Resum tema 1: La composició dels éssers vius
1. Característiques dels éssers vius
Éssers complexos → tenen un elevat nombre d’estructures i molècules diferents que
reaccionen i es transformen per crear energia i estructures. Això s’anomena
metabolisme.
Éssers cel·lulars → poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
Duen a terme les 3 funcions vitals:
* Nodrir-se → capten matèria i energia per construir estructures i desenvolupar-se.
* Relacionar-se → interaccionen amb el medi. Reben i donen respostes.
* Reproduir-se → donen lloc a nous éssers vius (sexual) o individus idèntics
(asexual).
2. Nivells d’organització de la matèria
La matèria s’organitza en nivells abiòtics (matèria no viva) i nivells biòtics
(matèria viva).
1. Nivells abiòtics
* Subatòmic → format per protons, neutrons i electrons.
* Atòmic → format per àtoms que contenen protons, neutrons i electrons.
* Molecular → format per molècules (agrupacions d’àtoms). Les molècules dels éssers
vius s’anomenen biomolècules. Dins d’aquest nivell trobem:
* Macromolècules → unió molècules orgàniques (cadenes de CH petites). Exemple: midó
o glucosa.
* Complexos supramoleculars → unió macromolècules. Ex: glicoproteïnes de membrana
citoplasmàtica.
* Orgànuls cel·lulars → unió complexos supramoleculars. Ex: ribosoma o aparell de
Golgi.
2. Nivells biòtics
* Nivell cel·lular → format per cèl·lules (estructures vives separades del medi
extern per una membrana que tenen citoplasma i el nucli hi ha DNA). Ja poden
realitzar les 3 funcions vitals. Hi ha 2 tipus de cèl·lules
* Eucariotes → nucli diferenciat. Ex: cèl·lules animals i vegetals.
* Procariotes → no tenen nucli diferenciat. Exemple: bacteris.
* Nivell pluricel·lular → format per diverses cèl·lules. Aquest nivell compren:
* Tal·lus → totes les cèl·lules són iguals. Ex: fongs, algues i bacteris
* Teixit → cèl·lules semblants especialitzades en la mateixa activitat. Ex: teixit
epitelial.
* Òrgan → agrupació de teixits que realitzen una funció de forma conjunta. Ex: cor
(format per teixit muscular, epitelial i nerviós).
* Sistemes → conjunt d'òrgans formats pels mateixos teixits però que fan actes
diferents. Ex: sistema muscular
* Aparells → conjunt d’òrgans diferents que duen una funció en comú. Ex: aparell
digestiu.
* Organisme → conjunt de sistemes i aparells que actuen conjuntament.
* Població → conjunt d’organismes de la mateixa espècies que viuen en una mateixa
zona en un mateix temps. Ex: conills al Montseny.
* Ecosistema → conjunt de poblacions de diferents espècies que es relacionen
* Biosfera → conjunt d’ecosistemes
3. Composició química de la matèria viva
Les parts d’un àtom són:
, Els diferents elements s’uneixen entre si per tal d’aconseguir una major
estabilitat. Tendeixen a tenir 8 electrons a l’últim orbital ocupat (excepte l’H) →
regla de l’octet.
* Si té menys de 4 electrons a l’últim orbital, tindrà tendència a donar-ne i per
tant quedarà carregat positivament (electropositiu)
* Si té més de 4 electrons a l’últim orbital, tindrà tendència a agafar-ne i per
tant quedarà carregat negativament (electronegatiu)
Enllaços químics
* Enllaç iònic (entre ions) → un àtom cedeix electrons a l’altre. Els capta i dona
lloc a un catió (+) i l’altra dona lloc a un anió, que s’uniran amb forces
electrostàtiques. Els compostos formats per enllaços iònics adapten estructures
cristal·lines molt ordenades. L'electronegativitat entre els àtoms que el formen ha
de ser molt diferent.
* * Enllaç covalent (entre àtoms) → els àtoms que intervenen tenen
electronegativitats similars i comparteixen electrons de l’últim orbital. És un
enllaç molt fort i el resultat és una molècula. Si un dels àtoms és poc més
electronegatiu es formarà una molècula dipolar (dos pols (un densitat + i l’altre
densitat -)
Unions intermoleculars
* Ponts d'hidrogen → quan l’Hidrogen forma un enllaç dèbil amb un àtom
electronegatiu. És important per l’aigua i per mantenir l’estructura del DNA i
proteïnes
* Forces de Van der Waals → interaccions dèbils que tenen un paper molt
important en l’acoblament entre proteïnes
Poden tenir lloc entre:
* Molècula polar ---- molècula apolar
* 2 molècules polars
* 2 molècules apolars
* Interaccions hidrofòbiques → les molècules apolars no tenen càrrega per tant
no es podran dissoldre en aigua (que és polar +/-) i tindràn tendència a agrupar-se
entre elles tot evitant el contacte amb l’aigua.
* Ponts disulfur → quan reaccionen dos grups tiols (-SH). Es un enllaç fort i és
molt important per l’estructura, plegament i funció de proteïnes.
4. Bioelements
Els éssers vius estan formats per elements químics anomenats bioelements. Els podem
classificar de dues maneres:
→ primaris: C,H,O,N,P,S
→ secundaris → indispensables
→ variables
→ plàstics (99%)
→ oligoelements (0,1%)
1. Bioelements primaris (C,H,O,N,P,S)
Constitueixen el 96% de tots els bioelements, tenen pesos atòmics baixos i formen
enllaços covalents.
Bioelements
Característiques
Funció
C
És tetraèdric → pot formar 4 enllaços (senzills, dobles o triples)
Forma llargues cadenes hidrocarbonades (C-H) que són apolars i insolubles en H2O
1. Característiques dels éssers vius
Éssers complexos → tenen un elevat nombre d’estructures i molècules diferents que
reaccionen i es transformen per crear energia i estructures. Això s’anomena
metabolisme.
Éssers cel·lulars → poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
Duen a terme les 3 funcions vitals:
* Nodrir-se → capten matèria i energia per construir estructures i desenvolupar-se.
* Relacionar-se → interaccionen amb el medi. Reben i donen respostes.
* Reproduir-se → donen lloc a nous éssers vius (sexual) o individus idèntics
(asexual).
2. Nivells d’organització de la matèria
La matèria s’organitza en nivells abiòtics (matèria no viva) i nivells biòtics
(matèria viva).
1. Nivells abiòtics
* Subatòmic → format per protons, neutrons i electrons.
* Atòmic → format per àtoms que contenen protons, neutrons i electrons.
* Molecular → format per molècules (agrupacions d’àtoms). Les molècules dels éssers
vius s’anomenen biomolècules. Dins d’aquest nivell trobem:
* Macromolècules → unió molècules orgàniques (cadenes de CH petites). Exemple: midó
o glucosa.
* Complexos supramoleculars → unió macromolècules. Ex: glicoproteïnes de membrana
citoplasmàtica.
* Orgànuls cel·lulars → unió complexos supramoleculars. Ex: ribosoma o aparell de
Golgi.
2. Nivells biòtics
* Nivell cel·lular → format per cèl·lules (estructures vives separades del medi
extern per una membrana que tenen citoplasma i el nucli hi ha DNA). Ja poden
realitzar les 3 funcions vitals. Hi ha 2 tipus de cèl·lules
* Eucariotes → nucli diferenciat. Ex: cèl·lules animals i vegetals.
* Procariotes → no tenen nucli diferenciat. Exemple: bacteris.
* Nivell pluricel·lular → format per diverses cèl·lules. Aquest nivell compren:
* Tal·lus → totes les cèl·lules són iguals. Ex: fongs, algues i bacteris
* Teixit → cèl·lules semblants especialitzades en la mateixa activitat. Ex: teixit
epitelial.
* Òrgan → agrupació de teixits que realitzen una funció de forma conjunta. Ex: cor
(format per teixit muscular, epitelial i nerviós).
* Sistemes → conjunt d'òrgans formats pels mateixos teixits però que fan actes
diferents. Ex: sistema muscular
* Aparells → conjunt d’òrgans diferents que duen una funció en comú. Ex: aparell
digestiu.
* Organisme → conjunt de sistemes i aparells que actuen conjuntament.
* Població → conjunt d’organismes de la mateixa espècies que viuen en una mateixa
zona en un mateix temps. Ex: conills al Montseny.
* Ecosistema → conjunt de poblacions de diferents espècies que es relacionen
* Biosfera → conjunt d’ecosistemes
3. Composició química de la matèria viva
Les parts d’un àtom són:
, Els diferents elements s’uneixen entre si per tal d’aconseguir una major
estabilitat. Tendeixen a tenir 8 electrons a l’últim orbital ocupat (excepte l’H) →
regla de l’octet.
* Si té menys de 4 electrons a l’últim orbital, tindrà tendència a donar-ne i per
tant quedarà carregat positivament (electropositiu)
* Si té més de 4 electrons a l’últim orbital, tindrà tendència a agafar-ne i per
tant quedarà carregat negativament (electronegatiu)
Enllaços químics
* Enllaç iònic (entre ions) → un àtom cedeix electrons a l’altre. Els capta i dona
lloc a un catió (+) i l’altra dona lloc a un anió, que s’uniran amb forces
electrostàtiques. Els compostos formats per enllaços iònics adapten estructures
cristal·lines molt ordenades. L'electronegativitat entre els àtoms que el formen ha
de ser molt diferent.
* * Enllaç covalent (entre àtoms) → els àtoms que intervenen tenen
electronegativitats similars i comparteixen electrons de l’últim orbital. És un
enllaç molt fort i el resultat és una molècula. Si un dels àtoms és poc més
electronegatiu es formarà una molècula dipolar (dos pols (un densitat + i l’altre
densitat -)
Unions intermoleculars
* Ponts d'hidrogen → quan l’Hidrogen forma un enllaç dèbil amb un àtom
electronegatiu. És important per l’aigua i per mantenir l’estructura del DNA i
proteïnes
* Forces de Van der Waals → interaccions dèbils que tenen un paper molt
important en l’acoblament entre proteïnes
Poden tenir lloc entre:
* Molècula polar ---- molècula apolar
* 2 molècules polars
* 2 molècules apolars
* Interaccions hidrofòbiques → les molècules apolars no tenen càrrega per tant
no es podran dissoldre en aigua (que és polar +/-) i tindràn tendència a agrupar-se
entre elles tot evitant el contacte amb l’aigua.
* Ponts disulfur → quan reaccionen dos grups tiols (-SH). Es un enllaç fort i és
molt important per l’estructura, plegament i funció de proteïnes.
4. Bioelements
Els éssers vius estan formats per elements químics anomenats bioelements. Els podem
classificar de dues maneres:
→ primaris: C,H,O,N,P,S
→ secundaris → indispensables
→ variables
→ plàstics (99%)
→ oligoelements (0,1%)
1. Bioelements primaris (C,H,O,N,P,S)
Constitueixen el 96% de tots els bioelements, tenen pesos atòmics baixos i formen
enllaços covalents.
Bioelements
Característiques
Funció
C
És tetraèdric → pot formar 4 enllaços (senzills, dobles o triples)
Forma llargues cadenes hidrocarbonades (C-H) que són apolars i insolubles en H2O
