Detritus - Zones de retenció
Detritus: tros de menjar fàcil d’eliminar amb el raspall de dents, fil dental o raspall interproximal.
(no té autòlisi, no es treuen amb la llengua i costa d’eliminar)
Motius per els quals queden aliments:
1. Periodontitis: si perdem ós tenim més espai ja què la geniva baixa.
2. Oclusal: no tot el menjar es queda allà, ha de tenir algunes característiques:
enganxifos..
3. Càries: interproximales.
4. Migració dental: EXO - PERIO
5. Apinyament
6. Braquets
7. Protesis fixes: com una corona, però si no està ben fixada.
Signes de detritus: halitosis (proteïna en descomposició)
PLACA BACTERIANA
Capa fina de menjar de forma molt triturada (color blanquinós/groguenc) surt quan rasques la
dent. Amb el respall s’elimina. I és invisible de consistencia toba.
El biofilm no és dolent, forma part de la flora bacteriana, passa a ser dolent quan apareixen
microorganismes patògens.
El biofilm és negatiu quan s’estructura i quan s’organitza, per retirar-lo ens respatllem les dents
i així el desorganitzem i desestructurarem.
Consells: no utilitzar aigua per raspallar les dents, a poder ser una gota de dentifric i utilitzar un
raspall compacte amb moltes cedres o filaments suaus.
La dent no agafa color sino que el que agafa color es la placa bacteriana perquè es porosa.
El biofilm s’acumula a: llengua, mucosa, galta, dents, protesis…
A la llengua el biofilm pot provocar hipertrofia a les nostres papil·les si no la netegem.
Tenim 4 tipos de papil·les:
1. Fungiformes: forma de bolet (per la punta de la llengua) sabor dolç.
2. Filiformes: forma de fil (centre de la llengua) a les que més s’acumula. Sabor salat.
3. Califormes: forma de copa (al final de tot), sabor amarg.
4. Fuliades: com un llibre (al canto), sabor àcid.
Tenim zones d’autolisis: ajuden a eliminar la placa després del raspallat.
· Saliba més llengua.
· Llavis
· Galtes (mucosa)
· xiclet per ajudar a acabar de treure la placa.
SARRO (carrall o tartaro):
És la placa bacteriana calcificada, mineralitzada o endurida. Està mineralitzada per la saliva.
No es posible retirar el sarro amb un raspall de dents, s’ha de fer amb US.
El Sarro s’acumula a la part supragingival.
El Sarro pot entrar a la geniva i provocar gingivitis i més endavant periodontitis.
, Dent enterrat en sarro (tot cobert fins las cuspides)
S’ha de retirar correctament fent la higiene, sino facilita l'adhesió de nova placa bacteriana i
després sarro.
Sarro hi ha a totes les superficies pero normalment s’acumula a les sortiedes de les glandules:
caruncules (43-42-41-31-32-33) i la papula de la parotida (16-17-26-27)
Com la saliva mineralitza el sarro es concentra on hi ha mes saliva.
No hi ha zones d’autolisis del sarro ja que no arriba a netejar o treure’l..
CÀLCUL:
Es sarro subgingival en forma de boles negres, s’anomena càlcul.
El podem trobar de dugues maneres: càlcul de pedra o càlcul d’anell.
Per retirar-ho és fa amb US.
Es pot tenir càlcul i no sarro quan el treus i sagna molt.
Quan ve un pacient a la clínica amb càlcul li demanem que torni en 15 dies per veure si encara
queda algun que no s’ha pugut treure amb l’US.
ULTRASÒ:
És una peça de mà del material rotatori (sempre necessita aigua per no cremar ni el dent ni els
teixits tous), en la cual insertem puntes amb el torque (enrosca la punta), hi ha molts tipus de
puntes especialitzades, les higienistes utilitzem la numero 1, hi ha la especial per endodoncies.
S’agafa com un llapis, només es posa recte quan toquem les zones interproximals perquè la
màxima potència està al lateral.
SEQUENCIA DE LA HIGIENE:
1. El pacient ha d’estar amb el cap girat a l’esquerra, comencem per 46 i 45 vestibular.
2. Preguntem si tot va bé, seguim de 47 a 44 per vestibular,
3. Tornem a preguntar si va bé, si diu que si ens coloquem a les 12.
Quan estem col·locats demanem al pacient que posi el cap recte i amb el mentó cap
abaix (flexió) i alternem de 33 a 43 lingual i vestibular. (els Incicius i Canins son el que
tenen més sensibilitat. Ho fem amb el mirall, visió indirecta.
4. Girem el cap del pacient suaument cap a l’esquerra per fer la cara vestibular del quart
quadrant i la cara lingual del tercer quadrant.
5. Girem el cap del pacient suaument cap a la dreta per fer la cara vestibular del tercer
quadrant i la part lingual del quart quadrant.
6. Demanem que glopegi amb aigua (si hi ha sang amb clorhexidina) mentres podem
apuntar a la història clínica coses que hem trobat.
7. Tren de lemburg: girem el cap suaument a l’esquerra i fem 2n quadrant cara vestibular i
1r quadrant de la cara palatina.
8. Girem suaument el cap a la dreta i fem 2n quadrant cara palatina i 1r quadrant cara
vestibular.
9. Ens posem a les 12. El cap de pacient amb hiperextensió per fer el sector anterior cara
vestibular i la palatina amb visio indirecta (mirall).
10. Glopejar amb aigua si sagna clorhexidina i fem història clínica.
11. Poliment amb l’ordre que vulguis.
Detritus: tros de menjar fàcil d’eliminar amb el raspall de dents, fil dental o raspall interproximal.
(no té autòlisi, no es treuen amb la llengua i costa d’eliminar)
Motius per els quals queden aliments:
1. Periodontitis: si perdem ós tenim més espai ja què la geniva baixa.
2. Oclusal: no tot el menjar es queda allà, ha de tenir algunes característiques:
enganxifos..
3. Càries: interproximales.
4. Migració dental: EXO - PERIO
5. Apinyament
6. Braquets
7. Protesis fixes: com una corona, però si no està ben fixada.
Signes de detritus: halitosis (proteïna en descomposició)
PLACA BACTERIANA
Capa fina de menjar de forma molt triturada (color blanquinós/groguenc) surt quan rasques la
dent. Amb el respall s’elimina. I és invisible de consistencia toba.
El biofilm no és dolent, forma part de la flora bacteriana, passa a ser dolent quan apareixen
microorganismes patògens.
El biofilm és negatiu quan s’estructura i quan s’organitza, per retirar-lo ens respatllem les dents
i així el desorganitzem i desestructurarem.
Consells: no utilitzar aigua per raspallar les dents, a poder ser una gota de dentifric i utilitzar un
raspall compacte amb moltes cedres o filaments suaus.
La dent no agafa color sino que el que agafa color es la placa bacteriana perquè es porosa.
El biofilm s’acumula a: llengua, mucosa, galta, dents, protesis…
A la llengua el biofilm pot provocar hipertrofia a les nostres papil·les si no la netegem.
Tenim 4 tipos de papil·les:
1. Fungiformes: forma de bolet (per la punta de la llengua) sabor dolç.
2. Filiformes: forma de fil (centre de la llengua) a les que més s’acumula. Sabor salat.
3. Califormes: forma de copa (al final de tot), sabor amarg.
4. Fuliades: com un llibre (al canto), sabor àcid.
Tenim zones d’autolisis: ajuden a eliminar la placa després del raspallat.
· Saliba més llengua.
· Llavis
· Galtes (mucosa)
· xiclet per ajudar a acabar de treure la placa.
SARRO (carrall o tartaro):
És la placa bacteriana calcificada, mineralitzada o endurida. Està mineralitzada per la saliva.
No es posible retirar el sarro amb un raspall de dents, s’ha de fer amb US.
El Sarro s’acumula a la part supragingival.
El Sarro pot entrar a la geniva i provocar gingivitis i més endavant periodontitis.
, Dent enterrat en sarro (tot cobert fins las cuspides)
S’ha de retirar correctament fent la higiene, sino facilita l'adhesió de nova placa bacteriana i
després sarro.
Sarro hi ha a totes les superficies pero normalment s’acumula a les sortiedes de les glandules:
caruncules (43-42-41-31-32-33) i la papula de la parotida (16-17-26-27)
Com la saliva mineralitza el sarro es concentra on hi ha mes saliva.
No hi ha zones d’autolisis del sarro ja que no arriba a netejar o treure’l..
CÀLCUL:
Es sarro subgingival en forma de boles negres, s’anomena càlcul.
El podem trobar de dugues maneres: càlcul de pedra o càlcul d’anell.
Per retirar-ho és fa amb US.
Es pot tenir càlcul i no sarro quan el treus i sagna molt.
Quan ve un pacient a la clínica amb càlcul li demanem que torni en 15 dies per veure si encara
queda algun que no s’ha pugut treure amb l’US.
ULTRASÒ:
És una peça de mà del material rotatori (sempre necessita aigua per no cremar ni el dent ni els
teixits tous), en la cual insertem puntes amb el torque (enrosca la punta), hi ha molts tipus de
puntes especialitzades, les higienistes utilitzem la numero 1, hi ha la especial per endodoncies.
S’agafa com un llapis, només es posa recte quan toquem les zones interproximals perquè la
màxima potència està al lateral.
SEQUENCIA DE LA HIGIENE:
1. El pacient ha d’estar amb el cap girat a l’esquerra, comencem per 46 i 45 vestibular.
2. Preguntem si tot va bé, seguim de 47 a 44 per vestibular,
3. Tornem a preguntar si va bé, si diu que si ens coloquem a les 12.
Quan estem col·locats demanem al pacient que posi el cap recte i amb el mentó cap
abaix (flexió) i alternem de 33 a 43 lingual i vestibular. (els Incicius i Canins son el que
tenen més sensibilitat. Ho fem amb el mirall, visió indirecta.
4. Girem el cap del pacient suaument cap a l’esquerra per fer la cara vestibular del quart
quadrant i la cara lingual del tercer quadrant.
5. Girem el cap del pacient suaument cap a la dreta per fer la cara vestibular del tercer
quadrant i la part lingual del quart quadrant.
6. Demanem que glopegi amb aigua (si hi ha sang amb clorhexidina) mentres podem
apuntar a la història clínica coses que hem trobat.
7. Tren de lemburg: girem el cap suaument a l’esquerra i fem 2n quadrant cara vestibular i
1r quadrant de la cara palatina.
8. Girem suaument el cap a la dreta i fem 2n quadrant cara palatina i 1r quadrant cara
vestibular.
9. Ens posem a les 12. El cap de pacient amb hiperextensió per fer el sector anterior cara
vestibular i la palatina amb visio indirecta (mirall).
10. Glopejar amb aigua si sagna clorhexidina i fem història clínica.
11. Poliment amb l’ordre que vulguis.
