TEMA 8: LA FOTOSÍNTESI COM A PROCÉS INTEGRADOR
- Intermediaris i productes
1. SACAROSA: senyalitza disponibilitat de carboni, facilita la reducció (assimilació) del nitrogen. TINC MOLT C.
2. GLUTAMINA: intervé en la seva pròpia síntesi. TINC MOLT N.
3. GLUTATIÓ: és un tripÈptid que té AA amb sofre com la cisteïna. És un antioxidant, per tant, també estarà en
la segona part de control redox cel·lular. TINC MOLT S.
Actuen com a font d’energia i C, N i S i com a senyal per indicar que hi ha una bona disponibilitat d’aquests elements.
- Control de l’estat redox cel·lular
Control d’oxido-reducció, sempre hi ha molècules que s’estan reduint i unes altres que s’estan oxidant. Aquest control
és molt important per regular molts gens a través de processos redox, tot i que ens centrarem en els que se’n derivin
de la fotosíntesi (del cloroplast). Com estem parlant d’expressio gènica al nucli, hi haura d’haver una comunicació
cloroplast-nucli → senyalització retrògrada.
Els cloroplasts donen una senyal al nulci per indicar com està anant el procés fotosintètic: o indica que tot va be (+
sacarosa, + AA i + glutatió) o bé indica estrès (ROS). L’equilibri redox s’estableix entre les ROS i els antioxidants, la
idea dels radicals lliures que diu que els ROS causen greus danys està obsoleta, ara es fa servir el concepte de control
redox cel·lular. Això implica que els ROS tenen una funció senyalitadora positiva, que pot donar lloc a apoptosi, però
que moltes vegades no ho farà, sinó que donarà respostes de defensa.
ROS
N’hi ha de diferents tipus, relacionades amb la fase
hidròfila de la cèl·lula (anió superòxid que amb la
superòxid dismutasa es transforma en peròxid
d’hidrogen). La vida mitjana del peròxid és més llarga que
la de l’anió (milisegons).
Els singlets d’oxigen estan relacionats amb fases lipòfiles
de membranes i també els radicals hidroxils. Tenen una
vida mitjana de microsegons i són més reactius.
? On es formen els ROS i on tenen més antioxidants? A on hi ha més antioxidants és al cloroplasts, hi ha de dos
tipus: enzimàtics i no enzimàtics. El cloroplast és l’únic orgànul on tenim 2 dels 4 antioxidants no enzimàtics
(tocoferols i carotenoïdes → es sintetitzen
especificament en fulles i, en general, a plastidis).
Al cloroplast tenim la fotosíntesi i aquests
protegeixen del 1O2 (singlet d’oxigen, que es
produeix molt on hi ha pigments, per això és
especific dels cloroplasts) i del OH-.
- Intermediaris i productes
1. SACAROSA: senyalitza disponibilitat de carboni, facilita la reducció (assimilació) del nitrogen. TINC MOLT C.
2. GLUTAMINA: intervé en la seva pròpia síntesi. TINC MOLT N.
3. GLUTATIÓ: és un tripÈptid que té AA amb sofre com la cisteïna. És un antioxidant, per tant, també estarà en
la segona part de control redox cel·lular. TINC MOLT S.
Actuen com a font d’energia i C, N i S i com a senyal per indicar que hi ha una bona disponibilitat d’aquests elements.
- Control de l’estat redox cel·lular
Control d’oxido-reducció, sempre hi ha molècules que s’estan reduint i unes altres que s’estan oxidant. Aquest control
és molt important per regular molts gens a través de processos redox, tot i que ens centrarem en els que se’n derivin
de la fotosíntesi (del cloroplast). Com estem parlant d’expressio gènica al nucli, hi haura d’haver una comunicació
cloroplast-nucli → senyalització retrògrada.
Els cloroplasts donen una senyal al nulci per indicar com està anant el procés fotosintètic: o indica que tot va be (+
sacarosa, + AA i + glutatió) o bé indica estrès (ROS). L’equilibri redox s’estableix entre les ROS i els antioxidants, la
idea dels radicals lliures que diu que els ROS causen greus danys està obsoleta, ara es fa servir el concepte de control
redox cel·lular. Això implica que els ROS tenen una funció senyalitadora positiva, que pot donar lloc a apoptosi, però
que moltes vegades no ho farà, sinó que donarà respostes de defensa.
ROS
N’hi ha de diferents tipus, relacionades amb la fase
hidròfila de la cèl·lula (anió superòxid que amb la
superòxid dismutasa es transforma en peròxid
d’hidrogen). La vida mitjana del peròxid és més llarga que
la de l’anió (milisegons).
Els singlets d’oxigen estan relacionats amb fases lipòfiles
de membranes i també els radicals hidroxils. Tenen una
vida mitjana de microsegons i són més reactius.
? On es formen els ROS i on tenen més antioxidants? A on hi ha més antioxidants és al cloroplasts, hi ha de dos
tipus: enzimàtics i no enzimàtics. El cloroplast és l’únic orgànul on tenim 2 dels 4 antioxidants no enzimàtics
(tocoferols i carotenoïdes → es sintetitzen
especificament en fulles i, en general, a plastidis).
Al cloroplast tenim la fotosíntesi i aquests
protegeixen del 1O2 (singlet d’oxigen, que es
produeix molt on hi ha pigments, per això és
especific dels cloroplasts) i del OH-.
