Lliço XIII. Obligacions contractuals
OBLIGACIONS CONTRACTUALS
● El dret romà no coneix un concepte de contracte en general, sinó només
contractes particulars dels que sorgeixen obligacions per les parts que hi
intervenen.
CONTRACTE I PACTE: DIFERENCIACIÓ ENTRE AMBDÓS FIGURES
● La diferència entre ambdós és que de tot contracte naix una acció processal
per a obligar a l’altra part al compliment de les obligacions que naixen d’eixe
contracte.
● Dels contractes naixen accions: mitjà per a atacar, per a exigir algo a l’altre
persona.
● Dels pactes naixen excepcions: mitjà de defensa, que sols es pot utilitzar si
prèviament algú ens a atacat abans.
● Molt prompte començaren a aparèixer una sèrie de pactes que es solen
utilitzar molt en àmbits concrets i determinats: seria concret que a més a més
hi haguera una acció per a que complira el que a pactat = pactes que tenen
una acció per a exigir el seu compliment.
CLASSES DE PACTES
1. Pactes pretorials:
● Vénen reconeguts a l’Edicte i sancionats amb una acció in factum.
● El mé impornant = Constitutum: realitzat per particulars, el creditor li
amplia el termini de temps per a que complisca la seua obligació.
● El pacte pot venir referit a un deute propi o d’un altre (constitutum
debiti alieni), i d’aquest pacte naix una acció de la quantitat de diners
ajornada (actio de pecúnia constituta).
● Receptum argentarii = l’ajornament és pactat per persones dintre que
tenen això en la seua activitat professional (ex: banquers): d’ell naix
l’actio receptia.
● Receptum: assumpció d’una obligació, després d’haver rebut alguna
cosa.
● Receptum abitri = obligació assumida per un àrbitre, en un
procediment arbitral, de dictar sentència: la sanció ací no és una actio
recepticia, és una multa.
2. Pactes adjunts (pacta adiecta):
● Pactes que es poden afegir al pacte principal, en els quals creditor o
deutor poden acordar qualsevol tipus de circumstància derivada del
compliment del contracte.
● No existeixen de forma independent.
3. Pactes legítims (pacta legitima):
● La llei atorga una acció per a tutelar el compliment d’eixe pacte.
● Destaquen: pacte de dotar i pacte de donació.
● El compromís (compromissum) és l’obligació que assumeixen les parts
de resoldre un conflicte a través d’un procediment arbitral.
CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES
OBLIGACIONS CONTRACTUALS
● El dret romà no coneix un concepte de contracte en general, sinó només
contractes particulars dels que sorgeixen obligacions per les parts que hi
intervenen.
CONTRACTE I PACTE: DIFERENCIACIÓ ENTRE AMBDÓS FIGURES
● La diferència entre ambdós és que de tot contracte naix una acció processal
per a obligar a l’altra part al compliment de les obligacions que naixen d’eixe
contracte.
● Dels contractes naixen accions: mitjà per a atacar, per a exigir algo a l’altre
persona.
● Dels pactes naixen excepcions: mitjà de defensa, que sols es pot utilitzar si
prèviament algú ens a atacat abans.
● Molt prompte començaren a aparèixer una sèrie de pactes que es solen
utilitzar molt en àmbits concrets i determinats: seria concret que a més a més
hi haguera una acció per a que complira el que a pactat = pactes que tenen
una acció per a exigir el seu compliment.
CLASSES DE PACTES
1. Pactes pretorials:
● Vénen reconeguts a l’Edicte i sancionats amb una acció in factum.
● El mé impornant = Constitutum: realitzat per particulars, el creditor li
amplia el termini de temps per a que complisca la seua obligació.
● El pacte pot venir referit a un deute propi o d’un altre (constitutum
debiti alieni), i d’aquest pacte naix una acció de la quantitat de diners
ajornada (actio de pecúnia constituta).
● Receptum argentarii = l’ajornament és pactat per persones dintre que
tenen això en la seua activitat professional (ex: banquers): d’ell naix
l’actio receptia.
● Receptum: assumpció d’una obligació, després d’haver rebut alguna
cosa.
● Receptum abitri = obligació assumida per un àrbitre, en un
procediment arbitral, de dictar sentència: la sanció ací no és una actio
recepticia, és una multa.
2. Pactes adjunts (pacta adiecta):
● Pactes que es poden afegir al pacte principal, en els quals creditor o
deutor poden acordar qualsevol tipus de circumstància derivada del
compliment del contracte.
● No existeixen de forma independent.
3. Pactes legítims (pacta legitima):
● La llei atorga una acció per a tutelar el compliment d’eixe pacte.
● Destaquen: pacte de dotar i pacte de donació.
● El compromís (compromissum) és l’obligació que assumeixen les parts
de resoldre un conflicte a través d’un procediment arbitral.
CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES