LA PLAÇA DEL DIAMANT
La plaça del Diamant és una novel·la
psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.
Ha estat considerada per la crítica com la
seva obra principal. La novel·la s'ha convertit
en un clàssic de la literatura catalana de
postguerra. Publicada per primer cop l'any
1962, ha estat traduïda a més de trenta
idiomes.
Laia Casas
2n batxiller ciències
LA PLAÇA DEL
DIAMANT
MERCÈ RODOREDA
,CAPÍTOL I:
Natàlia treballa en una pastisseria. Un dia la seua amiga Julieta li diu que a la nit vagin
a ballar a la plaça del Diamant, a Natàlia no li apeteix anar, però acabà fent-ho. Quan
arriben allí Julieta desapareix i Natàlia es queda sola, fins que arriba en Quimet i li
proposa ballar amb ella. Comencen a ballar i ella pensa en el seu promès Pere, que
està treballant. Quimet comença a insistir-li dient que vol estar amb ella i vol que es
casen, ací comença a dir-li Colometa. Però Natàlia espantada comença a córrer pel
carrer, i ell la segueix. Recorda constantment la seva mare morta, soterrada al cementiri
de S. Gervasi i el seu pare novament casat. Colometa treballava en una pastisseria.
CAPÍTOL II:
Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi
atrevit des d’una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet,
el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans
de futur que tindrien i els drets de l’home sobre la dona. Després la va besar, però,
Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l’havia
enfonsat. Després de besar-la va dir un parell de vegades “pobra María”. Quimet era
ebenista (persona que treballa amb fustes fines i construeix mobles de qualitat) i li
promet der uns mobles que “cauria de cul” i un armari de dos cossos de fusta d’arbre
ampolla.
CAPÍTOL III:
El capítol comença amb la baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no
treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després
Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la noia del seu fill. En Cintet,
amic d’en Quimet, els informa de l’existència d’un pis sota terrat que incloïa el terrat, i
aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist.
CAPÍTOL IV:
L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé
casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pus en Quimet decideix
la seva decoració i també canviar la cuina, així que l’enderroquen i tots plegat s; en
Cintet, en Mateu i la parella; treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a
prova a Colometa dient-li que l’ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida.
CAPÍTOL V:
És dia de rams i tot el poble surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa la mare
d’en Quimet, on aquest no para de queixar-se perquè el menjar no porta sal. El
diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i
després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjador els
hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis com el veí del costat no volien saber
res.
1
, CAPÍTOL VI:
En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia.
En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes
coses s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la
resta de la teva vida. I es van ajuntar una bona colla a l'església, i al sortir van anar a
fer-se fotos al fotògraf i després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria
per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós.
CAPÍTOL VII:
després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la “broma” a la
seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva
mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la
va endur a l'habitació per comprovar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en
Quimet, eren els dies de fer un nen.
CAPÍTOL VIII:
En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir,
només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li
expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana
sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer -se mal a si
mateixa.
CAPÍTOL IX:
En Quimet es deixa la clau de la porta d’entrada del pis i després no poden entrar i acusa
a Colometa d’haver-la perdut. Es passa tot l’hivern queixant-se del mal de cama, però
es veu que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l’ha de cuidar.
Aquesta, un dia passejant i mirant les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va
deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una gran pena dins,
al igual que ell que se sentia sol.
CAPÍTOL X:
La Colometa està embarassada i sent com si l’haguessin buidat a ella i omplert d'alguna
cosa. Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que et venen ganes de
menjar i el seu pare ja havia posat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va
dir que no, que el nom del fill el posava el pare d'aquest. I anàvem a la platja amb la
moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se
de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona embarassada.
CAPÍTOL XI:
Colometa té contraccions i ja és la hora del part, en el qual a l'hospital, de fer tanta força
per parir el nen trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que
son uns mals pares perquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no para
de plorar. De pesar 4 quilos al néixer passa a pesar 2 i mig perquè no vol mamar i s'està
desnodrint. La Julieta va a veure a la Colometa i la consola perquè quan neix el nen la
mare quasi bé no existeix.
2
La plaça del Diamant és una novel·la
psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.
Ha estat considerada per la crítica com la
seva obra principal. La novel·la s'ha convertit
en un clàssic de la literatura catalana de
postguerra. Publicada per primer cop l'any
1962, ha estat traduïda a més de trenta
idiomes.
Laia Casas
2n batxiller ciències
LA PLAÇA DEL
DIAMANT
MERCÈ RODOREDA
,CAPÍTOL I:
Natàlia treballa en una pastisseria. Un dia la seua amiga Julieta li diu que a la nit vagin
a ballar a la plaça del Diamant, a Natàlia no li apeteix anar, però acabà fent-ho. Quan
arriben allí Julieta desapareix i Natàlia es queda sola, fins que arriba en Quimet i li
proposa ballar amb ella. Comencen a ballar i ella pensa en el seu promès Pere, que
està treballant. Quimet comença a insistir-li dient que vol estar amb ella i vol que es
casen, ací comença a dir-li Colometa. Però Natàlia espantada comença a córrer pel
carrer, i ell la segueix. Recorda constantment la seva mare morta, soterrada al cementiri
de S. Gervasi i el seu pare novament casat. Colometa treballava en una pastisseria.
CAPÍTOL II:
Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi
atrevit des d’una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet,
el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans
de futur que tindrien i els drets de l’home sobre la dona. Després la va besar, però,
Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l’havia
enfonsat. Després de besar-la va dir un parell de vegades “pobra María”. Quimet era
ebenista (persona que treballa amb fustes fines i construeix mobles de qualitat) i li
promet der uns mobles que “cauria de cul” i un armari de dos cossos de fusta d’arbre
ampolla.
CAPÍTOL III:
El capítol comença amb la baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no
treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després
Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la noia del seu fill. En Cintet,
amic d’en Quimet, els informa de l’existència d’un pis sota terrat que incloïa el terrat, i
aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist.
CAPÍTOL IV:
L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé
casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pus en Quimet decideix
la seva decoració i també canviar la cuina, així que l’enderroquen i tots plegat s; en
Cintet, en Mateu i la parella; treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a
prova a Colometa dient-li que l’ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida.
CAPÍTOL V:
És dia de rams i tot el poble surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa la mare
d’en Quimet, on aquest no para de queixar-se perquè el menjar no porta sal. El
diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i
després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjador els
hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis com el veí del costat no volien saber
res.
1
, CAPÍTOL VI:
En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia.
En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes
coses s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la
resta de la teva vida. I es van ajuntar una bona colla a l'església, i al sortir van anar a
fer-se fotos al fotògraf i després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria
per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós.
CAPÍTOL VII:
després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la “broma” a la
seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva
mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la
va endur a l'habitació per comprovar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en
Quimet, eren els dies de fer un nen.
CAPÍTOL VIII:
En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir,
només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li
expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana
sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer -se mal a si
mateixa.
CAPÍTOL IX:
En Quimet es deixa la clau de la porta d’entrada del pis i després no poden entrar i acusa
a Colometa d’haver-la perdut. Es passa tot l’hivern queixant-se del mal de cama, però
es veu que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l’ha de cuidar.
Aquesta, un dia passejant i mirant les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va
deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una gran pena dins,
al igual que ell que se sentia sol.
CAPÍTOL X:
La Colometa està embarassada i sent com si l’haguessin buidat a ella i omplert d'alguna
cosa. Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que et venen ganes de
menjar i el seu pare ja havia posat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va
dir que no, que el nom del fill el posava el pare d'aquest. I anàvem a la platja amb la
moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se
de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona embarassada.
CAPÍTOL XI:
Colometa té contraccions i ja és la hora del part, en el qual a l'hospital, de fer tanta força
per parir el nen trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que
son uns mals pares perquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no para
de plorar. De pesar 4 quilos al néixer passa a pesar 2 i mig perquè no vol mamar i s'està
desnodrint. La Julieta va a veure a la Colometa i la consola perquè quan neix el nen la
mare quasi bé no existeix.
2
