el cas de Sòcrates amb cicuta) i les eutanàsies. Avui en dia, pel que fa a execucions
s’usa la injecció letal (EE.UU, Xina, Filipines, Taiwan o Guatemala), una injecció successiva de 3 components (barbitúric:
tiopental, bloquejant neuromuscular: bromur de Pancuroni i cardiotòxic: KCl); abans usaven les cambres de gas (cianur).
Recordant la frase de Paracels, si es tradueix a l’alemany, verí és Gift, mentre que Gift en anglès significa regal. Això fa
referència als regals enverinats que s’usaven per matar a la gent, com en el cas dels reis. En suec, Gift apart de verí
significa matrimoni, pel que ens podem referir a matrimoni enverinat, com el de Madame Lafarge (va crear un sufragi al
diari).
Mentre que Paracels es considerat el pare de la toxicologia, Orfila (1787 – 1853) es considerat el pare de la toxicologia
moderna. Orfila era químic, interessat en la química mèdica (bioquímica), va ser el pare de la toxicologia forense i va
promoure mètodes mèdics per detectar restes de substàncies en els cossos (també va ajudar en el descobriment
d’arsènic de Marsh). Un dels llibres més coneguts és el de tractament de verins. Utilitzava gossos en gàbies, provant
substàncies químiques que no li arribaven suficientment pures.
CIÈNCIA
Els diferents personatges que han participat són Hipòcrates de Kos, Teofrast, Nicandre de Colofó, Mitridates VI Eupator
(mitridatisme: tolerància), Dioscòrides (pare de la botànica), Andròmacos el Vell, Galé de Pèrgam, Avicenna, Moses
Maimonides, Pietro d’Abano, Arnau de Vilanova, Paracels, Bernardino Romazzini (introductor de la toxicologia
ocupacional), Percivall Pott (carcinogènesi), Orfila, Robert Chritison, James Marsh (arsènic), Claude Bernard, Louis Lewin
i Marie Curie (radioactivitat). Més recentment podem destacar Rachel Carson, Richard Doll, David Peakall o Bruce Ames.
La literatura i obres de teatre, llibres, pel·lícules, etc. també han inclòs l’ús de tòxics, com per exemple Agatha Christie, 3
Hamlet, La Roca, Blancaneus, etc.
