FLUOR
GENERALITATS DEL FLUOR:
1. Element químic que es representa amb el símbol F.
2. El seu número atòmic (Z) es 9.
3. El fluor en estat pur (aïllat del laboratori) és una molècula di atòmica (F2)
4. És un no-metall que pertany als halògens.
els no metalls es troben a la dreta de la taula periòdica , concretament els halògens
són no metalls que tenen 7 electrons a la última capa de valencià.
5. Electronegativitat és la capacitat d'un àtom per acceptar o atraure electrons. I
la electropositivitat es el concepte oposat a l'electronegativitat i es refereix a
la capacitat d'un àtom per cedir o donar electrons.
6. El fluor és l'element més electronegatiu.
7. amb l'H2O el flúor reacciona de manera complexa produint fluor d'hidrogen
FH i O2. el FH en O2 en el medi aquos es converteix en àcid fluorhídric (FH).
8. A partir del FH (àcid fluorhídric) també anomenat fluorur d'hidrogen (FH) es
poden formar sals, ja que , ió fluorur (F-) quan el FH li roben l'hidrogen
reacciona eficaçment amb els no metalls.
9. El Fluor té especial afinitat pel calci acceptant els seus electrons, produint
fluorur de calci molt present al teixit ossi i dental.
10. El flúor en estat pur és de color fluorescent, tòxic, irritant, corrosiu.
FONTS DE FLUOR A LA NATURA:
1. L'atmosfera: la presència de fluorurs a l'aire és molt escassa pot ser
més elevada a les zones altament industrials. Els fluorurs provenen de:
sols rics en fluorurs, dels fums industrials, zones amb molta combustió
de carbó.
2. El sol: el fluor està present a les roques forma part de diferents
minerals entre ells la fluorita la fluorapatita i cilolita.
3. l'aigua: les aigües superficials tenen uns percentatges molt baixos de
fluor, no obstant és la principal font d'entrada del fluor al cos humà, ja
sigui per les aigues fluorades de la xarxa pública o bé provinents
subterrànies (son mes riques en fluor les d'ampolla).
4. Aliments: als països occidentals la principal font de fluor és l'aigua.
a. Vegetals: la presència de fluor als vegetals dependrà de l'aigua
del reg, especialment es troba als vegetals de fulla verda
(enciam, espinacs,escarola..)
b. carn: el contingut de fluor a la carn es despreciable.
c. Peix i marisc: tenen altes concentracions de fluor a la pell i a
les espines, per tant, cal tenir-ho en compte persones que
mengen llaunes de conserves i aquells que mengen el peix
sencer.
, Farmacocinètica DEL FLÚOR:
1. Alliberament: vies d'entrada
a. vía inhalatoria: a través de la respiració el fluor és captat pels pulmons
i s'incorpora a la sang en els alvèols pulmonars, la via inhalatòria és
poc freqüent i poc important, excepte en el cas de la fluorosi
professional (fàbriques Alemania ...)
b. Via digestiva: és la forma habitual d’entrada del Fluor a l'organisme humà,
amb l’aigua, alguns aliments, medicaments, alguns tractaments odontològics
i altres productes d’higiene oral.
L - liberación (dues vies: respiratòria i digestiva)
A - absorció
D - distribució
M - metabolisme
E - excreció
ABSORCIÓ:
El fluor ingerit s’absorbeix fonamentalment a l'estómac i l'intestí prim. L’absorció del fluor
està relacionat amb l’acidesa gastrica, ja que el fluor a l’estomac entra en contacte amb els
àcids gàstrics (especialment amb el cloridic) F + Hu = FH (molècula neutre amb gran
capacitat de travessar les membranes i mucoses dels teixits)
(El fluor es converteix en fluorhídrico.)
Incloent la mucosa gàstrica que absorbirà la molécula neutra.
+ ph gàstric = - Fluor
- ph gàstric = + Fluor
els factor que augmenten la secreciò d’àcid cluoridric incrementen l’absorció del Fluor.
S’absorbeix molt ràpidament, el 50% del fluor s’absorbeix en 30 min.
El fluor no es pot posar en nens amb cubetes (ja que poden ingerir massa)
El F està present en la majoria de productes dentals i encara més en els professionals, per
tant hem de tenir en compte el factor deglució (tragar) en nens, gent gran o gent
“despistada”. El F no es metabolitza, passa directament al torrent sanguini això significa que
no té l’efecte del primer pas.
DISTRIBUCIÓ:
1. el F pot arribar al torrent sanguini de dues formes: com a F ionic (F inorganic o F
lliure) o bé com a F combinat (generalment associat a proteïnes plasmàtiques).
2. no existeixen els nivells basal (normal) ja que aquests nivells depenen directament
de la quantitat ingerida o administrada per tant els nivells de F no són constants si no
que fluctuen diariament, depenen d’aquests factors:
a) la quantitat ingerida
b) l’edat de l’individu
c) la massa corporal / pes
d) les possibles alteracions patologiques de l’individu
GENERALITATS DEL FLUOR:
1. Element químic que es representa amb el símbol F.
2. El seu número atòmic (Z) es 9.
3. El fluor en estat pur (aïllat del laboratori) és una molècula di atòmica (F2)
4. És un no-metall que pertany als halògens.
els no metalls es troben a la dreta de la taula periòdica , concretament els halògens
són no metalls que tenen 7 electrons a la última capa de valencià.
5. Electronegativitat és la capacitat d'un àtom per acceptar o atraure electrons. I
la electropositivitat es el concepte oposat a l'electronegativitat i es refereix a
la capacitat d'un àtom per cedir o donar electrons.
6. El fluor és l'element més electronegatiu.
7. amb l'H2O el flúor reacciona de manera complexa produint fluor d'hidrogen
FH i O2. el FH en O2 en el medi aquos es converteix en àcid fluorhídric (FH).
8. A partir del FH (àcid fluorhídric) també anomenat fluorur d'hidrogen (FH) es
poden formar sals, ja que , ió fluorur (F-) quan el FH li roben l'hidrogen
reacciona eficaçment amb els no metalls.
9. El Fluor té especial afinitat pel calci acceptant els seus electrons, produint
fluorur de calci molt present al teixit ossi i dental.
10. El flúor en estat pur és de color fluorescent, tòxic, irritant, corrosiu.
FONTS DE FLUOR A LA NATURA:
1. L'atmosfera: la presència de fluorurs a l'aire és molt escassa pot ser
més elevada a les zones altament industrials. Els fluorurs provenen de:
sols rics en fluorurs, dels fums industrials, zones amb molta combustió
de carbó.
2. El sol: el fluor està present a les roques forma part de diferents
minerals entre ells la fluorita la fluorapatita i cilolita.
3. l'aigua: les aigües superficials tenen uns percentatges molt baixos de
fluor, no obstant és la principal font d'entrada del fluor al cos humà, ja
sigui per les aigues fluorades de la xarxa pública o bé provinents
subterrànies (son mes riques en fluor les d'ampolla).
4. Aliments: als països occidentals la principal font de fluor és l'aigua.
a. Vegetals: la presència de fluor als vegetals dependrà de l'aigua
del reg, especialment es troba als vegetals de fulla verda
(enciam, espinacs,escarola..)
b. carn: el contingut de fluor a la carn es despreciable.
c. Peix i marisc: tenen altes concentracions de fluor a la pell i a
les espines, per tant, cal tenir-ho en compte persones que
mengen llaunes de conserves i aquells que mengen el peix
sencer.
, Farmacocinètica DEL FLÚOR:
1. Alliberament: vies d'entrada
a. vía inhalatoria: a través de la respiració el fluor és captat pels pulmons
i s'incorpora a la sang en els alvèols pulmonars, la via inhalatòria és
poc freqüent i poc important, excepte en el cas de la fluorosi
professional (fàbriques Alemania ...)
b. Via digestiva: és la forma habitual d’entrada del Fluor a l'organisme humà,
amb l’aigua, alguns aliments, medicaments, alguns tractaments odontològics
i altres productes d’higiene oral.
L - liberación (dues vies: respiratòria i digestiva)
A - absorció
D - distribució
M - metabolisme
E - excreció
ABSORCIÓ:
El fluor ingerit s’absorbeix fonamentalment a l'estómac i l'intestí prim. L’absorció del fluor
està relacionat amb l’acidesa gastrica, ja que el fluor a l’estomac entra en contacte amb els
àcids gàstrics (especialment amb el cloridic) F + Hu = FH (molècula neutre amb gran
capacitat de travessar les membranes i mucoses dels teixits)
(El fluor es converteix en fluorhídrico.)
Incloent la mucosa gàstrica que absorbirà la molécula neutra.
+ ph gàstric = - Fluor
- ph gàstric = + Fluor
els factor que augmenten la secreciò d’àcid cluoridric incrementen l’absorció del Fluor.
S’absorbeix molt ràpidament, el 50% del fluor s’absorbeix en 30 min.
El fluor no es pot posar en nens amb cubetes (ja que poden ingerir massa)
El F està present en la majoria de productes dentals i encara més en els professionals, per
tant hem de tenir en compte el factor deglució (tragar) en nens, gent gran o gent
“despistada”. El F no es metabolitza, passa directament al torrent sanguini això significa que
no té l’efecte del primer pas.
DISTRIBUCIÓ:
1. el F pot arribar al torrent sanguini de dues formes: com a F ionic (F inorganic o F
lliure) o bé com a F combinat (generalment associat a proteïnes plasmàtiques).
2. no existeixen els nivells basal (normal) ja que aquests nivells depenen directament
de la quantitat ingerida o administrada per tant els nivells de F no són constants si no
que fluctuen diariament, depenen d’aquests factors:
a) la quantitat ingerida
b) l’edat de l’individu
c) la massa corporal / pes
d) les possibles alteracions patologiques de l’individu
