Examen Biologia: tema 3
1-. Els teixits vegetals:
Les cèl·lules del teixits vegetals adults estan recobertes d’una paret de cel·lulosa que té uns
porus anomenats plasmodemes, a través dels quals intercanvien substàncies amb les cèl·lules
veïnes. Segons la funció és classifiquen en: meristemàtic, parenquimàtic, protector, de
sosteniment, conductor i secretor.
2-. Teixits meristemàtic:
És el teixit responsable del creixement i desenvolupament de la planta, es troba a les parts en
procés de creixement. Constituït per cèl·lules vives, petites, sense vacúols, amb grans nuclis,
generalment es troben en mitosi i parets celulars fines. Són cèl·lules que és divideixen
ràpidament.
Meristemes apicals o primaris: Origen en cèl·lules embrionàries i és situen als extrems de
la planta, brots de branques i arrels. Responsables del creixement en longitud de la planta.
Meristema apical (I) gemme, meristema apical (II) arrel.
Meristemes laterals o secundaris: Procedeixen de cèl·lules adultes que recuperen la
capacitat de divisió. És troben en posicions laterals de les branques, la tija i les arrels, són
responsables del seu creixement en gruix.
Càmbium: Origina cap a l’interior la xilema, que transporten saba bruta, i cap a
l’exterior la floema, que transporta saba elaborada.
Fel·logen: Dona lloc a cèl·lules paranquimàtiques cap a l’interior i a una escorça
protectora, el súber, cap a l’exterior.
3-. Teixit parenquimàtic:
Està present en tots els òrgans vegetals i actua de farciment i d’unió entre teixits. Està format
per cèl·lules vives poc diferenciades, amb forma poligonal típica, vacúols i capacitat de divisió .
Parènquima clorofíl·lic: Teixit més representatiu, s’anomena així ja que les cèl·lules
presenten cloroplasts. Aquest teixit proporciona color verd a les plantes i és localitza a les
tiges i fulles. 2 varietats:
Parènquima en palissada: Situat a l’anvers de les fulles i construït per cèl·lules llargues
i unides, amb un gran nombre de cloroplast. La seva funció es captar la llum solar amb
eficàcia.
Parènquima lacunar: Propi de l’interior i el revés de les fulles, caracteritzat pel fet que
les cèl·lules deixen entre si uns espais (meats) per on circulen nutrients i gasos.
Parènquima aqüífer: emmagatzema aigua i es troba a plantes xeròfites.
Parènquima de reserva: Emmagatzema diverses substàncies com greix o mdiò. Es troba a
l’interior d’estructures com tubercles, arrels…
1
, Parènquima aerifer: Contenen espais intercel·lulars (meats) per fer circular i
emmagatzemar l’aire. Es troba en plantes aquàtiques (nenúfars).
4-. Teixit protector:
Recobreix la superfície externa de les plantes evita la pèrdua d’aigua i les protegeix de canvis
de temperatura, paràsits i danys mecànics. Permet l’observació d’aigua i de sals minerals a
nivell de l’arrel.
Epidèrmic: Està format per una capa de cèl·lules aplanades, molt unides entre si i amb un
recobriment extern cerós (cutícules), substància impermeable que impedeix la pèrdua
d’aigua i protegeix la planta de la dessecació. Presenta estemes, estructures constituïdes
de pèrdua de cèl·lules oclusives, entre elles queda un orifici, l’ostiol, que es pot obrir o
tancar, regular l’intercanvi de gasos entre l’interior de la planta i el medi que l’envolta. Altres
estructures són els pèls o tri comes, a les arrels faciliten l’observació d’aigua i sals minerals
i a les tiges i fulles protegeixen contra la dessecació contra l’atac d’animals.
Suberós: Està compost per cèl·lules mortes disposades en diverses capes plenes d’aire,
amb parets gruixudes i impregnades d’una substància impermeable, la suberina. Per
facilitar l’intercanvi de gasos, el teixit suberós disposa d’unes esquerdes anomenades
lenticel·les.
5-. Teixit de sosteniment:
La funció principal és fer que la planta es mantingui dreta. Està constituït per cèl·lules amb
parets molt gruixudes.
Col·lènquima: format per cèl·lules vives, allargades i de parets gruixades. Proporciona
consistència a les parets joves de la planta.
Esclerènquima: constituït per cèl·lules mortes, amb parets gruixades i amb lignina.
Proporciona resistencia a les parts de la planta ja desenvolupada.
6-. Teixit conductor:
Transporta la saba d’una part a l’altra de les plantes vasculars. 2 tipus de teixits:
Xilema: transporta saba bruta (aigua i sals minerals) des-de l’arrel fins les fulles. El formen
2 tipus de cèl·lules:
Trànquees: cèl·lules cilindriques amb parets gruixades reforçades de lignina. Formen
un tub buit llarg perqueé els seus envans han desaparegut (estan perforats).
Traqueides: cèl·lules més estretes, curtes i amb extrems punxeguts.
Floema: transporta saba elaborada (aigua i glúcids) des del centre on es produeix la
fotosíntesi fins tota la planta. Està format per cèl·lules vives superposades, les cèl·lules
cribroses (els envans de separació que estan perforats per porus). Les cèl·lules
acompanyants estan connectades a les cèl·lules cribroses per plasmodesmes.
2
1-. Els teixits vegetals:
Les cèl·lules del teixits vegetals adults estan recobertes d’una paret de cel·lulosa que té uns
porus anomenats plasmodemes, a través dels quals intercanvien substàncies amb les cèl·lules
veïnes. Segons la funció és classifiquen en: meristemàtic, parenquimàtic, protector, de
sosteniment, conductor i secretor.
2-. Teixits meristemàtic:
És el teixit responsable del creixement i desenvolupament de la planta, es troba a les parts en
procés de creixement. Constituït per cèl·lules vives, petites, sense vacúols, amb grans nuclis,
generalment es troben en mitosi i parets celulars fines. Són cèl·lules que és divideixen
ràpidament.
Meristemes apicals o primaris: Origen en cèl·lules embrionàries i és situen als extrems de
la planta, brots de branques i arrels. Responsables del creixement en longitud de la planta.
Meristema apical (I) gemme, meristema apical (II) arrel.
Meristemes laterals o secundaris: Procedeixen de cèl·lules adultes que recuperen la
capacitat de divisió. És troben en posicions laterals de les branques, la tija i les arrels, són
responsables del seu creixement en gruix.
Càmbium: Origina cap a l’interior la xilema, que transporten saba bruta, i cap a
l’exterior la floema, que transporta saba elaborada.
Fel·logen: Dona lloc a cèl·lules paranquimàtiques cap a l’interior i a una escorça
protectora, el súber, cap a l’exterior.
3-. Teixit parenquimàtic:
Està present en tots els òrgans vegetals i actua de farciment i d’unió entre teixits. Està format
per cèl·lules vives poc diferenciades, amb forma poligonal típica, vacúols i capacitat de divisió .
Parènquima clorofíl·lic: Teixit més representatiu, s’anomena així ja que les cèl·lules
presenten cloroplasts. Aquest teixit proporciona color verd a les plantes i és localitza a les
tiges i fulles. 2 varietats:
Parènquima en palissada: Situat a l’anvers de les fulles i construït per cèl·lules llargues
i unides, amb un gran nombre de cloroplast. La seva funció es captar la llum solar amb
eficàcia.
Parènquima lacunar: Propi de l’interior i el revés de les fulles, caracteritzat pel fet que
les cèl·lules deixen entre si uns espais (meats) per on circulen nutrients i gasos.
Parènquima aqüífer: emmagatzema aigua i es troba a plantes xeròfites.
Parènquima de reserva: Emmagatzema diverses substàncies com greix o mdiò. Es troba a
l’interior d’estructures com tubercles, arrels…
1
, Parènquima aerifer: Contenen espais intercel·lulars (meats) per fer circular i
emmagatzemar l’aire. Es troba en plantes aquàtiques (nenúfars).
4-. Teixit protector:
Recobreix la superfície externa de les plantes evita la pèrdua d’aigua i les protegeix de canvis
de temperatura, paràsits i danys mecànics. Permet l’observació d’aigua i de sals minerals a
nivell de l’arrel.
Epidèrmic: Està format per una capa de cèl·lules aplanades, molt unides entre si i amb un
recobriment extern cerós (cutícules), substància impermeable que impedeix la pèrdua
d’aigua i protegeix la planta de la dessecació. Presenta estemes, estructures constituïdes
de pèrdua de cèl·lules oclusives, entre elles queda un orifici, l’ostiol, que es pot obrir o
tancar, regular l’intercanvi de gasos entre l’interior de la planta i el medi que l’envolta. Altres
estructures són els pèls o tri comes, a les arrels faciliten l’observació d’aigua i sals minerals
i a les tiges i fulles protegeixen contra la dessecació contra l’atac d’animals.
Suberós: Està compost per cèl·lules mortes disposades en diverses capes plenes d’aire,
amb parets gruixudes i impregnades d’una substància impermeable, la suberina. Per
facilitar l’intercanvi de gasos, el teixit suberós disposa d’unes esquerdes anomenades
lenticel·les.
5-. Teixit de sosteniment:
La funció principal és fer que la planta es mantingui dreta. Està constituït per cèl·lules amb
parets molt gruixudes.
Col·lènquima: format per cèl·lules vives, allargades i de parets gruixades. Proporciona
consistència a les parets joves de la planta.
Esclerènquima: constituït per cèl·lules mortes, amb parets gruixades i amb lignina.
Proporciona resistencia a les parts de la planta ja desenvolupada.
6-. Teixit conductor:
Transporta la saba d’una part a l’altra de les plantes vasculars. 2 tipus de teixits:
Xilema: transporta saba bruta (aigua i sals minerals) des-de l’arrel fins les fulles. El formen
2 tipus de cèl·lules:
Trànquees: cèl·lules cilindriques amb parets gruixades reforçades de lignina. Formen
un tub buit llarg perqueé els seus envans han desaparegut (estan perforats).
Traqueides: cèl·lules més estretes, curtes i amb extrems punxeguts.
Floema: transporta saba elaborada (aigua i glúcids) des del centre on es produeix la
fotosíntesi fins tota la planta. Està format per cèl·lules vives superposades, les cèl·lules
cribroses (els envans de separació que estan perforats per porus). Les cèl·lules
acompanyants estan connectades a les cèl·lules cribroses per plasmodesmes.
2
