100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached 4.2 TrustPilot
logo-home
Interview

Apunts Guerra Civil Espanyola Selectivitat

Rating
-
Sold
1
Pages
8
Uploaded on
02-06-2021
Written in
2018/2019

Apunts complerts sobre la Guerra Civil espanyola per estudiar per selectivitat (proves PAU)

Institution
Course









Whoops! We can’t load your doc right now. Try again or contact support.

Written for

Institution
Secondary school
Study
Bachillerato
Course
School year
6

Document information

Uploaded on
June 2, 2021
Number of pages
8
Written in
2018/2019
Type
Interview
Company
Unknown
Person
Unknown

Subjects

Content preview

GUERRA CIVIL (1936-1939)



L'esclat de la guerra:

Alzamiento Nacional  17 juliol 1936, coronel Yagüe (cap legió) aixecar armes contra República a ciutat
de Melilla. Aquesta insurrecció es va estendre per tot el Marroc

 Dia 18: Franco: Canàries, va cap la Península al front. Amb insurrecció van militars, carlins i
falangistes. Govern de la República va tardar en reaccionar davant d'aquests fets
 Insurrecció: èxit a Canàries, Rif, punts d'Andalusia (Sevilla, Còrdova, Cadis i Granada), una part
des de Galícia fins les capitals Aragoneses, Eivissa i Mallorca.
 No triomfa a l'Espanya industrial i urbana (BCN, Madrid, Sud, Astúries i País Basc.
 President govern (Casares Quiroga) substituït per José Giral, dissol exèrcit República i repartir
armes a les milícies dels sindicats.
 Feixistes creien que cop d'estat seria ràpid, fàcil i no resistència popular.
 República pensà que tot controlar i que feixistes no suport. Tot això ràpid, va ser guerra 4 anys.

Fracàs de la insurrecció a Catalunya:

 Dirigir cop a Cat: Goded. Suport civil escàs, lliga ppal partit conservador no suport insurrecció.
 Goded i seus militars creien que majoria exèrcit i guàrdia civil del seu costat. Excés confiança va
ser negligència seva i no contava que generalitat reaccionés ràpid.
 Govern generalitat dirigeix forces policials contra rebels i a Catalunya població civil mobilitzada
per partits i sindicats d'esquerra, i per tant van poder aturar la insurrecció.
 Goded es va haver de rendir, capturat i empresonat.
 Triomf popular posat d’exemple moral per la resistència espanyola contra els feixistes.
 Companys agraeix a les milícies d'esquerra per haver aturat la insurrecció.

Consolidació dels dos bàndols:

 Insurrectes (Nacionales):
Suport classes altes, sectors conservadors de la societat, monàrquics, catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins)  persones no volien reformes del bienni d'esquerres.
Contaven amb suport feixistes italians i dels nazis alemanys.
Es definien com a nacionals i com a ultracatòlics.
Volien conservar els seus privilegis.

 Republicans (Rojos):
Suport classes populars, obrers, petita burgesia, camperols sense terra... Major part: afiliats a
partits d'esquerra, socialistes, comunistes, anarquistes.
Nomenats despectivament com a "rojos".
Intel·lectuals, artistes defensaven la legitimat de la República.
Volien destruir privilegis dels insurrectes.

El procés d'internacionalització de la guerra civil:

 Esclat guerra: recó a nivell internacional.
 Exterior: enfrontament entre forces democràtiques i revolucionaries, contra forces feixistes.
 Opinió pública al costat republicà, partits obrers, progressistes i únic suport república: URSS.
Suport insurrectes: sectors catòlics Europa i Alemanya Hitler, Itàlia Mussolini, Portugal Salazar.
 El vaticà es va pronunciar a favor de Franco.
 França i Gran Bretanya: distant, ambigua, por a Hitler. Signen aliança: Comitè de no intervenció
agost 36, Londres: traïció República Espanyola i no comprar armament mentre Alemanya i Itàlia
ajudaven sense problema al bàndol feixista.

Ajuda exterior: Els insurrectes va rebre ajuda militar i econòmica d'Itàlia i Alemanya (avions, tancs...)

 Alemanya: Legió Còndor (va usar Espanya com a camp de proves)
 Itàlia: Corpo di Truppe Volontarie
 Voluntaris portuguesos, irlandesos que solien ser feixistes o ultracatòlics
 Largo Caballero: envia a la Unió Soviètica totes les restes d'or d'Espanya per comprar armament.

, GUERRA CIVIL (1936-1939)



 Va ajudar a la República tàcticament
 El partit comunista tindrà molta influència a la República després que la Unió Soviètica l'ajudi.
 Brigades internacionals: moviment solidari antifeixista ajuda República: + 60.000 voluntaris.

Zona republicana:

 Es va produir la revolució social
 A les zones on la República va continuar es va produir un clima revolucionari
 L'exèrcit tradicional es va desfer i els militars fidels de la República es van unir als voluntaris
 L'estat republicà substituït x comitès revolucionaris de cada poble, ciutat i després a cada regió.

Catalunya:

President generalitat, Companys, 20 juliol convoca dirigents CNT i FAI agraint participació d'aturar cop
estat. Tots formen Comitè milícies antifeixistes  envien tropes x alliberar capitals Aragoneses d feixistes.

Zona republicana: clima de repressió espontània contra sospitosos feixistes. Persecucions, requisar béns,
entrar presons a matar presos dretes (Primo Rivera: afusellat), assassinats, detencions il·legals, cremació
convents i esglésies  gent fuig cap a zona franquista o estranger. Generalitat ajuda que gent marxés

Plànol econòmic a les zones republicanes:

 Revolució social i col·lectivitzacions (comitè treballadors gestionen empreses i producció), es va
fer un decret de la indústria i del camp. Els amos estaven o fora del país o morts.

A vegades directament li comunicaven als empresaris

Catalunya:

 Generalitat va donar cobertura legal a aquestes col·lectivitzacions
o Consell d'economia de Catalunya
o Un decret de les col·lectivitzacions que legalitzava aquest procés
 Col·lectivitzacions d'indústria elevada i les agràries poc (minfunids)
 Van funcionar i van mantenir l'activitat productiva a un nivell bo

Primer govern a les zones republicanes: Setembre 36 - maig 37: Francisco Largo Caballero

Finals estiu 36: partits decideixen moment tenir poder + gran i Largo Caballero forma a Madrid govern de
coalició: socialistes, republicans i comunistes. Mesos després incorporen anarquistes (Joan Peiró i
Frederica Montseny). Objectius:

 Fer front als feixistes i organitzar millor la lluita contra ells
 Largo Caballero: arribar a un pacte amb les forces burgeses i les obreres per guanyar la guerra
 Eliminar les milícies i crear un exèrcit popular

S'aprova la llei de l'avortament al 1936

Catalunya:

Govern d'unitat/concentració (esquerres, republicans, comunistes i anarquistes): Josep Tarradelles.

Es va dissoldre el comitè de milícies antifeixistes per crear això, es tornen a crear els ajuntaments i
Catalunya va posar en marxa ràpidament un exèrcit popular de Catalunya eliminant les milícies.

- Els fets de maig del 37:

Pràcticament ha passat un any després de la guerra i els fracassos dins de la zona republicana no va
gaire bé, això posa de manifest que alguna cosa no s'està fent bé a nivell militar.
$4.23
Get access to the full document:

100% satisfaction guarantee
Immediately available after payment
Both online and in PDF
No strings attached

Get to know the seller
Seller avatar
nuriaperezroura

Get to know the seller

Seller avatar
nuriaperezroura Universitat de VIC
Follow You need to be logged in order to follow users or courses
Sold
2
Member since
4 year
Number of followers
2
Documents
12
Last sold
2 year ago

0.0

0 reviews

5
0
4
0
3
0
2
0
1
0

Recently viewed by you

Why students choose Stuvia

Created by fellow students, verified by reviews

Quality you can trust: written by students who passed their exams and reviewed by others who've used these notes.

Didn't get what you expected? Choose another document

No worries! You can immediately select a different document that better matches what you need.

Pay how you prefer, start learning right away

No subscription, no commitments. Pay the way you're used to via credit card or EFT and download your PDF document instantly.

Student with book image

“Bought, downloaded, and aced it. It really can be that simple.”

Alisha Student

Frequently asked questions